La reacció tan nerviosa, gairebé histèrica, de representants de l'Estat espanyol -govern i fins i tot poder judicial- a l'anunci de la querella del Parlament contra Llarena em té desconcertat. Demostra por, i no acabo d'entendre perquè. (1)
El coneixement sobre una eventual querella contra el magistrat Llarena seria competència de la Sala del Penal del Tribunal Suprem, és a dir, dels seus propis companys de sala. Que la querella no només no prosperés, sinó que ni tan sols fos admitida a tràmit, sembla cantat. (2)
Per tant, d'entrada, quan dies enrere sentia la possibilitat que es presentessin querelles contra Llarena era escèptic: "Això no els faria ni pessigolles, als poders de l'Estat espanyol", pensava. (3)
Clar que, tractant-se d'un dret fonamental, la qüestió seria susceptible de recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional (on no cal ser gaire perspicaç per veure que tampoc no tindria gaire èxit), i posteriorment, de recurs al TEDH...i potser d'aquí plora la criatura. (4)
Potser els caps pensants dels aparells estatals s'adonen de l'extrema feblesa del muntatge jurídic que han construït per a reprimir la revolta democràtica catalana. I els fa basarda la seva internacionalització. (5)
Afegim-hi, a més, que aquí estaríem parlant no només del desprestigi internacional per una possible condemna del TEDH, sinó que aquesta condemna obligaria l'Estat a seguir un procediment penal contra un (o diversos) dels principals executors de la seva estratègia repressiva. (6)
Reconec que no sóc capaç d'afirmar amb tota seguretat la tesi que exposo en els punts anteriors. És clar que hi ha especulació. Però és que no sé trobar cap altra explicació convincent a la reacció furibunda dels representants de l'Estat a l'anunci de la querella. (i 7)
Al núm. 2 del fil hi surt un “admitida” en comptes d’”admesa” que no sé d’on coi ho vaig treure i que canta com una mala cosa. Em poso a fer fils massa tard, suposo...Disculpeu!
