1)
Quan sento algunes analistes dient que Pedro Sánchez no té més remei que pactar amb "indepes" i Bildu crec que no tenen en compte una variable, i és que el mateix PSOE no ho permetrà. Imaginem el següent escenari: un alcalde/president autonòmic socialista opta a la reelecció.
2) Aquest alcalde tindrà des d'ara mateix tota l'oposició acusant-lo de pertànyer a un partit "amic" d'etarres i dels que volen destruir Espanya. I enmig de tot això, unes retallades brutals i la creació de nous impostos aplicats pel govern "més progressista" de la història.
3) En aquest context, l'alcalde/president autonòmic socialista no cal ni que es presenti a la reelecció; no té res a fer. Per tant, el partit es mourà i anirà a per Sánchez, com el 2016. I l'Estat li donarà un cop de mà, a aquest PSOE-Règim '78, per tal d'enderrocar Sánchez
4) Tot això encara es pot agreujar una mica més si el PP decideix ara avançar les eleccions andaluses. I si s'avancen i el PSOE torna a perdre el seu "califat", Sánchez ja cal que es bunqueritzi a la Moncloa pq la pressió externa (i interna) serà bestial. Mala peça al teler...
5) Per tant, no veig tan clar que Pedro Sánchez es recolzi amb els partits "indepes" i Bildu en el que queda de legislatura. I crec que algun partit "indepe" ho hauria de tenir en compte. El veritable enemic és el teu propi partit, i Sánchez ja va tastar el xarop fa uns anys...
i 6)
Dit això, Sánchez és un supervivent, i encara no està del tot amortitzat i és un tio hàbil. Només intento reflexionar sobre què li pot aportar recolzar-se precisament ara amb "indepes" i Bildu. I crec que no li aporta res, ni a ell ni al partit.
PD. Abans ho hagués dit...
Dirigentes del PSOE responsabilizan a Sánchez de la debacle del 4M y le urgen a tomar medidas ya en Madrid
1) Ayuso representa el sector més "dretà" del PP (FAES, per entendre'ns) i ha arrasat a Madrid. Feijóo representa el sector més "centrista" del PP i el passat juliol va arrasar a Galícia. Dos Partits Populars, i un home a l'ull de l'huracà: Pablo Casado.
2) El PP arrasa a Madrid i a Galícia, però és últim a Catalunya, irrellevant a Euskadi (on, per cert, va anar coaligat amb Ciudadanos) i té serioses dificultats en altres territoris. Guanyar a Madrid i a Galícia no vol dir que automàticament guanyis les eleccions generals.
3) No hauríem d'oblidar que a la primera dècada del segle XXI el Partit Popular tenia molt poder territorial (comunitats autònomes i grans municipis) però era el socialista José Luis Rodríguez Zapatero qui guanyava les eleccions generals davant Mariano Rajoy (i en dues ocasions).
1) 5 de maig de 2010. El president Zapatero assegura, davant la premsa, que "no es una buena opción acelerar la reducción del déficit. Quien está equivocado es el PP sobre este asunto. Si uno hace una drástica reducción del déficit puede comprometer la recuperación".
2) 12 de maig de 2010. Zapatero, al Congrés dels Diputats, i amb cara de funeral, fa un anunci que només durarà dos minuts: "el Gobierno ha adoptado un compromiso de acelerar la reducción inicialmente prevista, asumiendo un recorte adicional de medio punto este año y otro punto
3) adicional en 2011, para pasar en dos años del 11,2% de déficit al 6%". Aquest canvi de discurs en set dies va suposar, tal i com recordava recentment l'economista basc Ignacio Marco-Gardoqui, "el mayor recorte de gasto social realizado hasta la fecha en este país [Espanya]: se
1) Dos bons amics es retroben al tren. A mig trajecte, parlant de política, un, socialista de tota la vida, li diu al seu company "indepe": "els independentistes acabareu guanyant". "No t'equivoquis", va respondre l'amic, "no estem guanyant, sou vosaltres els que esteu perdent".
2) Aquesta anècdota dels dos amics al tren sempre em ve al cap quan llegeixo la desastrosa situació en la qual es troba l'Estat espanyol des de fa anys. No cal anar gaire lluny ni fer un repàs històric, sinó centrar-nos només en l'actualitat econòmica. I la situació és aquesta:
3) Espanya escala a la cinquena posició dels països amb més pobresa de la UE amb un 20,7% de persones en risc, segons les dades publicades per Eurostat. En el cas dels menors de 16 anys, és el tercer país amb més nens pobres de tot Europa per darrere de Romania i Bulgària.
1) Josep Borrell va ser un dels pocs representants de la vella guàrdia socialista que va donar suport a Pedro Sánchez en les primàries del PSOE. Susana Díaz (la recordeu?) partia amb el suport de tot el socialisme oficial i bona part de la premsa suposadament independent.
2) Un exemple és "l'analista" José Antonio Zarzalejos, qui en el programa Al Rojo Vivo de La Sexta, dies abans de les primàries socialistes, va dir: “lo mejor que puede hacer Pedro Sánchez es retirarse, ya que no tiene ninguna opción, y dar paso a una estadista como Susana Díaz”.
3) Pedro Sánchez guanya les primàries del PSOE tot i Felipe González, la vella guàrdia socialista, Zarzalejos i la Sexta. Temps després, i gràcies a una moció de censura, fa fora Mariano Rajoy i el PP del govern espanyol pactant amb Podemos, Bildu, PNB i els independentistes.
1) España escala a la quinta posición de los países con más pobreza de la UE con un 20,7% de personas en riesgo, según los datos publicados por Eurostat. En el caso de los menores de 16 años, es el tercer país con más niños pobres de toda Europa por detrás de Rumanía y Bulgaria.
2) El Banco Central Europeo sitúa a España como el país de la zona euro que menos gastó en 2020 para luchar contra la crisis generada por la pandemia de la Covid-19. El organismo calcula que España destinó el 1,3 del PIB en estímulos fiscales frente al 4% de media de la eurozona.
3) El paro juvenil en España sube con fuerza y ya está cerca de triplicar la media de la OCDE (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos). La tasa de desempleo entre personas de 15 a 24 años roza el 41%, mientras que la media de los países de la OCDE es del 14%.
1) Primer fase. El PSOE necessita guanyar les eleccions del 14F a Catalunya, i per això imposa al PSC el candidat Salvador Illa, el pitjor ministre de Sanitat de la UE però l'únic amb prou quota de pantalla per competir contra els partits independentistes.
2) El PSOE vol:
-que el PSC estigui en condicions de guanyar la presidència de la Generalitat
-treure's del damunt Salvador Illa
-convertir el PSC en un apèndix del PSOE fins al punt que el candidat ja s'escull des de la seu de Ferraz
-enfonsar C's i recuperar els seus votants
3) Per tot això, el PSOE usarà tota la seva maquinària: enquestes, canviar de candidat un mes i mig abans de les eleccions, usar la via del TSJC (a través d'Astrid Barrio i partidets afins) i acceptar els vots de VOX per a la investidura. Objectiu: tancar la carpeta catalana.