No direu que no us vaig avisar. El Joan Laporta de 2003 ja no existeix. Això no vol dir que no pugui tornar a ser un bon president pel Barça però, després de veure la presentació d'avui, el xoc entre el record nostàlgic que en té molta gent i la realitat ha sigut enorme. 🔽
La idea força que més ha destacat en aquesta presentació, i que estic segur que ha sorprès a molta gent, és com Laporta ha reiterat en múltiples ocasions que no pensa mirar enrere ni té cap intenció de perseguir la gestió de Rosell i Bartomeu.
De fet, i això m'ha sorprès fins i tot a mi, sembla que Laporta compra absolutament totes les mesures econòmiques que va deixar encaminades Bartomeu: creixement digital, Espai Barça, Superlliga europea, Barça Corporate...
Si esperàveu que Laporta fos el venjador implacable que faria justícia amb totes les situacions viscudes al Barça els darrers 10 anys i reformaria el club de dalt a baix, ja veieu que no. En realitat, això és coherent amb l'evolució del personatge.
M'ha semblat absolutament increïble que Laporta hagi arribat a dir que no s'ha sentit maltractat per la premsa en la seva sortida del club. Evidentment, tot forma part de la imatge Ghandiana que sembla que vol projectar durant la campanya, però és per llogar-hi cadires.
Una altra cosa que destacaria d'aquesta presentació és com Laporta ha justificat la seva mandrosa i nefasta campanya electoral de 2015 reconeixent que no es volia presentar però que ho va fer a contracor per insistència dels amics. Sincerament, em sembla una excusa de merda.
Sobre el projecte i la política esportiva de Laporta poca cosa es pot opinar perquè n'ha parlat ben poc més enllà de quatre obvietats i s'ha limitat a dir que cal respectar a l'actual plantilla i entrenador. Em sembla comprensible i no li tinc en compte.
Però una cosa de la que s'haurà adonat tothom, fins i tot els que no segueixen l'actualitat del Barça i campanya electoral tant de prop, és el contrast entre el discurs i el llenguatge corporal. Laporta no ha semblat en cap moment enèrgic ni il·lusionat.
No passa res, no és obligatori ser l'ànima de la festa i molts candidats a la presidència no ho són. Però quan et dius Joan Laporta i el que recorda la gent és aquell home enèrgic i optimista a vessar d'il·lusió però el que et trobes és aquesta versió forçada i fingida...
No sé si atribuir-ho a que la seva estratègia de campanya passa per donar aquesta imatge de moderació i estar molt controlat o a que els anys passen factura i Laporta realment és un home cansat i/o de tornada de tot. En seguirem l'evolució.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Sempre m'ha resultat curiosa aquesta teoria que Messi no pot ser el millor de la història perquè no ha guanyat cap Mundial (tot i haver jugat una final) i a la vegada dona tan poca importància a la carrera de clubs (que és el 90% de la vida d'un futbolista) de Maradona i Pelé. 🔽
Home, però Maradona va guanyar dues Serie A amb un equip humil com el Napoli i això té molt de mèrit! Clar, tan humil era aquell Napoli que es podia permetre fer el fitxatge més car de la història del moment i Bruno Giordano, Careca i Alemao eren toies que jugaven de franc.
Això sí, a competicions europees el Napoli de Maradona no va guanyar absolutament res. Per no parlar de Pelé, que no va moure el cul de Brasil més que per anar a retirar-se als USA i va guanyar dues Libertadores en 15 anys.
Ara que està de moda parlar de fitxatges mediàtics pel Barça... Fixeu-vos com n'és d'efectiu apostar pels joves en comptes de cromos de 100M€. El Barça ja té 2 dels 5 sub-18 més cotitzats del món. El valor d'Ansu Fati i Pedri al mercat és 110M€, el cost conjunt ha sigut 6M€.
Farien bé de tenir-ho en compte els candidats a la presidència perquè el Barça té la capacitat de convertir jugadors semi-desconeguts en estrelles mundials si s'aposta de veritat per ells. En la tessitura econòmica actual anar a buscar galàctics hauria d'estar descartat.
