¿Sabíeu que els últims anys de la seva vida, Mozart va tenir una mascota que s'estimava molt? (i no era precisament un 🐈 o un 🐕). A més li va dedicar una mena de Requiem... no tant famós com el que coneixeu, és clar! Us ho explico en aquest #enfilall:
Com ja deveu haver intuït pel vídeo anterior, aquesta mascota que apreciava tant era estornell. Resulta que el dia que el va comprar, va anotar en una llibreta el seu preu (34 corones) juntament amb aquesta melodia...
...que és molt semblant a la de l'inici del 3t mov. del Concert per a piano n. 17 que havia compost feia poc. Es diu que ho va fer perquè el seu nou amic l'havia après a cantar prou bé (tot i que hi afegia un calderó i una diesi on no tocava...). Molt creatiu aquest ocell! 🐦🎶🎶
(Per cert, creieu que un estornell podria aprendre una melodia com la que va escriure Mozart? 🤔 Algun ornitòleg entre els lectors? 🤓)
Després de tres llargs anys de bona amistat, el 1787, l'ocell es va morir i Mozart va organitzar un funeral mig en broma, mig seriosament (amb processó inclosa). Fins i tot li va escriure un poema dedicat a ell (traducció feta amb una #IA, no us en refieu gaire 😅):
Aquesta no va ser l'única mascota que va tenir. Ha quedat documentat a les seves cartes que als catorze anys va tenir un canari i més endavant una mallerenga i també un pit-roig. No se a vosaltres, però a mi em sembla bastant factible que el seu cant acabés en una composició, oi?
Malgrat l'evident estima que Mozart tenia pels ocells, també ha quedat constància de que van haver de treure un canari de l'habitació del costat on ell jeia moribund, ja que el molestava 😥. Hi ha situacions i situacions en aquesta vida...
Això és tot. Espero que us hagi agradat llegir aquest #enfilall sobre la mascota de Mozart tant com a mi preparar-lo. Si és així, i li voleu posar m'agrada o retuitar per fer-lo arribar a més tuitaires us estaré molt agraït! Salut i molta música!
Credits: 📸 Imatges de la Viquipèdia.
📽Vídeo de l'usuari de SuperLunar de Pexels.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Potser us sembla que és algú que ha perdut el seny... 🤪 però res més lluny de la realitat! Aquest senyor que canta apassionadament com un #ocell és Oliver #Messiaen, un dels més grans compositors del s. XX i també #ornitòleg. Si m'acompanyeu us ho explico en aquest #enfilall:🦅
El cant dels ocells sempre ha fascinat als compositors... Ja al S. I a.C el #poeta i #filòsof#Lucreci (a la imatge) va atribuir l'origen de la música al cant d'aquestes meravelloses bestioles (fins el punt de dir que les melodies dels humans n'eren una simple imitació!).
Una de les aus més imitades ha estat el cucut. El primer exemple el tenim a l'obra Summer is icumen in (1226, imatge de l'esquerra) atribuïda a John Fornsete, o al tractat Musurgia Universalis (1650, imatge de la dreta).
El 'Llibre per a guitarra' és un d'aquells projectes que ens haurien de fer sentir orgullosos com a país. És una recopilació de peces per a #guitarra de compositors contemporanis que va publicar @clivismusic el 1992 i n'hi ha per sucar-hi pa! Us en parlo en aquest #enfilall:
@clivismusic A part del seu gran valor musical, el Llibre per a guitarra ens ofereix una radiografia de l'estat de la composició a #Catalunya de finals del segle passat. És fascinant veure els contrast d'estils i personalitats dels compositors en tota mena de detalls.
Tothom coneix la genialitat de #Bach i la seva increïble habilitat per 'jugar' amb la música. Tot i així, el que us explicaré sobre aquesta enigmàtica (i sintètica) obra, espero que us deixi bocabadats! Si m'acompanyeu, us ho explico en aquest #enfilall:
Ja sabeu que a #Bach li encantava fer malabars amb les notes. Aquesta obra no n'és una excepció: és un #cànon a 4 veus que va dedicar a 'Monsieur Houdemann', un estudiant de dret que va conèixer a #Leipzig (a les imatges) el 1727. Però no us penseu que és un simple cànon...
Si us hi fixeu en la partitura que encapçala l'enfilall, hi ha 4 claus a l'inici i 4 claus al final de la melodia. Entremig de les claus del final hi ha uns símbols que semblen notes, però realment són els bemolls de l'armadura girats.
Algun dia heu intentat fer sonar una copa fregant-la amb el dit? El so que en surt és una mica fantasmagòric, oi? Doncs resulta que hi ha un instrument, aparentment maleït 😱, que utilitza el mateix principi. Si en voleu saber més, us he preparat aquest #enfilall: ⬇️
Tot va començar quan el 1744 a un irlandès, Richard Pockrich, se li va ocórrer disposar unes quantes copes per crear una escala de notes musicals, però enlloc de colpejar-les, les va fregar amb els dits humitejats.
Amb això va aconseguir un original instrument que ràpidament es començà a escampar per tot Europa. Una de les primeres intèrprets famoses va ser #AnnFord (a la imatge) que, a més de tocar de meravella, va escriure un tractat sobre l'instrument.
Avui és un bon dia per aturar-nos una estoneta en una obra mestra del romanticisme, el #Carnaval Op. 9 per a #piano de Robert #Schumann. Veureu que, a part de ser una música extraordinària, també guarda alguns secrets. M'acompanyeu? #enfilall⬇️
Resulta que un amic de #Schumann que es deia Ludwig #Schuncke (a la imatge), va compondre unes variacions per a piano i orquestra sobre el tema #Sehnsuchtswaltzer de #Schubert (que es podria traduir com a Vals de la nostàlgia).
A #Schumann no li va agradar el caràcter extravertit de l'obra de #Schuncke així que va decidir utilitzar el mateix tema per fer una obra més íntima. Malauradament no la va acabar, però els primers 24 compassos van anar a parar a una obra nova que va titular #Carnaval.
La vinculació de #PabloPicasso amb #Catalunya és més que coneguda. El que potser no se sap tant és la seva devoció per la #sardana, a la qual hi va dedicar algunes de les seves obres. Si em voleu acompanyar, us ho explico en aquest #fil:👇
La devoció de #Picasso per la #sardana no va ser casual ni anecdòtica. De fet, alguns testimonis asseguren que es sentia #català i fins i tot el parlava. L'haver viscut a #Catalunya i les seves amistats catalanes ben segur hi van contribuir. A la foto, amb col·legues d'#Els4Gats:
Un dels primers esbossos en què ja s'intuïa el que faria en obres posteriors, va ser aquesta tetragrafia del 1952 on la temàtica de la #sardana apareix en la seva mínima expressió: les mans entrellaçades. També hi podem veure el #colom com a símbol de la #pau: