El 'Llibre per a guitarra' és un d'aquells projectes que ens haurien de fer sentir orgullosos com a país. És una recopilació de peces per a #guitarra de compositors contemporanis que va publicar @clivismusic el 1992 i n'hi ha per sucar-hi pa! Us en parlo en aquest #enfilall:
@clivismusic A part del seu gran valor musical, el Llibre per a guitarra ens ofereix una radiografia de l'estat de la composició a #Catalunya de finals del segle passat. És fascinant veure els contrast d'estils i personalitats dels compositors en tota mena de detalls.
Tothom coneix la genialitat de #Bach i la seva increïble habilitat per 'jugar' amb la música. Tot i així, el que us explicaré sobre aquesta enigmàtica (i sintètica) obra, espero que us deixi bocabadats! Si m'acompanyeu, us ho explico en aquest #enfilall:
Ja sabeu que a #Bach li encantava fer malabars amb les notes. Aquesta obra no n'és una excepció: és un #cànon a 4 veus que va dedicar a 'Monsieur Houdemann', un estudiant de dret que va conèixer a #Leipzig (a les imatges) el 1727. Però no us penseu que és un simple cànon...
Si us hi fixeu en la partitura que encapçala l'enfilall, hi ha 4 claus a l'inici i 4 claus al final de la melodia. Entremig de les claus del final hi ha uns símbols que semblen notes, però realment són els bemolls de l'armadura girats.
Algun dia heu intentat fer sonar una copa fregant-la amb el dit? El so que en surt és una mica fantasmagòric, oi? Doncs resulta que hi ha un instrument, aparentment maleït 😱, que utilitza el mateix principi. Si en voleu saber més, us he preparat aquest #enfilall: ⬇️
Tot va començar quan el 1744 a un irlandès, Richard Pockrich, se li va ocórrer disposar unes quantes copes per crear una escala de notes musicals, però enlloc de colpejar-les, les va fregar amb els dits humitejats.
Amb això va aconseguir un original instrument que ràpidament es començà a escampar per tot Europa. Una de les primeres intèrprets famoses va ser #AnnFord (a la imatge) que, a més de tocar de meravella, va escriure un tractat sobre l'instrument.
Avui és un bon dia per aturar-nos una estoneta en una obra mestra del romanticisme, el #Carnaval Op. 9 per a #piano de Robert #Schumann. Veureu que, a part de ser una música extraordinària, també guarda alguns secrets. M'acompanyeu? #enfilall⬇️
Resulta que un amic de #Schumann que es deia Ludwig #Schuncke (a la imatge), va compondre unes variacions per a piano i orquestra sobre el tema #Sehnsuchtswaltzer de #Schubert (que es podria traduir com a Vals de la nostàlgia).
A #Schumann no li va agradar el caràcter extravertit de l'obra de #Schuncke així que va decidir utilitzar el mateix tema per fer una obra més íntima. Malauradament no la va acabar, però els primers 24 compassos van anar a parar a una obra nova que va titular #Carnaval.
La vinculació de #PabloPicasso amb #Catalunya és més que coneguda. El que potser no se sap tant és la seva devoció per la #sardana, a la qual hi va dedicar algunes de les seves obres. Si em voleu acompanyar, us ho explico en aquest #fil:👇
La devoció de #Picasso per la #sardana no va ser casual ni anecdòtica. De fet, alguns testimonis asseguren que es sentia #català i fins i tot el parlava. L'haver viscut a #Catalunya i les seves amistats catalanes ben segur hi van contribuir. A la foto, amb col·legues d'#Els4Gats:
Un dels primers esbossos en què ja s'intuïa el que faria en obres posteriors, va ser aquesta tetragrafia del 1952 on la temàtica de la #sardana apareix en la seva mínima expressió: les mans entrellaçades. També hi podem veure el #colom com a símbol de la #pau: