1) Hi ha el convenciment que els Tribunals Europeus tombarán tot l'edifici d'aberracions judicials que han perpetrat els tribunals espanyols. I és molt possible que així sigui (tot i que, si no canvien molt les coses, la reparació tindrà un caràcter més "moral" q "efectiu".🔽
2) Però no serà fàcil. No hi ha res "dat i beneît", pq l'Estat, probablement utilitzant la tàctica, "q se note el efecto sin q se note el cuidado" jugarà el seu joc i utilitzarà tots els mitjans al seu abast, per evitar unes sentències q, aquest cop sí, li farien molt de mal.
3) Quan el març de 2018 van detenir al President Puigdemont a Schuby es va obrir un procediment judicial q va acabar amb la famosa sentència del TSR Schleswig-Holstein, i crec q es té la percepció q la justícia espanyola es va limitar a esperar la decisió dels jutges alemanys.
4) I no va ser així (tot i que al principi va semblar que es mantenia al marge del procediment). Les pressions, que van existir, van ser fortes, l'activitat de la fiscalia i els poders judicials espanyols va ser frenètica, hi havia freqüents viatges i trobades...
5) de funcionaris judicials espanyols amb membres de la judicatura alemanya q no trascendien pq tenien caràcter confidencial - tot i q després van sortir a la llum -per aconseguir extradir el President. Mai l'havien tingut tan a l'abast. I no volien deixar escapar l'oportunitat.
6) El 5 d'abril de 2018, l'Audiència Territorial de S-H, deixa en llibertat Carles Puigdemont i denega l'extradició pel delicte de rebel-lió i, d'entrada, considera "no inadmissible" el de malversació, i reclama informació complementària al respecte per poder decidir...
7) si va existir la malversació i, sobretot, per si es podia equiparar al delicte de "corrupció", un dels q preveu la normativa de les euroordres per a l'extradició. I aquí es quan es mobilitzen les forces de xoc de la justícia espanyola.
8) Immediatament es proposa una trobada entre la Fiscalía TS i la d Schleswig-Holstein a la seu de @Eurojust, a La Haya, per "teóricament" "coordinar la defensa de l'euroordre contra el President Puigdemont". Una trobada estrictament confidencial - tot i q després va trascendir -
9) Que aquesta trobada tenia una especial rel.levancia ho demostra el fet que va necessitar vàries reunions preparatòries i, fins i tot, una sessió conjunta entre els representants permanents d'Alemanya i Espanya a @Eurojust, per concretar la reunió definitiva...
10) q s'havia de celebrar el 13 d'abril, encapçalada, per part espanyola pel fiscal Jiménez-Villarejo, q en aquells temps era vicepresident de @Eurojust i amb la presència dels fiscals del Suprem q van participar en la querella que havia instruït Llarena. De tant confidencial...
11) q havia de ser la trobada, només és va informar de q es tractava d'un altra reunió preparatòria, i q de la definitiva ja dirien alguna cosa. Del q es va parlar realment allí, francament ho desconec. Però m'ho puc imaginar. Només sé el que va trascendir per diferents mitjans:
12) La idea dels representants espanyols era -tenint en compte la decisió de l'Audiència Territorial de no admetre la rebel-lió - plantejar als fiscals alemanys la manera més adeqüada de presentar una "complementària de l'euroordre", ras i curt, una "ampliació".
13) La base era replantejar el tàndem format pel delicte de rebel-lió (Espanya) i el d'alta traició (Alemanya) a través de la "conspiració per a la rebel-lió" art. 83 CP alemany. Un tipus penal que no necessitava l'exercici de la violència, al contrari de la violència exigida...
14) pels articles 81-82 un fet que va provocar la denegació per part dels jutges alemanys. Això permetria redimensionar l'extradició i obria noves possibilitats a que es fèssin realitat els somnis humits de Llarena.
15) Si els alemanys ho veien factible, elevarien un escrit a Llarena- sobre la base de les converses de La Haya - en el que es demanaria l'amplicació de l'euroordre. Això permetria al magistrat instructor - molt reticent en la interlocutòria de processament i en l'euroordre...
16) a plantejar la "conspiració", amb pena de 8 anys aprox. - ser la corretja de transmisió de la fiscalia per moure peça cap a la conspiració com a jugada mestra per no perdre la carta de la rebel-lió. Una condició necessària pq Llarena acceptés l'extradició del President.
17) Sobre com va acabar el tema tinc els meus dubtes pq he sentit diferents versions. Podria ser que els alemanys, no gaire amics de "trilerismes" els engeguessin a pastar fang o que les reunions quedèssin aplaçades sine die....no ho sabria dir.
18) Només sé que els clatellot que els va fotre el TSR Schleswig-Holstein es va sentir molt més enllà de les llunes de Jùpiter. I van quedar tots retratats i amb la cua entre les cames.
