Thread by @xavidomenech99

1) Les barbaritats q ha propiciat la justícia espanyola, mai haguèssin estat possibles sense la col.laboració entusiasta de la dreta i l'extrema dreta i sense el comportament gairebé "quintacolumnista" d'una esquerra desnaturalitzada, q, tard o d'hora haurà de rendir comptes.🔽

2) No s'acostuma incloure Psoe i Pdms entre els responsables q l'aberrant sistema per nomenar membres del CGPJ no s'hagi considerat una prioritat "higiènica". No n'hi ha prou en reconèixer "irregularitats" quan el sistema, ja de per sí, és una immensa irregularitat normalitzada.

3) Quan Pp va fer saber q controlaven la Sala 2ª del TS "per la porta del darrere" no estava anunciant un fet aïllat i puntual, sino una "realitat", una "normalitat" perversa. ¿Poden denunciar aquesta perversitat els q han pactat amb Pp conservar i blindar aquest estat de coses?

4) I la classe política haurà de rendir comptes, p.ex. per la seva actitud passiva en un dels escàndols més greus de la seudodemocràcia espanyola recent: la "no investidura" de @KRLS Puigdemont com a president de Catalunya, pq a uns jutges hooligans del "atado y bien atado"...

5) encapçalats per un tal Llarena "individu d'una contaminació ideològica abastament demostrada i per ell mateix reconeguda" (en paraules d Xavier Roig) no els hi ha donat la gana, en una sèrie de decisions més pròpies de la Rusia de Putin q d'una democràcia mitjanament decent.

6) Recordem-ho: El Gobierno dissol el Govern català en una decisió al marge de la legalitat. Un temps després, també al marge de la legalitat convoca eleccions, convençut que havia liquidat @KRLS i alhora el "desafio independentista". Però les coses no surten com havien previst.

7) L'independentisme torna a guanyar i @KLS és el candidat independentista més votat. Però això no importa, tot és susceptible de manipulació i Llarena no té cap problema per aconseguir q no pugui ser elegit altre cop. I aquí és on la classe política hauria d'entonar mea culpa.

8) A partir d'aquí em limito a transcriure literalment les paraules que va escriure, el 2018, Xavier Roig sobre aquest tema, entre altres motius pq ho explica molt millor i amb una claredat meridiana, que la que podria aportar un servidor a aquestes hores:

9) "La primera missió - diu Xavier Roig - de qualsevol Parlament ultratjat per un individu disfressat de jutge amb ínfules grotesques de l'estil de Mussolini hauria de consistir a reparar la malifeta antidemocràtica." "Com pot ser que un país que pretén dir-se país permeti...

10) que la democràcia, els milers de vots dels ciutadans, pugui ser rebregada i passada per l'aixella d'un simulacre de jutge? A qué juguem?" "Tots sabem que ERC passa la síndrome que va patir el PSC-Psoe la nit que va guanyar Pujol. Esperaven guanyar, però va guanyar un altre"

11) "Ja sabem que pugnen per ser la primera força (...) I ho comprenc. Molt bé. Però aqui estem parlant d'una agressió externa a la democràcia del país, guanyi qui guanyi. No pas de qui hauria d'haver guanyat".

12) Em conformaria en que tots haguèssim aprés la lliçó. I que el que hem aprés ens pugui servir quan es repeteixin situacions similars. Sigui qui sigui l'afectat o el partit al que pertanyi.