1) La polèmica sobre si hem de votar el 14-F o ens hem d'abstenir com a càstig a una classe política que (segons alguns sectors) no ha estat a l'alçada de les circumstàncies, no és un tema menor pq és la constatació d'un fracás col.lectiu del q ningú està exent de culpa. 🔽
2) Llegir missatges com "el pitjor enemic de l'independentisme són els partits i les entitats independentistes" fa de mal sentir, és lògic, pq comporta que l'enèmic jo no està fora, sinó dins de nosaltres mateixos, i no a qualsevol lloc, sinó al lloc on es prenen decisions.
3) Aquest debat, rocós i gens permeable, es produeix en un moment de desconcert i frustració, un moment en que una part de l'independentisme pugna -lícitament - per demostrar que la ferida que li ha provocat "la traició dels polítics" és la més dolorosa i intolerable.
4) No crec en l'estratègia de deixar pasar el temps pq les coses s'arreglin per si mateixes, tot el contrari, el trencament és profund i les diferències suficientment irreconciliables, com per no esperar altra cosa que un agreugament de la tensió i postures cada cop més tancades.
5) Tenim un problema, sí, i ningú sap si hi ha algú al país, ja no que sigui capaç, sinó que se li reconeixi, per part de les diverses sensibilitats de l'independentisme la suficient autoritat moral per dirigir un gest, un canvi de rumb o un procés d'autocrítica col.lectiva.
6) En situacions de tanta complexitat, difícilment ningú pot aconseguir un lideratge sòlid, que no estigui excesivament condicionat per recels i desconfiances que ja formen part del "patrimoni col.lectiu" d'un l'independentisme, cada cop més ansiós per demolir que per construir.
7) Tant de bó, en mig de tot aquest soroll, puguem tornar a sentir veus incòmodament lliures.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
