Sovint em pregunta gent que es vol introduir en la lectura de llibres sobre història militar ¿per on haurien de començar? És una pregunta trampa, perquè m’agradaria no fallar en la recomanació. La resposta no és fàcil. Per tant, faré una “guia” 👇 (fil llarg, ho sento)
El primer que hem de tenir en compte és que si el primer no ens agrada, correm el risc de no entrar en el tema i ens perdrem veritables joies. Per tant, la primera pregunta que hom cal fer-se és: què hi busco, què és el que m’agradaria saber?
Hem de saber, també, si volem saber sobre una “guerra” (war) o una “manera de fer la guerra” (warfare). No tenen res a veure, només el context de conflicte armat. Els primers parlen del gènere humà i dels fets, els segons dels protagonistes i les tècniques.
La guerra afecta els aspectes ideològics, polítics, geo-estratègics, estratègics, operacionals, i tàctics. Hi ha llibres que afecten transversalment tots els aspectes, però quan més camps abasten més superficials es tornen. Tanmateix són llibres essencials per contextualitzar.
Aquests llibres genèrics i de divulgació són els llibres com els de Antony Beevor o Max Hastings, per la Segona Guerra Mundial o Vietnam. O els llibres de David Chandler sobre les guerres napoleòniques, o Foote i Catton sobre ACW.
Són llibres que quan més distància temporal tenen els autors amb el conflicte, millor. Perquè són llibres que sempre voregen la propaganda. Perquè hores d’ara tots sabem que la història l’escriu el guanyador. Un rebel si perd és un terrorista i si guanya un pare de la pàtria.
Si hom és capaç de triar el gra de la palla, Tucidides, Xenofont, Ramon Muntaner, Juli César... són exemples d’autors que descriuen molt bé les guerres coetànies, però que cal llegir amb pinces al nas per la seva implicació personal.
Un altre manera d’accedir als conflictes és la ficció. De fet, els llibres fundacionals de la meva afició són La Ilíada, Guerra i Pau i Sven Hasel. Mireu quina diversitat més estrafolària. Lectures d’adolescència que em van entrenar per Grossman i Malaparte.
Els llibres d’història militar sobre Warfare els podem dividir en els testimonials -memòries- i els tècnics -com tot el que ha editat Osprey-. Les biografies i memòries... el de sempre: quan més allunyades en espai i temps del protagonista millor.
Tanmateix, no es pot deixar de banda que el llibre Rebel·lió de Begin sobre la formació d’Israel no sigui un manual sobre la insurrecció -un tipus de warfare-, a banda de una justificació personal. Per exemple.
Les biografies -i les memòries- són les postres. Després d’haver llegit sobre un conflicte és saludable llegir el que en diuen els protagonistes. Però sempre cal posar un filtre amb els texts, o acabareu creient que Manstein no era nazi.
Cal destacar que la historiografia militar respon a arquetips, igual que la narrativa de ficció. Els conflictes segueixen pautes, i els contendents també. David vs Goliat, o xoc de trens. L’aparició dels genis, dels herois, dels traïdors, del covard i del incompetent.
La guerra n’és plena de clixés i els llibres sobre ella també. Ens ajudaran a entendre millor la comparativa entre conflictes, i sobretot... ens ajudarà a imaginar escenaris de present i futur. Reforçant l’anàlisi científic, i poder parlar amb criteri -erroni o no-.
Quant més detall, menys diferències. Vull dir que les memòries des del punt de vista dels soldats són totes iguals. La guerra és esperar i no saber ni d’on et porten ni el que passa a la rereguarda ni el que menjaràs demà. És igual per qui o què es lluita.
Però hi ha llibres com “Farewell to arms” o “Sin novedad en el frente”, que són essencials per entendre la fi dels valors de combat previs a la Gran Guerra i l’aparició de la societat Post Heròica. A cop de mort anònima i inevitable sota el foc d’artilleria impersonal.
Crec que com a catalans llegir la Crònica de Muntaner, els Records de la Darrera Carlinada i Incerta Glòria, és bàsic. Pel warfare és imprescindible la Història Militar de Catalunya del Francesc Xavier Cardona.
I per entendre Espanya cal llegir Juan Pando i la seva Història Secreta d’Annual.
No em cansaré de repetir-ho.

Ah! I llegiu Clausewitz primer! O no entendreu mai res... haha.
Apa siau!
Veig que hi ha molta gent que també hi té interès! 🔝
Gràcies per les aportacions!

