Fa uns dies el @levante_emv va publicar un article sobre el genoma d'un andalusí de Sogorb que va viure al segle XI. L'article diu coses molt interessants, però algunes necessiten matisacions i aclariments. Llegiu-lo si no ho heu fet, i en fem un fil.👇levante-emv.com/sociedad/2021/…
1) En primer lloc és molt interessant perquè el genoma confirma el mateix que l'estudi dels textos fa més de quaranta anys ja venia defensant, no sense reticències: la berberització de Xarq Alandalús, perquè la majoria de la població que hi va arribar després del 711 era amazic. Image
2) A més, era berber tant per línia masculina com femenina, la qual cosa va en la línia (és només un cas, per descomptat) del que Pierre Guichard va defensar a la seua tesi: que les tribus no es van barrejar inicialment amb la població local, sinó que es casaven entre ells. Image
3) Tot i això, malgrat que parega contradictori amb el que acabem de dir, l'anàlisi genètica demostra que més enllà de les línies generals de descendència paterna i materna, la meitat de la seua ascendència era població nativa hispanoromana, la qual cosa confirmaria...
4) ...que a l'altura dels segle XI la majoria de l'antiga població nativa, ara totalment arabitzada i islamitzada, ja era indestriable de la població berber i, per tant, s'havien començat a barrejar sense problema, malgrat els impediments culturals de les primeres generacions. Image
5) De fet, ací caldria aclarir que la ascendència amazic de l'individu analitzat no té per què haver arribat a Alandalús la generació anterior a ell. És possible que portaren ja diverses generacions ací, però no es van barrejar amb els natius fins a diverses generacions després.
6) D'altra banda, és molt significatiu que al director del Centro de Investigación de Genómica Evolutiva li parega "especialmente sorprendente" que la genètica de l'individu no s'assemble en res a la dels valencians actuals, entre els quals a penes no hi ha rastre genètic amazic.
7) És cert que l'altre investigador ho explica després, però que això els cause una sorpresa inicial demostra que els genetistes continuen fent estudis històrics sense col·laborar amb historiadors ni conéixer la bibliografia recent. Un mal endèmic d'este tipus d'estudis fa temps.
8) A dia de hui, la cosa està molt clara per als historiadors. Les diverses expulsions de població andalusina produïdes després de la conquesta de Jaume I va acabar amb més de la meitat de la població nativa, que era una barreja dels berbers i dels antics hispanoromans convertits Image
9) Els que es van lliurar i van romandre al país, van restar segregats físicament i socialment fins a la seua expulsió definitiva en 1609. Mai no es van barrejar amb els valencians cristians, els descendents dels colons catalans i aragonesos arribats des del segle XIII en avant.. Image
10) ...especialment perquè estaven prohibits els matrimonis entre cristians i musulmans. A més, les conversions dels andalusins al cristianisme, que sí se'n van produir (potser més de les que pensàvem), mai no van ser prou significatives com per a deixar un gran rastre genètic. Image
11) En definitiva, cal acabar amb tòpics històrics i prejudicis ideològics, acceptant que la conquesta feudal del segle XIII suposà un trencament molt gran amb la població anterior al segle XIII. No sols a nivell social (i cultural, malgrat herències), sinó en bona part genètic.
12) Dit això, que els estudis genètics vagen confirmant el que ja sabem a través de la història i l'arqueologia, obre la porta a que, en un futur, puguen aportar nous coneixements sobre migracions del passat (voluntàries o forçoses) a les que de moment no podem arribar. Image
13) Cal tindre en compte, no obstant, que la qüestió genètica ha de ser una font d'informació històrica sobre els processos migratoris del passat, sense que ningú vullga buscar en això pureses o impureses racials, ni tampoc desenvolupar ideologies nacionals al gust del present.
14) Per cert, esmentar la “España medieval islámica” per a parlar d'Alandalús, en este context, està fora de lloc, siga collita pròpia dels periodistes o siga copiat d'una nota de premsa. Cal aprendre a emprar els termes correctes per a no falsejar involuntàriament la història. Image
15) Fins ací el que volíem aclarir i matisar sobre este article periodístic i especialment sobre la recerca que hi ha darrere, que no deixa de ser molt interessant. Gràcies per llegir!

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Grup Harca

Grup Harca Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @harcamedievalis

29 Sep
Com hui és Sant Miquel aprofitarem per a fer difusió de tres retaules medievals valencians en els quals apareix este "sant". Pareu atenció que fem un fil d'imatges, començant per esta meravella d'autor desconegut, pintada a Itàlia al XV però relacionada amb la pintura valenciana. Image
En primer lloc este retaule atribuït al pintor Jaume Mateu (deixeble de Marçal de Sas, a qui s'atribuïa abans), pintat molt probablement en la primera meitat del segle XV i que prové del convent de la Puritat de València. Actualment és al Museu de Belles Arts, per compra en 2005. Image
Ací tenim en detall sant Miquel pintat com a cavaller derrotant al dimoni, que es representa sempre en forma de drac o serp. No l'heu de confondre amb sant Jordi matant el drac, ja que sant Miquel és un arcàngel i porta sempre ales. L'escena representa un passatge de l'Apocalipsi Image
Read 8 tweets
5 Apr
1) Hui és festa a bona part d’Europa, Dilluns de Pasqua, i, pandèmies a banda, és moment d’eixir a gaudir de la primavera, a jugar en colla, empinar el catxerulo i, per descomptat, a menjar-se la mona. Però quin és l'origen de la mona? És un costum només nostre? Obrim fil! 👇😉
2) La mona és el ‘brioix’, ‘panou’ o ‘pa socarrat’ tradicional de textura esponjosa amb un o diversos ous durs incrustats, a la qual generalment es dona forma de rosca, cistella o d’animal perquè són sobretot per als infants.
3) De fet, el costum per ací és que la regalen els padrins, els avis o els tios als seus fillols, nets o nebots, i antigament es posava un ou dur per cada any d’edat del xiquet/a, però això ha desaparegut i ja fa temps que hi ha tendència a reduir-ho a un únic ou per mona.
Read 30 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Too expensive? Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal Become our Patreon

Thank you for your support!

Follow Us on Twitter!

:(