El que estan fent ara mateix a Catalunya amb les declaracions dels membres dels CDR acusats de terrorisme té un nom:
Special warfare o "lawfare" en aquest cas.
I no és només un nom. És una tècnica clàssica de "contrainsurgència".
Petit fil👇
Special warfare o "lawfare" en aquest cas.
I no és només un nom. És una tècnica clàssica de "contrainsurgència".
Petit fil👇
Aquesta tècnica és usada arreu del món, des d'Amèrica Llatina fins a Orient mitjà, i en molts moments de la història, des de la guerra freda fins a l'actual guerra que Turquia desenvolupa al Nord de Síria, passant per tots els processos revolucionaris que ha viscut Àfrica,
i també Europa i els moviments insurgents que s'hi han desenvolupat (RAF a Alemanya, IRA a Irlanda, ETA al País Basc i qualsevol grup -armat o no- que possés en escac els poders estatals i econòmics existents).
Parteix d'una teoria on al cap i a la fi es diu que "tot és guerra"
Parteix d'una teoria on al cap i a la fi es diu que "tot és guerra"
i per tant s'apliquen estratègies de guerra a moments en que no hi ha guerra oberta. Aquestes estratègies consisteixen en debilitar "l'enemic" (la insurgència). El primer pas és, com no, dividir-lo. Crear el "judas" (bon nom han escollit per a la operació).
Compleixen així un triple objectiu:
1. Generar desconfiança dins del moviment
2. Generar divisió i por dins del moviment
3. Baixar la moral de l'enemic
1. Generar desconfiança dins del moviment
2. Generar divisió i por dins del moviment
3. Baixar la moral de l'enemic
En el cas que ens ocupa, el de les Detingudes 23S, és ben clar: han plantat la llavor de la desconfiança i han pujat el llistó de la por (hi ha qui creu que és un infiltrat i qui sap que ha estat sotmès a tortures i això genera por).
El seu objectiu és guanyar la guerra.
El seu objectiu és guanyar la guerra.
Amb el moviment kurd, Turquia juga a això constantment, per això són tan importants els conceptes com "hevalti", segons el qual un company és sempre això, un company, i els seus mecanismes de divisió i desconfiança no funcionen (cal aprofundir en això perquè és molt més profund)
Per tant, davant aquestes situacions es fa més necessari que mai el suport mutu i clarificar l'enemic. Cal tenir ABSOLUTAMENT CLAR que tot moviment de l'enemic el fa per a debilitar-nos. Si s'analitzen així els moviments repressius els seus efectes seran molt menors.
És clar que han d'anar acompanyats del suport entre companyes a tots els sentits. No té sentit tenir molt clar tu sol/a que això és així. Cal explicar-ho i fer-ho entendre amb paciència a tothom. No és tasca fàcil, cal un enteniment profund no només aprendre's el discurs.
Aquesta és només una fase.
Mostrar el mal que estan fent també forma part d'això, així com les constants amenaces que busquen alterar la conducta (fa poc llegia un twitt que deia "no actuar per por a la repressió és l'objectiu de la repressió", i és això!).
Mostrar el mal que estan fent també forma part d'això, així com les constants amenaces que busquen alterar la conducta (fa poc llegia un twitt que deia "no actuar per por a la repressió és l'objectiu de la repressió", i és això!).
Podria fer una xapa sobre special warfare, és quelcom desenvolupat sobretot per serveis d'intel·ligència (com ara la CIA, el MIT Turc etc.) i hi ha molta documentació tècnica a internet. Existeix un institut de la contrainsurgència a Amèrica llatina finançat pels EEUU que
es dedica precisament a desenvolupar aquestes tècniques, que s'apliquen indistintament a grups de dissidència política, com veiem en l'estat espanyol encara que no siguin una organització armada, fent caure-hi tot el pes de la llei antiterrorista.
Per tant: mantenir la moral alta, donar importància (ara i sempre) a les cures i al suport mutu, desenvolupar més vincles de companyerisme i reforçar el coneixement de per què fa i diu el que fa i diu la repressió.
Ah i entendre que tothom hi podem caure també. Qui hi cau no és un "traidor" i cal ajudar per a que no torni a passar.
