#Catalunya és un país extremadament ric en #patrimoni #arqueològic #protohistòric. Molt més que altres nacions reconegudes arreu pel seu patrimoni i que, a més, l’estimen, el valoren i en viuen, com poden ser el cas d’#Anglaterra o d’#Escòcia.
(little heritage phil...)
El patrimoni protohistòric d'aquestes altres nacions, tot i ser extraordinari és, al costat del nostre, de putxinel·lis. I, malgrat això, ells l’han sabut convertir intel·ligentment en un actiu cultural i econòmic (òbviament,
sumant-lo a la resta del seu #heritage d’altres èpoques) mentre que nosaltres, sempre capaços de les majors de les proeses, l’hem sabut convertir (no era pas fàcil, atenent a la qualitat del que tenim entre mans...) i el vivim com un problema.
El fet de que disposem a casa nostra d’una matèria primera com aquesta, extremadament valuosa, única, diferenciada de la resta, abundant, ben distribuïda i de gran qualitat però que la menyspreem, la ignorem, la malbaratem, la deixem perdre i l’haguem convertit en un problema
-just tot el contrari del que és- no passa perquè sí; això no és per casualitat, i té diverses raons. Per no fer-ho més llarg i sintetitzar-ho, ho simplifico i en destaco a continuació només algunes poques d’aquestes raons, i sense desenvolupar-les (caldria massa extensió).
a) Hi ha personal, amb #poder, al qual li interessa molt que aquesta situació, que ve de lluny, no canviï. Es tracta de gent amb determinats interessos econòmics i també d’alguns polítics que estan íntimament lligats amb aquests interessos econòmics (i amb aquesta gent...).
b) La #història recent (segle XX) de l’estat al qual estem lligats és devastadora en tot. Les conseqüències, en relació a com valorem el patrimoni, encara les estem vivint, i amb una intensitat substancial. Com dirien els espanyols, de aquellos polvos (perdó...), estos lodos.
c) Un país vençut és també, i sempre, un país amb una autoestima deplorable. En tot. També en l’autoconcepció sobre el seu patrimoni històric (i de manera especial, en relació al seu patrimoni més antic).
d) L’imaginari de CAT que emana del #Romanticisme, del #Modernisme i del #Noucentisme exclou les fases pre-romanes de la nostra història. És més: en general, les rebutja, les menysprea, les blasma. I això té, també, unes conseqüències devastadores que arriben fins a avui mateix.
e) Relacionat amb tot plegat, les inversions en recuperació, estudi i posada en valor (INTEL·LIGENT I BEN FETA) del patrimoni protohistòric fan riure i plorar alhora. I, evidentment, allò que pràcticament no es recupera, no s’estudia i no es posa en valor no existeix.
f) La forma com es tracta (per dir-ho d’alguna forma...) en general el patrimoni i el coneixement protohistòric en l’àmbit de l’#educació primària i secundària a casa nostra és, és....
...bé, millor no en parlo, perquè em posaré a plorar...
El patrimoni arqueològic protohistòric català és de #Champions. Potser no del nivell d’un Manchester City, d’un PSG o d’un Barça, però sí d’un Inter de Milà, d’un Ajax o d’un Borussia Dortmund. De Champions, en definitiva.
Però el vivim i el sentim (perquè ha interessat des de sempre que sigui així, interessa ara que sigui així i interessa molt que continuï sent així en el futur...) com si fos de Tercera Regional i que en això fóssim (amb tot el carinyo del món...😘) el Dinàmic Batlló Esportiu...
Res més lluny de la realitat. Però a molts -massa- els convé que seguim pensant això i actuant en conseqüència.
I són molt, molt, però que molt eficients...
(i phi d'aquest little heritage phil...)
#patrimoni #heritage #arqueologia #archaeology #protohistòria #protohistory #primerferro #primeraedatdelferro #earlyironage #edatdelferro #ironage #ProtohistòriaCatalana #CatalanProtohistory #històriadeCatalunya #historyofCatalonia
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.