Thread by @xavidomenech99

1) Soc "unilateralista"per moltes raons, entre elles pq SI crec en l'existència del dret d'autodeterminació, principi bàsic de Dret Internacional, q no es pot restringir a l'àmbit de les colònies, un dret inalienable dels pobles q genera obligacions "erga omnes" pels Estats.🔽

2) Crec que aquestes obligacions han esdevingut norma de "ius cogens" i en aquest sentit no veig la necessitat de "pidolar" un dret que em pertany i que la millor manera de defensar-lo és exercint-lo. Tot i això reconec que hi ha diferències de mètode entre els unilateralistes.

3) Per una part, un sector opina q la DUI s'ha de declarar al marge que hi hagi països q hi donin suport, pq els suports es produïran automàticament un cop declarada la DUI. Per altra part n'hi ha creuen q abans de la DUI és necessari suport internacional. Jo crec en la 2ª opció.

4) Seria molt feixuc i complicat valorar ambdues opcions, els seus pros i els seus contres. I també seria faltar al rigor no acceptar que en una comunitat internacional tan mudable i "volàtil" una DUI sense suports concrets no pugués tenir èxit en circumstàncies excepcionals.

5) Però crec en la absoluta necessitant d'una acció exterior que tingui com a objectiu prioritari aconseguir suports i complicitats que puguin garantir l'èxit d'una DUI. És tracta, no es pot negar, d'un treball constant i intel.ligent i d'una complexitat enorme. Però és factible.

6) Ara per ara (la situación pot canviar) la UE no està mentalitzada per adaptar-se a una Repùblica Catalana Independent. A la major part dels estats membres i a les institucions comunitàries hi ha poca disposició a comptar amb una separació de Catalunya d'Espanya.

7) L'Octubre del 2017, quan el conflicte va arribar a moments crítics, el "mainstream" europeu no va dubtar en defensar l'statu quo, tot i que molts països - i això s'ha de tenir en compte - no veien amb bons ulls les decisions que es van prendre desde Madrid.

8) Actualment, en general l'actitud dominant és que la UE està confrontada a una multitud de desafiaments interns i externs, q fan desaconsellable afegir-hi un problema de "fronteres que es mouen". A mi em va sorprendre molt, l'actitud de molts mitjans, que amb l'arribada....

9) dels "progressistes" al poder a Espanya, van veure l'oportunitat que el conflicte perdés força, que es desactivés per pròpia inèrcia i s'obrís la porta a una solució dialogada que comportaria, necessariament, la renuncia a l'independència a canvi de certes reformes i millores.

10) Aquesta és l'opinió que s'ha d'intentar revertir, i en aquest sentit serà clau la tasca d'una "diplomàcia catalana" que per raons òbvies haurà d'actuar, en principi, just és reconeixer-ho, gairebé en una situació de "semiclandestinat" fins que no aconsegueixi consolidar-se.

11) És aquesta una visió pesimista? De cap manera. Només vol exposar una visió per treballar i avançar. Penseu en la caiguda del mur de Berlín (tot i que sovint molts s'entestin en intentar demostrar que no és un exemple vàlid). Era una "situació impossible", pràcticament tota...

12) la comunitat internacional s'hi oposava amb beligerància, Thatcher conspirava amb Gorbachov per impedir-ho al preu fos, Mitterrand advertia sobre perill d'un IV Reich, i tota Europa anunciava escenaris apocalíptics. I el mur va caure. I l'endema va tornar a sortir el sol.

13) Però el mur no va caure sol, no va ser només la força de la gent la que el va tombar, darrere hi va haver una frenètica activitat a tots els nivells q va revertir allò q era impossible, tot i q les reticències van seguir durant temps, ara ja és un fet assumit i normalitzat.

14) Per acabar, crec és vital aconseguir suports internacionals per declarar una DUI. S'haurà de treballar dur? Evidentment que sí. Això ens garenteix l'èxit? És evident que no. Pero, hi ha una solució, màgica o no, que ens ho garanteixi?. No existeix, ens agradi o no.

15) L'únic q tenim garantit és la derrota si ens convertim en poble desmobilitzat i apàtic . Totes les grans revolucions de la història, abans de triomfar, s'han vist obligades a gestionar, en un moment o altre, incertesa, desànim i desencís. I nosaltres no serem l'excepció.

16) I només una cosa més per afegir. Deia abans que Europa - ara - no està mentalitzada per acceptar una Catalunya independent, però hem de pensar que tot això canvia quan et fas "necessari" o simplement "rendible"

17) I si no ens podem convertir en necessaris o rendibles sempre ens queda l'opció de convertir-nos en una "advertència gens amable". Possiblement una de les estratègies més efectives a l'hora d'assolir objectius.