El 'Llibre per a guitarra' és un d'aquells projectes que ens haurien de fer sentir orgullosos com a país. És una recopilació de peces per a #guitarra de compositors contemporanis que va publicar @clivismusic el 1992 i n'hi ha per sucar-hi pa! Us en parlo en aquest #enfilall:
@clivismusic A part del seu gran valor musical, el Llibre per a guitarra ens ofereix una radiografia de l'estat de la composició a #Catalunya de finals del segle passat. És fascinant veure els contrast d'estils i personalitats dels compositors en tota mena de detalls.
Avui us parlaré d'un fenomen de la natura que si no existís, probablement la música no seria tal com la coneixem. Nou enfilall de #curiositarts: 🧵🎶👇👇👇
Per començar, cal dir de que la forma de so més simple i regular que podem percebre prové de l'ona sinusoidal, és a dir, aquella ona que emet un diapasó quan el fem vibrar:
És mol difícil trobar a la pràctica un so tant pur com el d'un diapasó. De fet, les ones que produeixen els instruments (i altres objectes) normalment són més irregulars, en diversa mesura.
Ricard Lamote de Grignon va haver de destruir una de les seves composicions més polítiques en entrar les tropes franquistes a Barcelona el 1939.
Us ho explico en l'aniversari de la seva mort en aquest enfilall:
#curiositarts 🧵🎶👇👇👇
Moltes van ser les trucades que va rebre en Ricard aconsellant-lo que marxés de seguida, però ell pensava que no havia "fet mal a ningú" i va romandre a la ciutat.
Poc es podien pensar ell i la seva família que en pocs dies li caurien ni més ni menys que 61 denúncies! (tot i el mal que això li va fer, mai va arribar a fer pública l'indentitat dels denunciants).
El diapasó és un estri conegut sobretot per la seva gran utilitat en la pràctica musical, però amaga molt més del que us podeu imaginar.
Us ho explico en aquest enfilall:
#curiositarts 🧵🎶👇👇👇
El seu nom és una paraula d'origen grec (διαπασῶν) que originalment designava l'interval d'octava (literalment significa "totalment" o "a través de tots", en aquest cas, totes les notes contingudes en una octava).
El diapasó va ser inventat el 1711 pel trompetista John Shore, el qual va treballar amb compositors tant importants com Purcell i Händel (de fet, alguns dels més famosos solos de trompeta de Händel van ser compostos per a ell).
El quadre més famós de Gustav Klimt és, sens dubte, El petó. Menys conegut, però, és un altre petó (igualment apassionat) que va pintar inspirant-se en la 9a simfonia de Beethoven.
Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest enfilall: 🧵🎶
#curiositarts
Tot va començar quan Klimt va rebre l'encàrrec de pintar un fris per a una exposició en homenatge a Beethoven que es va fer a l'edifici de la Secesió vienesa (a la imatge).
(Dit sigui de pas, la Secessió vienesa va ser un moviment artístic de caràcter renovador, proper al modernisme, del qual Klimt en va ser el primer president).
Coneixeu l'espiral de Fibonacci? És una de les presències matemàtiques en l'art i la natura més fascinants que es poden trobar. Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest recargolat enfilall:
#curiositarts 🧵
L'espiral es diu així perquè està fonamentada en la sèrie de Fibonacci en la qual es van afegint termes a partir de la suma dels dos termes anteriors: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13... En aquesta pàgina del Liber Abaci, ell mateix ho explica detalladament:
A partir dels nombres de la sèrie es pot construir un conjunt de quadrats adjacents de mida creixent...
Al s. XIV es va cultivar un estil musical molt particular anomenat ars subtilior. Una mostra d'aquest estil és aquest cànon infinit de Baude Cordier titulat Tout par compas suy composé, que vindria a dir He estat compost amb un compàs (d'aquí la forma circular). Enfilall va:🧵🎶
El pentagrama del cercle exterior conté la melodia que es canta com un cànon a dues veus, i la interior, una veu que acompanya. El podeu escoltar en aquesta animació que Jordan Alexander Key ha publicat a Youtube:
El cànon no va ser l'única obra gràfica de Cordier. També va compondre Belle, bonne, sage (Bella, bona, virtuosa) i quina millor manera que representar aquesta música en una forma de cor: