1) Hi va haver moments en que vam pensar que l'independència vindria gairebè sense que ens n'adonéssim, que sería com un procés natural, que potser no ens caldria ni estirar, pq l'estaca ja estava tan corcada que cauria per la seva pròpia inèrcia. Èrem molt joves i ingenus.🔽
2) El temps ens va portar l'evidència q no només no seria bufar i fer ampolles, sinó q tampoc es guanyaria carregant-nos de raó i avançant posicions fins arribar al xoc de trens, la batalla definitiva per la q calia estar preparats, i a la q alguns hi van posar, fins i tot, data.
3) Ara, sabem perfectament que qui no estigui disposat a assumir la lluita com un procés llarg, dur, intens, complexe i sense concessions, no ha acabat d'entendre l'envergadura del compromís que hem adquirit amb Catalunya i les seves llibertats.
4) Caldrà lliurar moltes batalles, necessitarem tenacitat, capacitat de resistència, esperit de sacrifici, intel.ligència i una voluntat extremadament ferma per no donar cap pas enrere. El 14-F lliurarem un altra batalla i, com és evident, l'hem de guanyar. Sense excuses.
5) El 14-F si guanyem, no guanyarem l'independència, ni tan sols res que ens ho garanteixi. Serà una batalla més de les que hem lliurat i de les que ens quedem per lliurar. Això no vol dir que sigui una batalla menor, l'hem de lluitar com si fos la definitiva.
6) Si guanyem serà un pas endavant, una victòria important pq ara juguen fort i més brut del q acostumen habitualment. És en aquestes situacions on hem de mostrar a l'Estat la força q els desbordarà o posar de manifest la feblesa a l'hora de superar entrebancs propis i aliens.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
