Thread by @xavidomenech99

1) Quan es parla de "sortida dialogada" al "cas català" es parla com si el "conflicte" hagués esclatat fa una dècada, concretament quan ens van tombar l'Estatut 2010 i vam sortir en massa al carrer per dir q l'autonomia se la podien confitar, q el q volíem era l'independència.🔽

2) Alguns situen l'origen quan a Arenys de Munt va començar a agafar forma el referèndum per decidir el nostre futur, un procés q va culminar l'1 d'Octubre i en els fets q es van produir dies després. Reduir la "demanda catalana" a aquests fets és un error...

3) q distorsiona la percepció del conjunt, i redueix a una decisió judicial aïllada o a un fet puntual la realitat de la lluita independentista. No, el malestar dels catalans vé de més lluny, i la catalanòfobia que ha provocat aquest malestar, no només vé encara de més lluny....

4) sinó q forma part de la naturalesa de l'Estat espanyol. Espanya no "seria" sense l'anticatalanisme o el desig malaltís d'esclafar l'identitat pròpia de Cat (l'anomalia) i dissoldre-la dins un projecte homogenitzador nacional castellanista per la força de les armes, si convé.

5) No cal retrocedir fins al Decret de Nova Planta o al "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" d'aquella instrucció secreta del fiscal del Consejo de Castilla per castellanitzar Catalunya l'any 1716, per percebre que si volem cessions per part d'Espanya...

6) no n'hi haurà prou amb bona voluntat ni amb arrencar arrels incrustades en les profunditats més fosques i inaccesibles de l'esperit espanyol, sinó que haurem d'optar necessariament pel trencament radical amb els que mai cedeixen i sempre ens fan cedir.

7) El professor Juan B. Culla ha estudiat a fons el fenomen de l'anticatalanisme i considera q "impregna tota polèmica política a partir de la segona mitad del segle XIX". Reconeix que detallar-ho minuciosament seria impossible, però destaca per exemple el discurs parlamentari...

2) del Gral. Prim el 1853: ("Los catalanes, ¿son o no son españoles? ¿Son nuestros colonos, o nuestros esclavos?) passant per la fùria de la premsa de Madrid davant l'abundància d federalistes catalans en el poder estatal de 1873 (!España parece un país gobernado por Cataluña!)

8) sense oblidar "la Ley de Jurisdicciones" de 1906, o el "Decreto Ley para Represión del Separatismo" de 1923, o ja més recentment, l'hostilitat manifesta q va rebre per part del nacionalisme espanyol de dretes i esquerres "l'operació Roca" el 1986, o aquella portada mítica...

9) del diari ABC ("Igual que Franco pero al revés. Persecución del castellano en Cataluña"). El professor Cullà explica que, per raons professionals ha dedicat moltes hores a repassar els "Diarios de Sesiones del Congreso de los Diputados" des del segle XIX fins al 1936...

10) i afirma, amb coneixement de causa, q "els grans debats parlamentaris, les discusions més enceses, sempre tenien com a nucli, el "problema catalán" ja fos a propòsit de les Bases de Manresa, de la Lliga, de Solidaritat Catalana, de la campanya autonomista de 1918...

11) del debat estatutari de 1932...Aquest era el catalitzador de les posicions d'uns i altres, el tema de lluïment dels grans tenors polítics, es diguessin Moret o Maura, Canalejas o Lerroux, Alcalá-Zamora o Azaña". Un fet q demostra q el mal vé de lluny, i q no té bon pronòstic.

12) Ho hauran de tenir molt en compte els q creuen q el "cas català" és problema polític q es pot resoldre "parlant". Pq els interlocutors no serán uns professionals de la política, sinó tota la "España eterna", la q no dubtará en "embestir" abans de deixar-nos ser allò q som.