Thread by @xavidomenech99

1) Voldria q tothom anés a votar, pq hi hagi una forta majoria independentista al Parlament, pq sigui l'ùltim cop q ens tinguem q conformar votar unes eleccions autonòmiques, pq no vull elegir representants d'una comunitat autònoma, sino els d'una Repùblica lliure i sobirana.🔽

2) Pq n'estic fart, molt fart que al Parlament del meu país només es pugui parlar de politiquetes autonòmiques i pregar q ens millorin el finançament. Pq no em dona la gana que un país alié i adversari, fiscalitzi continuament les nostres decisions en nom de mitologies absurdes.

3) No vull un Parlament on els diputats col.laboracionistes, dia sí dia també ens refreguin per la cara, en castellà tabernari, qui és l'amo, i quines són les conseqüències de no acatar la voluntat de l'amo. Tampoc no vull q es preguin d'indults, amnisties o reformes del CP...

4) pq els nostres presos puguin accedir a una llibertat humiliant. Vull q se'ls alliberi immediatament, sense excuses, de grat o per força, i q el dany q se'ls ha causat sigui reparat, i q tothom sàpigui la farsa criminal q va legitimar una sentència de culpabilitat prefabricada.

5) Pq vull una Repùblica Catalana completament lliure, tal com va decidir el poble l'1-O i el 21-D, i de cap manera demanar permís a ningù per exercir un dret q ens pertany, ni permís, ni molt menys, perdó per desobeir lleis d'un Estat corcat, hereu d'una dictadura criminal.

6) Pq no vull que el meu país estigui en mans d'aquells que ens acusen de "nazis" o "racistes" només pel fet de "voler ser", mentre ells es manifesten de bracet amb els nazifeixistes fent front comú per convertir-nos en una anècdota, prèvia "neteja" o "desinfecció".

7) Vull un país de dones i homes lliures, solidaris, compromesos en la causa d'acabar amb les desigualtats, extremadament sensible amb el patiment dels més desfavorits. Un país combatiu i combatent que trenqui cadenes i faci desaparèixer les ombres d'un passat fosc i sagnant.

8) Una forta majoria al Parlament les properes eleccions no seria, ni molt menys, un pas definitiu, però si un punt de partida, per abordar la realitat de guanyar el futur q ens mereixem i q ens pertany. Que cadascú faci el q trobi més convenient, el que sigui, menys desistir.