Els que es queixen que l’independentisme no té “dreta”. Com si fos una novetat en el catalanisme, almenys d’ençà que Cambó va donar suport a Franco. Pujol, als 70, deia que era “socialdemòcrata a la sueca”, i el partit de Trias Fargas es deia “ESQUERRA Democràtica de Catalunya”.
Diferent és que l’esquerra sucursal i els seus intel·lectuals dibuixessin el pujolisme com la “dreta catalana”. Home, d’acord que no eren maoistes, però en aquesta simplificació hi rau en bona part la incapacitat del PSC-PSUC d’apartar Pujol de la presidència durant 23 anys.
No. Al pujolisme (al qual jo em vaig oposar políticament) se li poden fer mil retrets (també uns quants elogis), però no es va assemblar mai gens ni a la dreta postfranquista i missaire espanyola ni als ultraliberals desreguladors tipus Reagan-Thatcher.
O sigui, que els plors d’alguns per la inexistència d’una «dreta [nacional] catalana», o per l’«al·lèrgia» de l’independentisme a la dreta, no s’entenen si es mira una mica enrere. Com a molt, el fenomen, ara, s’ha aguditzat (i a molts ja ens està bé, és clar).
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