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Kim Dorca

Kim Dorca Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @Savallsblog

25 Apr
A "The last Patrol" de la sèrie Band of Brothers, la companyia Easy és a Haguenau, a prop del Rhin. La guerra està guanyada i després de tot el que han passat, morir ara semblaria d'imbècils. 👇
Malgrat això la guerra no s'atura, i la companyia rep l'ordre de fer una missió de "descoberta" (en termes militars "anar a veure que fa l'enemic, normalment de nit, per obtenir informació").
Per primer cop, els membres de la companyia Easy tenen racança d'acceptar les ordres. Per què? Perquè veuen la llum al final del túnel i creuen que sobreviuran la guerra.

Finalment Winters fa com si "hi haguessin anat, de descoberta".
Read 4 tweets
24 Apr
En Collboni ha estat callat des del començament de la pandèmia. No ha estat al costat dels ciutadans, ni ha estat exemple de res.

Aprofitant l'èxit de la Diada de Sant Jordi, avui està de processó pels mitjans dient que faran concerts al carrer per salvar el sector musical.
D'aquesta manera la Diada de Sant Jordi sembla el primer pas de un pla genial dels socialistes per retornar la normalitat pre-pandèmia a Barcelona.

Si. després d'estar amagats un any.

I no, la normalitat no ens la tornen ells, ens la tornen els vaccins.
I què ens portaran al carrer?

Doncs els amics de sempre, les productores de sempre, pagades amb els diners de tothom, inclosos els músics i les productores que no rebran el manà de la repartidora de l'ICUB. Com sempre s'ha fet des de temps del Pasqual Maragall.
Read 4 tweets
15 Apr
Plorant de riure... com si els haguera parit! 🤣🤣🤣
Però en diuen "La Iglesia Redonda".
En Marc Giró seria fan del meu equip high elf de Bloodbowl !
Read 5 tweets
15 Apr
La reflexió de la Laura Rosel sobre la brutícia que envaeix les xarxes és legítima, perquè està construïda sobre fets. Des d’un perfil anònim es pot atiar l’odi, insultar i crear bosses de conflicte fake. Tanmateix defensaré que sense xarxes la llibertat perd. 👇
Les XXSS dins d’una societat amb un control monolític del relat polític, històric, del poder per part dels mitjans de comunicació sistèmics és necessari. Les XXSS són la plaça pública, i la gent hi aboca directament la seva veu.
Si hi afegim un periodisme segrestat editorialment, auto-censurat les XXSS esdevenen imprescindibles. Els negocis dels fills del President Pujol no haguessin sobreviscut impunement 20 anys si hi hagués hagut Twitter, però Catalunya Ràdio hi va conviure tranquil·lament.
Read 15 tweets
5 Mar
Us recomano que escolteu les coses que diu en @simonsinek . Veritablement inspiradores. El contrari dels valors de ja sabeu quina mena de directius i Presidents de Club. 👇
Tot just vàrem decidir que deixava de fer de Country Manager per Iberia i passava a ver de CMO (Cap de Marketing) del grup, la meva millor consigliere, la @GinestaPutxet em va passar aquest TED del senyor Sinek.

ted.com/talks/simon_si…
Veient-lo vaig entendre que el que ens passava a la companyia era un benefici. Nosaltres no som més que gent que li agrada jugar i tria jocs bons i els ensenya a jugar perquè creiem que és bo. Els diners venen, si ho fan, després.
I sobre això constuim la nostra comunicació.
Read 6 tweets
4 Mar
Foment del Treball ha tornat avui a fer el que ha fet des del dia que va ser fundat: enviar un missatge a Madrid conforme vetlla per tal que la laboriositat dels catalans no quedi estroncada per la reivindicació política, i així col·laborar en el projecte anomenat Espanya. 👇
És la missió que Foment ha vingut fent des de que Espanya és la finca dels Borbons. Amb més o menys traça, i més o menys èxit, Foment ha estat el garant de l’adhesió de les elits catalanes als règims espanyols, bescanviant pau social catalana per Lleis i prebendes castellanes.
Si repassem la història de Foment, veurem que la institució es va passar el XIX intentant construir un estat modern espanyol, que respongués als interessos dels industrials catalans. Polítiques proteccionistes i colonials, a canvi de mantenir el país sota control.
Read 13 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Too expensive? Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal Become our Patreon

Thank you for your support!

Follow Us on Twitter!