Com a director de l'@EAPCcat s'han multiplicat les invitacions a actes institucionals arreu.
M'ha fet falta establir un criteri tan objectiu com sigui possible per acceptar o declinar. No és fàcil.
El comparteixo per si pot millorar:
FIL /1
El criteri té quatre principis: 1. Ens aportarà alguna cosa? 2. Podrem aportar alguna cosa? 3. Quin cost d'oportunitat té? 4. Pot haver-hi algun conflicte ètic?
/2
1. Ens aportarà alguna cosa?
Anem a un lloc on podrem escoltar i aprendre?
Podrem conversar amb d'altres i avançar en els propis objectius?
És obvi que de tot s'aprèn i tot ajuda.
Però hem de ser conscients que el temps el paga el contribuent i tenim un encàrrec concret.
/3
2. Podrem aportar alguna cosa?
A més d'escoltar, és important poder explicar-se: explicar la institució, què fa, quins plans té, quina filosofia/visió guia els seus plans, quins objectius vol assolir, quines complicitats es necessiten...
Si no s'hi pot "parlar", cal ser-hi?
/4
Això de parlar, és clar, no vol dir fer discursos.
Vol dir ser prop de persones o institucions on és interessant enviar el propi missatge institucional. Pot ser un discurs, clar, però també grups o entitats amb els mateixos interessos, col·lectius on és difícil arribar, etc.
/5
3. Quin cost d'oportunitat té?
Fins i tot en el cas de poder escoltar i parlar, ser a un lloc vol dir no ser a un altre -- o deixar de fer alguna cosa. Quin és el cost associat? Hi ha coses més urgents o més importants?
També funciona al revés: potser no costa res ser-hi :)
/6
Sobre el cost d'oportunitat, si és molt elevat però la trobada és interessant, una bona solució és traslladar la invitació a algú per qui el cost-benefici sigui més baix, un company que pugui "representar-nos" i, al mateix temps, augmentar la utilitat de ser-hi per tothom.
/7
4. Pot haver-hi algun conflicte ètic?
Últim, però essencial. Fins i tot amb un sí a totes les anteriors, "si no pots explicar-ho potser no ho hauries de fer".
Serà un acte transparent? Honest en el seu plantejament? Justifica invertir-hi recursos públics (temps, diners)?
/8
Malgrat que enunciar aquests principis és relativament fàcil, no ho és tant donar-los resposta clara i objectiva.
S'hi afegeix que estem acostumats a la litúrgia de la diplomàcia, el protocol i les relacions institucionals i hem de vetllar per no ofendre ningú.
/9
No podem enviar el missatge de "no em feu perdre el temps" perquè pot veure's com un menyspreu a l'acte o a qui convoca.
D'altra banda, els gestors públics no podem malbaratar uns recursos que no són nostres només per motius purament formals.
(hauria d'haver estat fa un any, però #COVID19 i anunci d'eleccions ho aturaren tot🤷♂️)
Volen ser projectes transformadors del panorama de la participació a CAT.
I vull explicar perquè
/1
Primer de tot, recordem què hem vingut a fer aquí:
👉Millorar les polítiques públiques
👉Lluitar contra el populisme, el totalitarisme
👉Mostrar la complexitat de la política imillorar-ne la comprensió
👉Transformar l'Administració cap un nou paradigma obert, col·laboratiu
/2
Aquesta és la darrera versió de la nostra Teoria del Canvi: què hem de fer per aconseguir aquests impactes estratègics.
Molta gent està preguntant les últimes hores com faríem una repetició electoral i quin cost tindria.
Com en qualsevol política pública, és més rellevant parlar de
* cost/benefici del RESULTAT
* IMPACTE esperat
Parlem-ne.
/1
A efectes pràctics, el RESULTAT és que qualsevol combinació de pactes resultant de les noves eleccions és factible AVUI.
Per tant, no hi ha benefici afegit en una repetició.
Matemàticament, això vol dir que el cost/benefici serà infinit i, per tant, són diners llençats.
/2
A diferència del RESULTAT (objectivable, mesurable), l'IMPACTE és aquell canvi de comportament o de context que s'esdevé d'uns determinats resultats. És allò més conceptual i menys mesurable de l'actuació política.
Una de les coses que no ha funcionat a les #Eleccions2021 és el vot exterior.
El que ens ha passat avui és un exemple paradigmàtic de què s'està fent amb els drets dels ciutadans residents a l'estranger.
FIL
/1
Avui, a la SDG de Processos Electorals a la @gencat ens ha arribat:
👉un sobre de vot, obert, amb la papereta dins
👉un sobre de l'ambaixada espanyola a Hanoi (Vietnam)
👉un sobre del Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación
/2
La seqüència és fàcil d'imaginar:
El ciutadà arriba a Hanoi volent votar.
No sabem si li demanen cap tipus de documentació, perquè enlloc de fer servir el doble sobre i la identificació censal, només ens dóna un sobre de vot amb la butlleta a dins.
I avall que fa baixada.
/3
Hi ha dues maneres de promoure un canvi social.
👉Aconseguint la majoria
👉Aconseguint l'hegemonia
/1
Una majoria és quan hi ha més vots a favor que en contra d'una opció, d'una decisió.
Generalment funcionem amb majories: n'hi ha prou amb voler fer una cosa i que molts altres se n'abstinguin.
La majoria és, per construcció, més ràpida.
/2
La majoria és, però, més voluble: passar del 50,1% al 49,9% és fàcil.
És, doncs, també més inestable: els marges d'error en mesurar o els col·lectius que s'inhibeixen d'una decisió poden desenfocar el llindar de què és majoria.
/3
Si l'independentisme vol ser hegemònic
👉Ha de virar a l'esquerra (o ser molt més central)
👉Ha de ser menys identitari (o ser molt més inclusiu)
Les dades són tossudes.
Virar a l'esquerra i ser més central per fer una oferta a un ingent nombre de ciutadans totalment desposseïts de recursos i de respostes.
Milions de renda baixa que voten del PSC fins a Vox buscant suports que l'independentisme no els sembla proporcionar.
Els en donem?
No convertir la identitat en un antagonisme sinó en una tria que suma, que aporta, que inclou, que pot afegir-se a les múltiples capes identitàries (origen, classe, gènere...) de cadascú.
No hi ha identitats úniques, com no n'hi ha de bones o dolentes, autèntiques o impostades.
Sobre la qüestió de la violència
sobre empresonament de dissidents
sobre contenidors cremats
sobre bales de foam
...
un fil equidistant
o no...
/1
Quan parlem de violència, solem parlar, en el fons, de dues coses
👉violència física
👉violència visible
Aquesta és la violència que veiem i, sobretot, notem de bones a primeres.
Hi ha, però, molt més.
Hi ha violència que no és física.
I n'hi ha d'invisible.
/2
Johan Galtung ens parla de tres violències.
1⃣La violència directa és la que un subjecte exerceix sobre un objecte (que pot ser una persona), i pot ser física, però també psicològica, com ara el terrorisme o la intimidació.