Thread by @Savallsblog

Foment del Treball ha tornat avui a fer el que ha fet des del dia que va ser fundat: enviar un missatge a Madrid conforme vetlla per tal que la laboriositat dels catalans no quedi estroncada per la reivindicació política, i així col·laborar en el projecte anomenat Espanya. 👇

És la missió que Foment ha vingut fent des de que Espanya és la finca dels Borbons. Amb més o menys traça, i més o menys èxit, Foment ha estat el garant de l’adhesió de les elits catalanes als règims espanyols, bescanviant pau social catalana per Lleis i prebendes castellanes.

Si repassem la història de Foment, veurem que la institució es va passar el XIX intentant construir un estat modern espanyol, que respongués als interessos dels industrials catalans. Polítiques proteccionistes i colonials, a canvi de mantenir el país sota control.

D’aquest període neix el retret espanyol a l’independentisme. Segons la teoria de l’altiplà, Catalunya va estar beneficiada per la política espanyola a fi i efecte que ens modernitzéssim industrialment. Del cost en impostos i suor que ens va costar, no en parlen. Es clar.

El període on Foment va començar a defensar els interessos catalans, més que els personals, va produir-se entre la pèrdua de les colònies i la dictadura de Primo de Ribera. Un moment en el qual Madrid no podia garantir negoci i va haver d’acabar imposant la pau social a hòsties.

La degeneració de Foment comença en acabar la guerra. Els seus membres i executius deixen de pertànyer a les famílies que havien construït la Catalunya d’abans de la guerra, i cau en mans dels quatre espavilats nostrats que van posar-se una camisa blava a corre cuita.

La democràcia quenosdimosentretodos i el Campechano troben en Carles Ferrer Salat la persona adequada per reformar Foment. I ho va ser.
Empresari, modern i el gall del corral. Foment va tornar a fer el de sempre: pau social a canvi de moixaines en forma de Lleis i licitacions.

Però ara: Foment serveix d’alguna cosa després de que Brussel·les tregui a Madrid la possibilitat del favor a les elits catalanes? Ja no pot fer política monetària, i la UE impedeix legislacions que afectin la lliure competència. De què coi serveix la pau social a canvi de res?

És en aquest context que el procés, l’1-O, la batalla de Urquinaona, o els contenidors cremats descol·loquen Foment. Madrid no pot garantir favor en forma de Llei, però segueix adjudicant contractes i fent obra pública. Foment ja només lluita per les engrunes.

La patronal catalana és un monstre escleròtic, dirigida per una sèrie de senyors que porten fent-ho 20 o 30 anys, i que mai han sigut ni empresaris ni molt menys emprenedors. Una patronal on s’hi té accés per cooptació, una andròmina incomprensible per a un emprenedor modern.

El focus de Foment hauria de ser l’atur juvenil, que els salaris paguin un habitatge, o que l’ensenyament i la FP funcionin pel mercat de treball. I no entestar-se en obtenir uns ajuts europeus que, a dret a llei, haurien de tocar a Catalunya mani qui mani a Sant Jaume.

L’acte d’aquest matí en defensa dels contenidors és una de les darreres astracanades en el nostre nom que espero que ens haguem de sentir a dir els empresaris normals.

No vull tancar aquest fil-rollo sense recordar-vos que va ser Foment qui es va inventar i promocionar un candidat com el Manuel Valls, que en un acte final de despit personal i odi a la ciutat de Barcelona, ens va imposar la Colau com a mestressa.
Van ser ells! #Nioblitniperdo