Som-hi.
La comunitat internacional no reconeix referèndums. Reconeix el seu resultat. Evidentment un referèndum pactat és la via més segura per a aconseguir aquest reconeixement. Però no hi haurà referèndum pactat.
No es pot demostrar que l'augment de l'independentisme hagi estat encert de l'independentisme o pífia de l'unionisme.
Després de deixar la iniciativa a l'Estat després de l'1O en comptes de prendre-la nosaltres, les possibilitats són pràcticament nul·les. L'Estat empresonarà tothom que ni tant sols en pronunciï el nom.
La comunitat internacional té coses més importants a fer que resoldre un conflicte que nosaltres mateixos estem fent que no generi problemes. I la mala imatge d'Espanya no és un problema real per ningú.
Això tindria sentit si hi hagués un compromís dels partits independentistes, d'Espanya o de la comunitat internacional que quan hi hagi un suport concret a partits independentistes en eleccions faran alguna cosa.
Està donant fruits pel que fa a demostrar que l'autodeterminació no és delicte. Però això ja ho sabíem. Que el dret internacional no prohibeix les independències va quedar clar el 2010 amb Kosovo.
Precisament Sèrbia encara no reconeix Kosovo. I quan ho faci (que ho farà), serà per interès econòmic (entrar a la UE), no pel que diguin els tribunals.
Primer van haver de declarar la independència. I la van reconèixer perquè interessava debilitar Sèrbia, no els va guiar la moral. I això que Kosovo, a diferència de Catalunya, no és un país que hagi estat ni sigui ric en res.
Tant de bo fos això. Però no hi ha cap variable que ens porti a la independència que depengui del temps que passi. Insisteixo que ni la lenta estratègia europea ni ampliar la base dels partits independentistes ens faran independents per se.
Penso que sí, però no serà perquè hi hagi cap altre referèndum, ni unilateral ni pactat, perquè no es podran fer. Serà declarant la independència en base als resultats de l'1 d'octubre, l'únic instrument que ha comptat independentistes.
No, per això cal canviar-los. I l'alternativa pot guanyar demà, d'aquí a un any, 15 anys o mai, perquè ha de partir d'un canvi de tauler de joc del qual molta gent (i per descomptat els partits) no n'està encara convençuda.
És complicat que un procés com aquest triomfi sense la classe política a favor, i aquesta depèn de l'Estat, no li interessa el canvi de paradigma necessari. És més fàcil deixar de votar-los.
És clar que no. Pero a diferència del que ens volen fer creure, no poden fer molt més del que ja han fet fins ara. I el cost que hem pagat fins ara és baix comparat amb altres lluites històriques. Ens han pegat i empresonat.
Podria ser, però tot Estat té un límit, i més encara un d'europeu, cinquè en PIB. Ni les amenaces de la ultradreta van més enllà empresonar-nos i suspendre l'autonomia. Poden enviar tancs, que disparin és un altre tema.
Si guanya la ultradreta és perquè Espanya ho haurà preferit en comptes de deixar decidir Catalunya. Nosaltres no podem salvar Espanya d'ella mateixa. En canvi, el caos pot precipitar la solució.
Sí. Aquesta filosofia consisteix a desfermar un conflicte inevitable per precipitar-ne la solució. Va passar a Itàlia quan la resistència expressava la necessitat de desemmascarar el feixisme per forçar una resposta massiva.
No. Aquí qui té les armes i alhora la clau per resoldre el conflicte de la forma més senzilla i pacífica és l'Estat. I és a ell qui hem de responsabilitzar si algú pren mal. L'independentisme no ha estat mai violent.