Thread by @MAlbercocs

Dia 42: Farem vichyssoise, que no és altra cosa que una crema parmentier freda de porro, és a dir: una crema de porro i patata freda.
Cosa simple, i encara hi ha qui duu més de cent anys discutint-hi... 🌿 Farem cas única i exclusivament a les dues primeres línies.

Fidels al mantra que vam estrenar amb la crema de carbassó (dia 12) farem una crema freda amb sabor de porro i patata, que sembla poca cosa però que ens valdrà contradir la Cordon Bleu, tenaç a posar brou d'au a tot arreu, i a mitja Catalunya, tossuda a fer el mateix amb la ceba.

Amb cura, obrirem els porros longitudinalment i en separarem les fulles com les pàgines d'un llibre, per rentar-los bé de terra sota un raig d'aigua freda. En separarem les parts blanques i clares de les parts fosques.

Les parts blanques les tallarem a rodanxes i les abocarem a una olla grossa amb un bon dau de mantega (uns 70 grams). De les parts verdes en farem un brou, que serà l'aigua que afegirem a la crema.

El brou a bullir alegre, l'olla de la vichyssoise pròpiament dita a foc baixet i tapada: volem que el porro sui però que no agafi color sota cap concepte. La tapa ens assegura que no perdem massa humitat i, per tant, ens ajuda a evitar que es torri.

Al cap d'una estoneta, que el porro sigui transparent, tou i caldoset, pelarem aquelles tres patates i les hi afegirem trencades.
Ho cobrirem tot amb el brou de porros i, de nou, ho posem a foc baix fins que la patata sigui cuita i es pugui esclafar fàcilment amb una cullera.

Un cop cuita, la triturem (via túrmix o Thermomix), la passem pel xino (imprescindible) i hi afegim un bon raig de nata fora del foc.

Finalment me l'he pres calenta per berenar. Per sopar serà freda.

Un fet curiós de la #vichyssoise és que el seu origen encara genera discussions. Per una banda se l'atribueix un cuiner del camp occità que va tractar d'actualitzar un potage al Ritz de Nova York i per l'altra tenim un cuiner basc refinant la Porrussalda. És bonic.

@threadreaderapp unroll