Pels que la van construir, al segle VIII aC, una gran plaça central era imprescindible. Per als ilercavons que la van tornar a ocupar cap a mitjans del V aC, després d’un període d’abandonament, aquella gran plaça no tenia cap sentit i
la van ocupar amb tot d’edificis.
Al segle VIII aC no calien grans edificis a manera de magatzem; al V aC esdevenen imprescindibles.
Al segle VIII aC les cases eren llargues, molt grans i de sala única; al V aC allò no té sentit i es compartimenten.
Al segle VIII aC no va caldre fer torres; al V aC va resultar imprescindible construir-hi una torre.
I així, podríem seguir. Dos mons, del tot diferents, vivint diacrònicament en el mateix lloc.
Assentament #ceretà. Després, vençuts aquests, possible #castellum de l’invasor i ocupant romà.
Espectacular. Molt bona feina de l’equip de la @UABBarcelona dirigit per l’Oriol Olesti conjuntament
amb el @museucerda i l’@AJUNTAMENTBOLV1. Museïtzat i amb centre d’interpretació annex, l’Espai Ceretania. Visita recomanable.
Poblat ibèric. Poblat ibèric. Poblat ibèric...
Ibèric?
Eren ibers, els ceretans? Sí? Per què?
¿Perquè la seva ceràmica era
la “típica” (ehem, ehem...) ceràmica a torn ibèrica? Nop. Fins al final, majoritàriament (massivament), van fer servir la ceràmica feta a mà. La ceràmica a torn ibèrica, a la zona, és mooooooolt tardana i, en general, residual.
En algun moment del procés d’estudi d’un assentament concret d’un poble ancestral, l’#arqueòleg hauria d’asseure’s simplement al davant del dibuix de la planta del nucli, tractar de posar-se en la pell d’aquella gent i passar-s’hi hores i hores no fent res més que
contemplant-la i preguntant-li coses i coses, mentre va apuntant les (possibles i múltiples) respostes que aquesta planta li dona a cadascuna d’aquestes preguntes.
Fem una prova ràpida, parcial i senzilla amb la Moleta del Remei d’#Alcanar, al sud de #Catalunya:
- Per què es va construir la Moleta dalt d’un turó?
- Per què a aquesta alçada, i no pas a una altra?
- Per què justament en aquest turó i no el del costat?
- Es poden veure altres assentaments propers, des de la Moleta? És això important? Per què?
Hi ha tantíssimes coses que els pre i #protohistoriadors fem malament i que si les féssim bé ens permetrien fer un salt sideral en el coneixement real i substanciós del passat que suposadament estudiem! Faríem #Història de debò, i no catàlegs d'IKEA!
Però per arribar
fins a aquest punt, primer cal prendre consciència que, en molts aspectes, no estem fent d’historiadors i, després, identificar per què passa això i posar-hi remei.
Un dels grans mals (no pas l’únic ) del meu gremi és la inèrcia historiogràfica decimonónica, amarada de rigidesa
i de desconeixement inconscient. Per exemple, en una cosa que ens encanta, que és l’ús d’etiquetes per aplicar-les a processos i suposades realitats. Un exemple d’això és el concepte #urbanisme.
Això que denominem la "romanització" a casa nostra, els historiadors (hi incloc els arqueòlegs) ni l'estem entenent bé ni l'estem explicant bé. I això, en gran mesura, deriva del fet que, en realitat, l'estudi aprofundit,professional i modern del fenomen encara està per fer.
Als iberistes, en general els ha interessat molt poc el fenomen en sí i molt pocs investigadors hi han fet alguna cosa. Els historiadors de Roma hi apliquen un enfocament en què interessa fer desaparéixer el món indígena del relat de la forma més ràpida possible.
Tots plegats fan i fem un flac favor a la recerca, ja que expliquem una Història falsa, tot seguint clixés i prejudicis del segle XIX. I això, a aquestes alçades, no és acceptable.
Allò no va anar com ho estem explicant, i a ningú sembla interessar-li
Pobles com els lacetans, els indiketes, els ilergetes o els laietans van ser, en algun moment de la seva història, societats urbanes: una part de la població, residia en ciutats. Alguns, com els indiketes, van construir ciutats des del minut 0; d’altres, una mica més tardanament.
Com sempre passa amb les societats urbanes de llarg recorregut històric, les seves ciutats no van ser elements rígids. Ben al contrari, eren prou flexibles com per adaptar-se a les circumstàncies canviants que s’anaven donant al llarg del temps.
Al segle IV aC es donen alguns fenòmens que comporten que algunes d’aquestes ciutats experimentin creixements molt ràpids i molt grans de població. Molta gent, de cop, va a viure a aquestes urbs. Les ciutats han de fer front a això: han de créixer, i molt ràpid.
Aquesta imatge és tan sols un exemple, com tants d’altres possibles, de l’argumentari utilitzat per Dennis R. MacDonald, catedràtic de la Claremont School of Theology de Califòrnia, en els seus estudis tendents a la demostració de la influència
de la Odissea en la redacció de l’Evangeli de Marc.
Com a element concret, és el de menys. Potser resulta més interessant apuntar, en canvi, que la qüestió de l’estudi de l’origen real dels llibres del Nou Testament i, en aquest marc, de la creació de la figura de Jesucrist,
ha generat ja una extensa bibliografia científica (per part de molts autors) i que alguns aspectes semblen força demostrats.
Tanmateix, la de Crist al NT és una figura que, aparentment, ni molt menys és creada tan sols a partir de les referències homèriques,