Thread by @apereirasole

La cara fosca de la indiscutible victòria electoral de l’independentisme el 14F són els més de 600.000 votants independentistes del 2017 perduts. Només que -posem- una tercera part d’aquests hagués votat partits independentistes de nou, el resultat hauria estat estratosfèric.

No és consol que l’abstenció unionista encara creixés més. Cal analitzar per què tants votants independentistes van quedar-se a casa, i què s’ha de fer per tapar l’hemorràgia i revertir la situació.

El principal motiu pel qual més d’1 de cada 4 votants indys del 2017 es va abstenir no sembla cap gran misteri. Entre l’eufòria de l’1-O i la ràbia pel 155, i un independentisme dividit, barallat, sense estratègia i amb una gestió governamental menys que fluixa no hi ha color.

Aquest desori s’ha de rectificar ràpidament, i la millor manera de començar a fer-ho és deixar d’embolicar la troca amb fórmules de govern extravagants i acordar l’única investidura políticament viable i raonable: la del 51% de vots i els 74 diputats independentistes.

La investidura del candidat del partit independentista més votat hauria d’anar acompanyada d’un programa de govern ben treballat, d’un compromís ferm d’evitar el vergonyós espectacle de ganivetades entre socis i, TANT SÍ COM NO, d’una estratègia independentista consensuada.

Qualsevol altre comportament dels partits independentistes (com insinuar investidures que requeririen el vistiplau del primer partit del 155 a Catalunya, el PSC) no l’entendria ningú fora de les bombolles partidistes, i incrementaria l’emprenyament i la desafecció de la gent.

L’abstenció independentista és un avís seriós: els votants indepes no són uns cyborgs programats que van a les urnes a toc de xiulet. Qualsevol cosa que no sigui un acord ERC-Junts (amb el vot a favor, si pot ser, o bé l’abstenció de la CUP) amenaçarà l’hegemonia independentista.

Aquest escenari seria demolidor per a les sigles actualment representades al Parlament (sobretot ERC i Junts) i faria que l’aspiració independentista es guardés al calaix per almenys una generació. Cal que els partits es posin a treballar per a evitar-lo.

P.S. Si es visualitza clarament que la impossibilitat de formar un govern independentista és d’un dels partits indepes, el gran perjudicat en unes possibles eleccions anticipades seria aquest, òbviament.