Menys parlar de Neymar, Haaland i Mbappé i més preocupar-se per trobar als propers talents que estan per explotar a La Masia i a fora. Els fitxatges de la portera de Núñez són un risc impossible d'assumir a nivell esportiu i econòmic. Cada errada enfonsa una mica més al club.
O el Barça està molt pitjor econòmicament del que ens diuen o no ho entenc. Amb els 30M€ de Semedo el Barça només es planteja invertir 20M€ en Dest i comencen a sonar jugadors com Carlos Vela (que està jugant a a MLS) per la davantera i portar cedits per la defensa. 🔽
Fent una ullada a aquest mercat de fitxatges el Barça ha invertit 103M€ en Pjanic (60M€), Trincao (31M€), Pedri (5M€) i Matheus Fernandes (aquests 7M€ fan mal) i recaptat 124M€ per Arthur (72M€), Semedo (30M€), Carles Pérez (11M€), Cucurella (10M€) i Rakitic (1,5M€).
En realitat a Arthur se l'ha venut a la Juve per 12M€ +10 en variables però sigui com sigui, si els comptes no fallen, això deixa un benefici de 21M€, dels quals 20 sembla que es gastaran en Dest. No queda ni 1€ més per invertir?
El clàssic article espanta iaios i casuals de Mundo Deportivo per dinamitar el vot de censura. Fem un exercici: llegint aquest titular quina és la vostra conclusió? Si la resposta és que el vot de censura li pot costar al Barça 300M€, és radicalment fals. 🔽
El que diu aquest article, de manera sibil·lina i malintencionada, és que si hi ha eleccions anticipades al Barça la nova Directiva hauria d'assumir les pèrdues de la Directiva actual. Pèrdues que el Barça com a club haurà d'assumir igualment, siguin quan siguin les eleccions.
Unes pèrdues que MUNDO DEPORTIVO estima que seran de 160 a 200M€ durant la temporada 2020-21 i que, per algun motiu que desconec, sumen a l'obligatorietat d'avalar el 15% del pressupost del club per poder presentar-se a les Eleccions, que sobre uns ingressos de 800M€ son 120M€
Segons l'últim informe anual que va presentar el club (19-20 encara es desconeix) el Barça tenia una despesa esportiva de 671M€ (525M€ salaris + 146M€ amortitzacions) sobre uns ingressos de 990M€. Això representava un 67,8% del pressupost. La Lliga marca un límit del 70%. 🔽
El pressupost de la temporada 2019-2020 preveia una despesa en salaris de 507M€ (amortitzacions a part) sobre uns ingressos de 1.047M€ que no s'han arribat a assolir pel Covid. L'estimació de pèrdues en ingressos del propi Barça, a falta de confirmació oficial, és d'uns 154M€.
Per tant, si els ingressos han passat dels 1.047M€ previstos a 893M€ i les amortitzacions es mantenen en un % similar la despesa esportiva d'aquesta temporada ha sigut de 617M€, un 69% dels ingressos. Fregant el límit. D'aquí la rebaixa salarial que van demanar a la plantilla.
Fem un altre repàs a la plantilla del Barça perquè estem a una setmana de començar la Lliga i a dues setmanes de que es tanqui la finestra de mercat però Koeman encara té 32 futbolistes dels quals només 18 tenen el lloc assegurat.🔽
Ho farem a través dels dorsals. Hi ha 15 jugadors que segur no marxaran:
1- Ter Stegen 3- Piqué 5- Busquets 7- Griezmann 8- Pjanic 10- Messi 11- Dembele 13- Neto 14- Coutinho 15- Lenglet 17- Trincao 18- Jordi Alba 19- Braithwaite 20- Sergi Roberto 21- F. De Jong
A aquests 15 cal afegir a Ronald Araújo (que ha jugat aquesta pretemporada amb el 4, tot i que no han fet oficial el dorsal) i Ansu Fati (que de manera preocupant segueix jugant amb el 31 i això vol dir que encara no és legalment jugador del primer equip).