Dia 36: diumenge de descans i de mirar la pluja a l'altra banda de la finestra 🌿
He fet una amanida fresca de cigrons que de tan simple em fa cosa dir-ne recepta. Tot i així...
He fet una amanida fresca de cigrons que de tan simple em fa cosa dir-ne recepta. Tot i així...
No hi ha recepta que per massa simple no se'n pugui dir un parell de coses: quan no és (encara, o justet) temporada de tomàquets, els xerris són l'aposta segura: en ser tan petitois són els que requereixen menys esforç per part de la planta per ser gustosos.
Sigueu generosos amb l'oli del bo, la sal i el pebre acabat de moldre. Us en faríeu creus de com canvia un plat quan és ben amanit, i generalment pequem per defecte.
Com també a vegades servim les amanides massa fredes i els sabors estan adormits, entumits, pel fred. Feu-les una estona abans i deixeu-les temperar (si són de fulla verda amaniu-les just abans de menjar o les fulles es pansiran).
Avui doncs: cigrons ben bullits, en remull 12 hores en aigua ben calenta, bullits 25 minuts en olla exprés o en olla normal abocats a l'aigua ja bullent i cuits el temps que demanin. I que no pari mai aquest bull! O es prendran, quedaran durs, sense que s'hi pugui fer gran cosa.
Amb xerris (cirerols), olives i tonyina en conserva.
Després peli o Trivial Pursuit (edició clàssica) mentre a fora cau la pluja. Si teniu llar de foc, enceneu-la. I ja tindríem una tarda bona.
Se us estima.
Després peli o Trivial Pursuit (edició clàssica) mentre a fora cau la pluja. Si teniu llar de foc, enceneu-la. I ja tindríem una tarda bona.
Se us estima.
@threadreaderapp unroll