19) En fi, el q volia dir es que, a Eu ens espera una Justícia q fa "justícia" i q no està al servei de mites i llegendes informadores de la legalitat q manipulen els togats espanyols. Però compte q no estaran gaire lluny, "como un animal oscuro i paciente", que deia aquell.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Avui he llegit un tuit que ens recorda que han estat molts i molt importants els intel.lectuals que s'han posat voluntariament al servei del feixisme, i q la condició d'intel.lectual o científic, de cap manera eximeix de caure en la irracionalitat 🔽
2) En aquest sentit, us volia recomana el llibre "L'esperit del temps" de Martí Dominguez, q aborda el III Reich des d'una perspectiva poc habitual: la de les elits acadèmiques que van buscar evidències científiques per fonamentar la ideologia nazi i els crims q es van cometre.
3) Al llibre hi apareixen biòlegs, filòsofs, metges, psiquiatres que van treballar per posar en pràctica l'eugenèsia, és a dir, la millora genètica de la raça a través de la reproducció. I tot i que és una història de ficció hi apareixen personatges i fets reals...
1) La manifestació fatxa d'avui a Madrid no té cap importància en si mateixa. No és més que la reacció habitual del nacionalisme espanyol q aprofita qualsevol circumstància per donar-se un bany d'espanyolisme-anticatalanisme (que vé a ser el mateix) tal com ha fet sempre.🔽
2) Part de la premsa Eu, q encara no ha aprés com funciona el tema, ho consideren un fet puntual contra una situació (els indults) que consideren "inacceptable" i que l'aprofiten per desgastar el Govern socialista. Els alarma que s'hagin unit "conservadors" i "extrema dreta"...
3) ignorants d'un fet que també els concerneix a ells, si és que els preocupa el creixement global del feixisme. A Espanya, la dreta conservadora no té diferències substancials amb l'extrema dreta feixista, sobre tot si es tracta de la gran paranoia nacional: la unitat d'Espanya.
1) Us sona el nom de Carmelo González? Si no us sona, potser seria bo fer una mica d'història: Carmelo Gonzàlez era un individu resident a Catalunya q allà pel 2006 va iniciar una croada per aconseguir q els seus fills fòssin escolaritzats només en castellà. Res de nou.🔽
2) Don Carmelo va recòrrer a totes les instàncies, va queixar-se davant totes les institucions, va promoure manifestos, recollides de firmes i avals pq no volia que als seus fills els hi ensenyèssin català, només castellà. Considerava q el català era aberració. El castellà no.
3) Un dia va decidir tirar pel dret i va anunciar q faria vaga de fam a la Plaça Sant Jaume si la seva exigència no era atesa. I així ho va fer, al maig del 2006 es declarava en vaga de fam, i demanava el suport de l'unionisme, la botifleria i de l'anticatalanisme en general.
1) No se li ha donat massa importància, però jo crec q en té, i molta. L'informe del Consell General del Poder Judicial sobre la Llei de Memòria Democràtica, deixa meridianament clara la naturalesa la "presumpta democràcia" espanyola. Per si algú encara no se n'havia adonat.🔽
2) El "pronunciament" q "l'exaltació i l'exhibició de símbols feixistes" està emparada per la llibertat d'expressió i q les entitats que fan apologia del feixisme (com la Fundación Franco) no es poden tocar pq constituiría una vulneració de la llei no deixa lloc al dubte.
3) Els gurus de la sagrada Transició, sabien perfectament q per implantar un règim pseudodemocràtic havien de respectar escrupolosament 3 condicions essencials q havien de quedar fora per sempre, no només d'allò q es podia votar o reformar, sinò fins i tot del q es podia parlar.
1) Avui, l'Ajuntament de Donosti ha convocat acte en memòria de María José Bravo, una jove de 16 anys q el 1980 va ser violada i assassinada pel grup parapolicial Batallón Vasco Español. La seva parella, Javier Rueda, va morir 8 años després a causa de seqüeles de l'agressió.🔽
2) Mai hi va haver cap investigació. Van desaparèixer totes les proves, entre elles la roba que portava la parella. L'assassinat va ser reivindicat pel BVE, un grup d'extrema dreta format per mercenaris i membres dels cossos de seguretat de l'Estat. noticiasdegipuzkoa.eus/actualidad/pol…
3) Ni a María José Bravo ni a la seva parella se'ls coneixia activitat política. Possiblement els assassins es van confondre de víctimes, o les víctimes van veure alguna cosa que no havien de veure o simplement estàven en el pitjor lloc en el pitjor moment.
1) El president Aragonés i Pedro Sánchez s'han citat per "reemprendre el fil del diàleg". Suposo q les parts ja deuen tenir idea "d'allí fins on es pot arribar" i "d'alli fins on es vol arribar". Però, al marge d'això s'hauria de tenir clar q només hi ha 2 sortides possibles.🔽
2) Ho deixa ben clar Salvador Cardús en l'article publicat a finals de l'any passat en "La Repùblica" i q porta per títul "La veritable naturalesa del conflicte". Com a avís previ Cardús ja adverteix "q els pactes de bona fe amb el govern i l'Estat espanyol sempre són parany".
3) I que "si algú pensa que Sánchez tindrà el coratge de resoldre el problema del conflicte amb Catalunya" que s'ho faci mirar, pq "és com suggerir a l'enemic que tingui el coratge de rendir-se". Un fet més propi "d'un acudit de Gila" que d'una estratègia de negociació política.