Tothom coneix la genialitat de #Bach i la seva increïble habilitat per 'jugar' amb la música. Tot i així, el que us explicaré sobre aquesta enigmàtica (i sintètica) obra, espero que us deixi bocabadats! Si m'acompanyeu, us ho explico en aquest #enfilall:
Ja sabeu que a #Bach li encantava fer malabars amb les notes. Aquesta obra no n'és una excepció: és un #cànon a 4 veus que va dedicar a 'Monsieur Houdemann', un estudiant de dret que va conèixer a #Leipzig (a les imatges) el 1727. Però no us penseu que és un simple cànon...
Si us hi fixeu en la partitura que encapçala l'enfilall, hi ha 4 claus a l'inici i 4 claus al final de la melodia. Entremig de les claus del final hi ha uns símbols que semblen notes, però realment són els bemolls de l'armadura girats.
De fet, les segones claus també estan girades! Perquè ho pugueu apreciar millor, aquí teniu la #partitura impresa:
El #cànon està anotat d'aquesta manera tant estranya per l'elegància de sintetitzar una idea musical en tant poc espai, però també perquè està concebut com un repte per als músics que havien d'endevinar com escriure les 4 veus (és una mena de 'cànon #puzzle').
En vida de #Bach, aquest va ser un dels seus cànons més famosos, fins el punt que es va publicar 4 vegades. La primera publicació es va perdre del tot, però sortosament es va publicar en obres d'altres músics, alguns dels quals van intentar trobar una solució al repte plantejat.
Un d'aquests músics va ser Johann #Mattheson (a la imatge), que al llibre 'Der vollkommene Capellmeister' (1739) va proposar 2 solucions:
Si us hi fixeu, la primera llegeix la partitura cap a la dreta amb les claus de l'inici. La podeu escoltar aquí:
La segona llegeix la partitura cap a l'esquerra i afegeix les claus i l'armadura del final. La podeu escoltar aquí:
Oi que sonen bé? Més endavant, L. Ch. #Mizler a 'Musicalische Bibliothek' (1747) i F. W. #Marpurg a 'Abhandlung von der Fuge' (1753) van tornar a publicar el cànon però sense afegir cap solució nova.
Des de llavors hi ha hagut més intents de trobar solucions. En aquesta pàgina se'n mostren unes quantes i ben segur que encara n'hi ha més! No hi ha cap dubte que el geni de Bach és un pou sense fons. Us animeu a trobar-ne alguna més? 💪 wqxr.org/story/hidden-m…
Espero que us hagi sembla interessant aquest #enfilall sobre el cànon probablement més concentrat i enigmàtic de #Bach. Si us ha agradat, no oblideu posar ❤️ m'agrada o 🔄 compartir el primer tuit. Moltes gràcies per llegir fins aquí!! 🙏
Volia dir que "llegeix la partitura cap per avall". 🤷♂️
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1/ Avui havia de fer una entrevista a @CatalunyaRadio sobre l'efecte de la música sobre la salut que ha estat cancel·lada per problemes tècnics.
Per aprofitar la feina que he fet, he pensat que seria bona idea compartir-ho en aquest nou enfilall de #curiositarts:
🧵🎶👇👇👇
@CatalunyaRadio 2/ Tothom que hagi escoltat música alguna vegada sap que, en menys o més mesura, és capaç d'alterar el nostre estat d'ànim i, com veurem, també afectar les nostres condicions físiques.
@CatalunyaRadio 3/ La cultura popular, que és molt eixerida, n'ha deixat constància en dites tan esteses com "qui canta els seus mals espanta" o "la música amanseix les feres".
Avui us parlaré d'un fenomen de la natura que si no existís, probablement la música no seria tal com la coneixem. Nou enfilall de #curiositarts: 🧵🎶👇👇👇
Per començar, cal dir de que la forma de so més simple i regular que podem percebre prové de l'ona sinusoidal, és a dir, aquella ona que emet un diapasó quan el fem vibrar:
És mol difícil trobar a la pràctica un so tant pur com el d'un diapasó. De fet, les ones que produeixen els instruments (i altres objectes) normalment són més irregulars, en diversa mesura.
Ricard Lamote de Grignon va haver de destruir una de les seves composicions més polítiques en entrar les tropes franquistes a Barcelona el 1939.
Us ho explico en l'aniversari de la seva mort en aquest enfilall:
#curiositarts 🧵🎶👇👇👇
Moltes van ser les trucades que va rebre en Ricard aconsellant-lo que marxés de seguida, però ell pensava que no havia "fet mal a ningú" i va romandre a la ciutat.
Poc es podien pensar ell i la seva família que en pocs dies li caurien ni més ni menys que 61 denúncies! (tot i el mal que això li va fer, mai va arribar a fer pública l'indentitat dels denunciants).
El diapasó és un estri conegut sobretot per la seva gran utilitat en la pràctica musical, però amaga molt més del que us podeu imaginar.
Us ho explico en aquest enfilall:
#curiositarts 🧵🎶👇👇👇
El seu nom és una paraula d'origen grec (διαπασῶν) que originalment designava l'interval d'octava (literalment significa "totalment" o "a través de tots", en aquest cas, totes les notes contingudes en una octava).
El diapasó va ser inventat el 1711 pel trompetista John Shore, el qual va treballar amb compositors tant importants com Purcell i Händel (de fet, alguns dels més famosos solos de trompeta de Händel van ser compostos per a ell).
El quadre més famós de Gustav Klimt és, sens dubte, El petó. Menys conegut, però, és un altre petó (igualment apassionat) que va pintar inspirant-se en la 9a simfonia de Beethoven.
Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest enfilall: 🧵🎶
#curiositarts
Tot va començar quan Klimt va rebre l'encàrrec de pintar un fris per a una exposició en homenatge a Beethoven que es va fer a l'edifici de la Secesió vienesa (a la imatge).
(Dit sigui de pas, la Secessió vienesa va ser un moviment artístic de caràcter renovador, proper al modernisme, del qual Klimt en va ser el primer president).
Coneixeu l'espiral de Fibonacci? És una de les presències matemàtiques en l'art i la natura més fascinants que es poden trobar. Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest recargolat enfilall:
#curiositarts 🧵
L'espiral es diu així perquè està fonamentada en la sèrie de Fibonacci en la qual es van afegint termes a partir de la suma dels dos termes anteriors: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13... En aquesta pàgina del Liber Abaci, ell mateix ho explica detalladament:
A partir dels nombres de la sèrie es pot construir un conjunt de quadrats adjacents de mida creixent...