1) Sembla q la pressa de l'Estat espanyol pq les eleccions a Cat es facin el 14-F, malgrat les recomanacions dels experts q ho desaconsellen, té alguna cosa a veure en la percepció de q ara és un moment ideal per desallotjar l'independentisme de la Presidència de la GenCat.🔽
2) No és la primera vegada q ens impossen una data en situació excepcional, per intentar donar un cop definitiu al "conflicte català". El 27 d'octubre de 2017 el Senat espanyol ratificava la imposició a Catalunya d'un estat d'excepció en aplicació del art. 155 de la Constitució.
3) Les primeres mesures (tot i q no respectaven els límits del 155 ni eren ajustades a dret) van ser el cessament del govern català, dissolució del Parlament i convocatòria d'eleccions el 21-D. Rajoy sabia q això anava molt més enllà del 155, però també q tot es podia "afinar".
4) Semblava tot "atado y bien atado": Govern català a la presó o a l'exili, Cat intervinguda, l'ultradreta al carrer fent tasques parapolicials, l'independentisme afrontant eleccions, organitzades i controlades des de Madrid, lligat de peus i mans. Però no tots ho veien igual.
5) Una part significativa de l'unionisme - des de l'extrema dreta a l'esquerra espanyolista - li va dir a Rajoy q s'equivocava convocant eleccions, pq, tot i les circumstàncies favorables, la repressió q s'havia desfermat podia comportar q l'independentisme votès massivament.
6) I que una victòria de l'independentisme el 21-D li permetria projectar i acreditar davant l'opinió pùblica internacional una imatge de solidesa i de majoria social. Tenien por del tret que sovint surt per la culata - com així va ser.
7) I quina era la proposta dels q no volien eleccions? doncs portar la situació a l'extrem (incloent-hi forçar situació de conflicte insostenible al carrer i tribunals actuant de forma depredadora aplicant sense miraments el CP de l'enemic), i arribar a un d'aquests 2 escenaris:
8) Una situació tan caòtica q (sempre segons el seu criteri) els garantiria gairebè sense marge d'error una victòria electoral, o un clima de violència extrema q els "obligués" a desconvocar les eleccions i a mantenir l'estat d'excepció i la suspensió de l'autonomia "sine die".
9) Evidentment estem en una situació molt diferent, però hi ha certs paral.lelismes q, en la meva opinió, no hauriem de deixar de tenir en compte. Sobretot aquest: l'Estat espanyol no té cap escrùpol en comportar-se com un estat feixista. El feixisme no els fa por, la derrota sí.
10) Per això, i com tindrem gairebé a cada cantonada una batalla (q haurem de guanyar) crec q no hem de regalar victòries a l'adversari, ni el 14-F ni mai, de cap manera. Aneu a votar. Si no trobeu cap motiu per fer-ho, ho podeu fer per nosaltres, q ens han negat el dret al vot.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Voldria q tothom anés a votar, pq hi hagi una forta majoria independentista al Parlament, pq sigui l'ùltim cop q ens tinguem q conformar votar unes eleccions autonòmiques, pq no vull elegir representants d'una comunitat autònoma, sino els d'una Repùblica lliure i sobirana.🔽
2) Pq n'estic fart, molt fart que al Parlament del meu país només es pugui parlar de politiquetes autonòmiques i pregar q ens millorin el finançament. Pq no em dona la gana que un país alié i adversari, fiscalitzi continuament les nostres decisions en nom de mitologies absurdes.
3) No vull un Parlament on els diputats col.laboracionistes, dia sí dia també ens refreguin per la cara, en castellà tabernari, qui és l'amo, i quines són les conseqüències de no acatar la voluntat de l'amo. Tampoc no vull q es preguin d'indults, amnisties o reformes del CP...
