1) Avui he llegit un tuit que ens recorda que han estat molts i molt importants els intel.lectuals que s'han posat voluntariament al servei del feixisme, i q la condició d'intel.lectual o científic, de cap manera eximeix de caure en la irracionalitat 🔽
2) En aquest sentit, us volia recomana el llibre "L'esperit del temps" de Martí Dominguez, q aborda el III Reich des d'una perspectiva poc habitual: la de les elits acadèmiques que van buscar evidències científiques per fonamentar la ideologia nazi i els crims q es van cometre.
3) Al llibre hi apareixen biòlegs, filòsofs, metges, psiquiatres que van treballar per posar en pràctica l'eugenèsia, és a dir, la millora genètica de la raça a través de la reproducció. I tot i que és una història de ficció hi apareixen personatges i fets reals...
4) com la doctora Hildegard Hetzer, Fritz Knoll, el filòsof Kurt Stavenhagen, i altres q van col.laborar amb la barbàrie amb total impunitat, ja que després de la derrota del nazisme van seguir al seus llocs a les universitats i als laboratoris tot i ser còmplices del nazisme...
5) i que sabien perfectament quin era el destí de tots aquells q el règim considerava com "no aptes". Científics eren els que van dissenyar les "Lebensborn", tot un sistema per potenciar la maternitat "aria" en territoris conquerits difícils de repoblar.
6) A les "Lebensborn" hi portaven noies de 16-17 anys per conviure amb un soldat, i eren sotmeses a processos d'hormonació fins que quedaven embarassades. Un cop donaven a llum els hi prenien el fill. Això comportava la mercantilització absoluta del cos de la dona que adoptava...
7) una funció purament reproducitiva. El nazisme va tractar les dones com a animals nodridors. L'animalitat estava per damunt de tot, i els que ho dirigien eren prestigiosos científics, formats a les millors universitats que havien prescindit de qualsevol criteri moral...
8) per convertir la ciència en arma devastadora. Creure que el nazisme va ser obra de tarats, és un gran error pq ignora, sovint deliberadament, el paper actiu q va jugar el món acadèmic a l'hora de dissenyar, fonamentar i justificar científicament els crims més injustificables.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Hi ha el convenciment que els Tribunals Europeus tombarán tot l'edifici d'aberracions judicials que han perpetrat els tribunals espanyols. I és molt possible que així sigui (tot i que, si no canvien molt les coses, la reparació tindrà un caràcter més "moral" q "efectiu".🔽
2) Però no serà fàcil. No hi ha res "dat i beneît", pq l'Estat, probablement utilitzant la tàctica, "q se note el efecto sin q se note el cuidado" jugarà el seu joc i utilitzarà tots els mitjans al seu abast, per evitar unes sentències q, aquest cop sí, li farien molt de mal.
3) Quan el març de 2018 van detenir al President Puigdemont a Schuby es va obrir un procediment judicial q va acabar amb la famosa sentència del TSR Schleswig-Holstein, i crec q es té la percepció q la justícia espanyola es va limitar a esperar la decisió dels jutges alemanys.
1) La manifestació fatxa d'avui a Madrid no té cap importància en si mateixa. No és més que la reacció habitual del nacionalisme espanyol q aprofita qualsevol circumstància per donar-se un bany d'espanyolisme-anticatalanisme (que vé a ser el mateix) tal com ha fet sempre.🔽
2) Part de la premsa Eu, q encara no ha aprés com funciona el tema, ho consideren un fet puntual contra una situació (els indults) que consideren "inacceptable" i que l'aprofiten per desgastar el Govern socialista. Els alarma que s'hagin unit "conservadors" i "extrema dreta"...
3) ignorants d'un fet que també els concerneix a ells, si és que els preocupa el creixement global del feixisme. A Espanya, la dreta conservadora no té diferències substancials amb l'extrema dreta feixista, sobre tot si es tracta de la gran paranoia nacional: la unitat d'Espanya.
1) Us sona el nom de Carmelo González? Si no us sona, potser seria bo fer una mica d'història: Carmelo Gonzàlez era un individu resident a Catalunya q allà pel 2006 va iniciar una croada per aconseguir q els seus fills fòssin escolaritzats només en castellà. Res de nou.🔽
2) Don Carmelo va recòrrer a totes les instàncies, va queixar-se davant totes les institucions, va promoure manifestos, recollides de firmes i avals pq no volia que als seus fills els hi ensenyèssin català, només castellà. Considerava q el català era aberració. El castellà no.
3) Un dia va decidir tirar pel dret i va anunciar q faria vaga de fam a la Plaça Sant Jaume si la seva exigència no era atesa. I així ho va fer, al maig del 2006 es declarava en vaga de fam, i demanava el suport de l'unionisme, la botifleria i de l'anticatalanisme en general.
1) No se li ha donat massa importància, però jo crec q en té, i molta. L'informe del Consell General del Poder Judicial sobre la Llei de Memòria Democràtica, deixa meridianament clara la naturalesa la "presumpta democràcia" espanyola. Per si algú encara no se n'havia adonat.🔽
2) El "pronunciament" q "l'exaltació i l'exhibició de símbols feixistes" està emparada per la llibertat d'expressió i q les entitats que fan apologia del feixisme (com la Fundación Franco) no es poden tocar pq constituiría una vulneració de la llei no deixa lloc al dubte.
3) Els gurus de la sagrada Transició, sabien perfectament q per implantar un règim pseudodemocràtic havien de respectar escrupolosament 3 condicions essencials q havien de quedar fora per sempre, no només d'allò q es podia votar o reformar, sinò fins i tot del q es podia parlar.
1) Avui, l'Ajuntament de Donosti ha convocat acte en memòria de María José Bravo, una jove de 16 anys q el 1980 va ser violada i assassinada pel grup parapolicial Batallón Vasco Español. La seva parella, Javier Rueda, va morir 8 años després a causa de seqüeles de l'agressió.🔽
2) Mai hi va haver cap investigació. Van desaparèixer totes les proves, entre elles la roba que portava la parella. L'assassinat va ser reivindicat pel BVE, un grup d'extrema dreta format per mercenaris i membres dels cossos de seguretat de l'Estat. noticiasdegipuzkoa.eus/actualidad/pol…
3) Ni a María José Bravo ni a la seva parella se'ls coneixia activitat política. Possiblement els assassins es van confondre de víctimes, o les víctimes van veure alguna cosa que no havien de veure o simplement estàven en el pitjor lloc en el pitjor moment.
1) El president Aragonés i Pedro Sánchez s'han citat per "reemprendre el fil del diàleg". Suposo q les parts ja deuen tenir idea "d'allí fins on es pot arribar" i "d'alli fins on es vol arribar". Però, al marge d'això s'hauria de tenir clar q només hi ha 2 sortides possibles.🔽
2) Ho deixa ben clar Salvador Cardús en l'article publicat a finals de l'any passat en "La Repùblica" i q porta per títul "La veritable naturalesa del conflicte". Com a avís previ Cardús ja adverteix "q els pactes de bona fe amb el govern i l'Estat espanyol sempre són parany".
3) I que "si algú pensa que Sánchez tindrà el coratge de resoldre el problema del conflicte amb Catalunya" que s'ho faci mirar, pq "és com suggerir a l'enemic que tingui el coratge de rendir-se". Un fet més propi "d'un acudit de Gila" que d'una estratègia de negociació política.