Thread by @Savallsblog

La reflexió de la Laura Rosel sobre la brutícia que envaeix les xarxes és legítima, perquè està construïda sobre fets. Des d’un perfil anònim es pot atiar l’odi, insultar i crear bosses de conflicte fake. Tanmateix defensaré que sense xarxes la llibertat perd. 👇

https://twitter.com/maticatradio/status/1382577949677850625

Les XXSS dins d’una societat amb un control monolític del relat polític, històric, del poder per part dels mitjans de comunicació sistèmics és necessari. Les XXSS són la plaça pública, i la gent hi aboca directament la seva veu.

Si hi afegim un periodisme segrestat editorialment, auto-censurat les XXSS esdevenen imprescindibles. Els negocis dels fills del President Pujol no haguessin sobreviscut impunement 20 anys si hi hagués hagut Twitter, però Catalunya Ràdio hi va conviure tranquil·lament.

Si al cap damunt hi posem una estructura de partits i una classe política que no respon dels seus errors, impossible de ser fiscalitzada per una ciutadania a la inòpia o sense mecanismes per fotre’ls fora, les XXSS són cabdals.

Sense XXSS potser no hi hagués hagut Trump, però tampoc hi hagués hagut Brexit.
Sense XXSS no haguéssim sabut que la ciutadania de les teocràcies musulmanes no són com els seus dirigents. Sense XXSS no hi hagués hagut 1-O.

El soroll de les XXSS i la seva violència són directament proporcionals a l’estafa política que detecten els seus participants quan viuen al món analògic. El problema no són les XXSS, el problema són les disfuncions impunes del sistema.

És cert que a les XXSS, les persones hi poden parlar sincerament, mentre que altres ho fan interessadament. Però això no és una novetat històrica. Sempre ha estat així. Cal saber triar el gra de la palla, com sempre.

També és cert que les XXSS polaritzen i fan creure que tothom pensa com tu, perquè t’aboquen a construir un grup amb el qual interactues amb opinions pràcticament unànimes, i això pot esdevenir un miratge. Cal entendre-ho.

Sense XXSS els mitjans alternatius d’informació, bàsicament el periodisme digital independent i alguns blocs, no tindrien difusió. Les XXSS són els nous kiosks de premsa. Uns kiosks que els sacerdots del relat monopolitzaven abans de l’aparició de les XXSS.

Tots sabem que no tothom té la mateixa legitimitat a Twitter. Sabem que hi ha bots, perfils falsos, gent a sou, campanyes orquestrades. Twitter té el seu propi llenguatge. És una eina, com un cotxe, com un vaccí. És aquí i és rellevant l’ús que en fem.

Personalment, gràcies a Twitter he après moltes coses, he conegut gent molt interessant, he accedit a informació rellevant de manera endreçada perquè dins la meva bombolla de contactes hi comparteixo interessos. Twitter és una drecera al coneixement si en fas un bon ús.

He convençut a algú que pensava diferent que jo mercès a Twitter? Vull creure que si. He canviat alguna opinió gràcies a les XXSS? Probablement també. Això hagués estat al meu abast en els mitjans convencionals?: No.

Els mitjans convencionals TAMBÉ polaritzen, no fotem! Els mitjans convencionals també assenyalen culpables, penseu que l’any 1994 servidor ja estava en el negoci dels jocs de rol, i el que ens van fer els mitjans aquests que ara ploren va ser fastigós. No ho oblido.

Si el periodisme i els polítics volen que les XXSS esdevinguin menys violentes la solució és fàcil: que deixin d’actuar de forma impune auto-adjudicant-se el púlpit de la legitimitat i que acceptin la crítica amb esportivitat. Ja no tenen el monopoli.

Els que em seguiu sabeu que sóc hipercrític i pesat amb quatre coses. Però intento no dir paraulotes, i prefereixo silenciar que blocar. Puc resultar insultant? Només en la mesura que el sarcasme o la ironia provinguin de un pecat del receptor de la punyalada. This is Twitter.