1) He llegit part de la interlocutòria del TSJC sobre l'ajornament de les eleccions i, a primera vista, hi ha coses "sorprenents", per dir-ho d'alguna manera, com les referències constants a "l'interès públic intens en q es celebrin eleccions el 14-F"... 🔽
2) i quan es refereix que és "massa temps d’interinitat política" el que, al seu parer, pateix Catalunya. No sé quins criteris segueix el TSJC, pero entenc q han de ser criteris més polítics q jurídics, tal com ha posat de manifest el professor Queralt, i més si es recorden....
3) els "llargs temps d'interinitat política" q es van patir en temps de Rajoy (gairebé 1 any), els pressupostos del Pp en temps de Montoro (3 legislatures), les renovacions de càrrecs en el CGPJ o en el TC, o la Llei Orgànica del Poder Judicial, que tenia caràcter provisional....
1) Espanya ha tingut moltes oportunitats per evitar que els catalans ens sentíssim simples sùbdits o servents, pq Catalunya és considerés alguna cosa més que un territori per extreure recursos per finançar la metròpoli. Mai s'ha esforçat mínimament. Al contrari. 🔽
2) Tot intent d'emancipar-se per part dels catalans ha tingut com a resposta violència i repressió, i un menyspreu q els ha portat a considerar-nos com "anomalia" no dubtant en utilitzar termes com "desinfecció" o "virus q s'ha d'eliminar" en la seva paranoia per assimilar-nos.
3) Els independentistes sabem molt bé que, de moment, podem "sobreviure" o "malviure" sense autodeterminació, però que no ens podem permetre perdre o rebaixar la determinació per aconseguir-la. Podem perdre, però no podem renunciar a la lluita mai. Ni un sol instant.
1) A Alemanya les escoles romandran tancades, com a mínim fins febrer, però la situació és incerta i no es descarta q el tancament es perllongui durant temps llarg. Estudis d'experts conclouen q els estudiants podrien perdre 1 o 2 anys si no s'aconsegueix aturar la pandèmia.
🔽
2) Avui, @tagesschau ha fet pùblica la gran preocupació de les autoritats educatives pel fet que el país es pugui trobar d'aqui uns anys amb una generació deficientment preparada, que repercutiria molt negativament tant a nivell individual com a col.lectiu.
3) Evitar aquesta situació indesitjada ha de ser un dels objectius principals de l'actuació de les institucions. Algunes veus, com la neuropsicòloga Anja Karlmeier ha reconegut que aquests dèficits poden portar greus perjudicis en el futur laboral dels que ara estan estudiant.
1) Segur q es podia fer millor. No ho dubto. Segur q que si s'ajornen les eleccions alguns consideraran q se'ls vulnera un dret fonamental. Vaale. Segur q tenen part de raò els q diuen q si la canalla va a l'escola i no passa res, tampoc passarà res si es va a votar. Correcte.🔽
2) Però, al meu entendre, tot això es conseqüència d'una pregunta que molts sovint ens fem i q encara no té una resposta clara: la sobirania del Poble de Catalunya hauria de recaure única i exclusivament en els seus ciutadans representats al Parlament de Catalunya o bé...
3) això no és més q llicència poètica i q el que realment val és aquella nota que diuen es va escriure al marge i q afegeix, clar i castellà "...a no ser que los tribunales de justicia (que controlamos por la puerta de atrás) dispongan lo contrario, por el bien de España y tal)?
1) Després de les declaracions de Pablo Iglesias en les q va comparar la situació del President Puigdemont amb els exiliats espanyols republicans, els fatxes han patit tal sotrac q ara van per les xarxes lloant aquests últims i posant de manifest el calvari que van patir.🔽
2) De cop i volta reconeixen que els republicans les van pasar més putes que Caín i van patir lo que no sap ningú (curiosament perseguits pels seus referents polítics) "Aquells si que eren exiliats de debó, pobra gent, i no Puigdemont. Això és un insult a la decència !", diuen.
3) També es pot notar una cosa molt curiosa, i és que la gent fatxa i molt fatxa, van tenir una quantitat ingent de familiars molt estimats q van patir un suplici quan es van veure obligats a exilar-se. I així ho han reconegut a les xarxes, sovint fent alguna llagrimeta i tot.