1) He llegit part de la interlocutòria del TSJC sobre l'ajornament de les eleccions i, a primera vista, hi ha coses "sorprenents", per dir-ho d'alguna manera, com les referències constants a "l'interès públic intens en q es celebrin eleccions el 14-F"... 🔽
2) i quan es refereix que és "massa temps d’interinitat política" el que, al seu parer, pateix Catalunya. No sé quins criteris segueix el TSJC, pero entenc q han de ser criteris més polítics q jurídics, tal com ha posat de manifest el professor Queralt, i més si es recorden....
3) els "llargs temps d'interinitat política" q es van patir en temps de Rajoy (gairebé 1 any), els pressupostos del Pp en temps de Montoro (3 legislatures), les renovacions de càrrecs en el CGPJ o en el TC, o la Llei Orgànica del Poder Judicial, que tenia caràcter provisional....
4) i va durar del 1870 al 1985 (!!). Un fet q pot arribar a fer pensar q el concepte "interinitat" o "provisionalitat" pot ser utilitzat de manera molt diferent en funció del bé jurídic o institució que s'hagi de protegir o "deixar amb el cul a l'aire". elnacional.cat/ca/opinio/joan…
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Voldria q tothom anés a votar, pq hi hagi una forta majoria independentista al Parlament, pq sigui l'ùltim cop q ens tinguem q conformar votar unes eleccions autonòmiques, pq no vull elegir representants d'una comunitat autònoma, sino els d'una Repùblica lliure i sobirana.🔽
2) Pq n'estic fart, molt fart que al Parlament del meu país només es pugui parlar de politiquetes autonòmiques i pregar q ens millorin el finançament. Pq no em dona la gana que un país alié i adversari, fiscalitzi continuament les nostres decisions en nom de mitologies absurdes.
3) No vull un Parlament on els diputats col.laboracionistes, dia sí dia també ens refreguin per la cara, en castellà tabernari, qui és l'amo, i quines són les conseqüències de no acatar la voluntat de l'amo. Tampoc no vull q es preguin d'indults, amnisties o reformes del CP...
1) Espanya ha tingut moltes oportunitats per evitar que els catalans ens sentíssim simples sùbdits o servents, pq Catalunya és considerés alguna cosa més que un territori per extreure recursos per finançar la metròpoli. Mai s'ha esforçat mínimament. Al contrari. 🔽
2) Tot intent d'emancipar-se per part dels catalans ha tingut com a resposta violència i repressió, i un menyspreu q els ha portat a considerar-nos com "anomalia" no dubtant en utilitzar termes com "desinfecció" o "virus q s'ha d'eliminar" en la seva paranoia per assimilar-nos.
3) Els independentistes sabem molt bé que, de moment, podem "sobreviure" o "malviure" sense autodeterminació, però que no ens podem permetre perdre o rebaixar la determinació per aconseguir-la. Podem perdre, però no podem renunciar a la lluita mai. Ni un sol instant.
1) A Alemanya les escoles romandran tancades, com a mínim fins febrer, però la situació és incerta i no es descarta q el tancament es perllongui durant temps llarg. Estudis d'experts conclouen q els estudiants podrien perdre 1 o 2 anys si no s'aconsegueix aturar la pandèmia.
🔽
2) Avui, @tagesschau ha fet pùblica la gran preocupació de les autoritats educatives pel fet que el país es pugui trobar d'aqui uns anys amb una generació deficientment preparada, que repercutiria molt negativament tant a nivell individual com a col.lectiu.
3) Evitar aquesta situació indesitjada ha de ser un dels objectius principals de l'actuació de les institucions. Algunes veus, com la neuropsicòloga Anja Karlmeier ha reconegut que aquests dèficits poden portar greus perjudicis en el futur laboral dels que ara estan estudiant.
1) Segur q es podia fer millor. No ho dubto. Segur q que si s'ajornen les eleccions alguns consideraran q se'ls vulnera un dret fonamental. Vaale. Segur q tenen part de raò els q diuen q si la canalla va a l'escola i no passa res, tampoc passarà res si es va a votar. Correcte.🔽
2) Però, al meu entendre, tot això es conseqüència d'una pregunta que molts sovint ens fem i q encara no té una resposta clara: la sobirania del Poble de Catalunya hauria de recaure única i exclusivament en els seus ciutadans representats al Parlament de Catalunya o bé...
3) això no és més q llicència poètica i q el que realment val és aquella nota que diuen es va escriure al marge i q afegeix, clar i castellà "...a no ser que los tribunales de justicia (que controlamos por la puerta de atrás) dispongan lo contrario, por el bien de España y tal)?
1) Després de les declaracions de Pablo Iglesias en les q va comparar la situació del President Puigdemont amb els exiliats espanyols republicans, els fatxes han patit tal sotrac q ara van per les xarxes lloant aquests últims i posant de manifest el calvari que van patir.🔽
2) De cop i volta reconeixen que els republicans les van pasar més putes que Caín i van patir lo que no sap ningú (curiosament perseguits pels seus referents polítics) "Aquells si que eren exiliats de debó, pobra gent, i no Puigdemont. Això és un insult a la decència !", diuen.
3) També es pot notar una cosa molt curiosa, i és que la gent fatxa i molt fatxa, van tenir una quantitat ingent de familiars molt estimats q van patir un suplici quan es van veure obligats a exilar-se. I així ho han reconegut a les xarxes, sovint fent alguna llagrimeta i tot.
1) Hi ha uns 300.000 catalans a l'exterior amb dret a vot. Com la 3ª ciutat de Cat en nº d'habitants. Hi ha vots de tots colors, evidentment, però una majoria és vot independentista. Aquest any tot sembla q la participació serà mínima, pq la gent es cansa i ho deixa còrrer.🔽
2) Dies de feina perduts per fer gestions que sovint no serveixen per res. Molts s'han de desplaçar centenars de kms per fer tota la paperassa als consolats o embaixades, on sovint es rep un tracte despectiu i tot plegat pq arribi la documentació 3 mesos després de les eleccions.
3) Des q es va publicar l'ajornament al DOGC el vot pregat va deixar de funcionar, com molt bé explica @Holaiquetal, hi havia de plaç fins avui... i ara q fem si es "desajornen?. Doncs res, aguantar, com hem fet sempre. L'impotència q se sent no es pot descriure amb paraules.