1) Bona part de la premsa espanyola ha sortit de nou a l'atac davant l'anunci que es podrien -suposadament- jutjar els crims comesos pel franquisme. Per a aquest tipus de premsa, que ja fa molt de temps va abandonar el periodisme en favor de la propaganda, el titular és que el
2) govern espanyol cedeix al xantatge d'aquells partits polítics (bàsicament catalans i bascos) que voldrien que els crims comesos pel franquisme fossin jutjats. La premsa ha sortit en tromba en defensa del règim del '78 i marcant les línies que no es poden creuar en cap cas.
3) Quan el sobiranisme va fer el pas cap a l’independentisme, l’Estat profund (el conegut com a deep state) que beu directament de les entranyes del franquisme, va sortir de nou a la superfície de manera descontrolada i amb el ganivet entre les dents.
4) Aquest deep state se sent amenaçat perquè aquella suposada transició modèlica està sent qüestionada, ja no només dins les fronteres nacionals, sinó també a l'exterior. Per això, en un informe del 27 de setembre passat, el Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU criticava
5) la llei d’amnistia de 1977 que la considera un "obstacle" per poder investigar les desaparicions forçades de la guerra civil i la dictadura i poder així castigar els autors de delictes "d’acord amb la gravetat dels seus actes".
6) I és per coses així que la premsa surt en defensa del règim del '78, perquè el relat de la transició -i, per tant, els seus principals protagonistes- és qüestionat per part de la societat actual. El cas més paradigmàtic és el del rei emèrit, perseguit per la justícia suïssa.
7) El rei Juan Carlos I va representar, per a tota una generació d'espanyols, la fi del franquisme, la transició i l'home que suposadament va aturar l'intent de cop d'estat del tinent coronel de la Guardia Civil, Antonio Tejero. D'alguna manera, JCI simbolitzava la nova Espanya.
8) Però vet aquí que el final de Juan Carlos I és ben diferent al d'aquell home que als anys 70 rebia banys de masses d'una ciutadania àvida per deixar enrere una dictadura ferotge de gairebé 40 anys. El rei era l'home que havia de cosir les dues espanyes sempre enfrontades.
9) L'impacte emocional que ha suposat per a una part molt important de la població espanyola (i també catalana) la fugida de Juan Carlos I és profund. Els mitjans afins al règim '78 no en parlen pq suposa haver de reconèixer que amb el seu silenci han estat còmplices de la farsa.
10) Perquè la transició ha estat una farsa. Aquella transició modèlica i exemplar va suposar l'assassinat de centenars de persones. Segons explica el periodista Mariano Sánchez al seu documentat llibre La transición sangrienta, la transició (entenent el període que abraça des de
11) la desaparició física de Franco i l'arribada al poder de Felipe González el 1982) va suposar la mort de 591 persones i 2.000 ferits. En canvi, la historiadora Sophie Baby assegura en la seva tesi que els morts d'aquest període sumen 714. Ni exemplar ni no violenta. Una farsa.
12) La monarquia espanyola ha actuat com una organització mafiosa i no pas com una institució a la que se li hauria de pressuposar exemplaritat i servei públic. I per això el discurs de Felipe VI del tres d'octubre, tot i l'oposició fins i tot de Rajoy: un cop d'estat a l'Estat!
13) I és que aquella monarquia designada per un dictador feixista que va morir al llit (i aquest és el problema d'Espanya) fa el que li van ensenyar a fer: por (discurs tres d'octubre i exèrcit al carrer per lluitar contra un virus) i corrupció (negocis tèrbols arreu).
14) A Espanya va guanyar el feixisme, i aquest continua controlant els aparells de l'Estat. Per això Juan Carlos I va ser designat a dit pel dictador (ni va jurar ni va prometre la Constitució "que nos dimos entre todos") i el TOP es va convertir en qüestió d'hores en l'AN.
15) 600.000 víctimes mortals durant la guerra (150.000 segueixen desapareguts), 270.000 empresonats el 1939, 450.000 exiliats a França (40.000 enviats a camps de concentració ) i 30.000 nens "robats". Per a la premsa espanyola actual, qui vol jutjar aquests crims és el culpable!
16) Altos mandos militares retirados: "no queda más remedio que empezar a fusilar a 26 millones de hijos de puta" (desembre 2020)
Pablo Casado: "Con quien tiene que dialogar @KRLS es con su abogado. ¡Qué no se repita la historia porque igual acaban como Companys!" (octubre 2017)
i 17)
La transició va ser una pura transacció. I per aquest motiu part de la premsa espanyola (i també de la publicada a Catalunya) han obert amb la notícia que el govern "ha cedit al xantatge" davant d'aquells que volen jutjar els crims comesos pel franquisme. El món al revés!
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) 27 octubre de 2014. Dies abans de la consulta del 9N, El Mundo obre la seva edició nacional amb una portada a cinc columnes informant que l'alcalde @xaviertrias hauria tingut un dipòsit bancari de gairebé tretze milions d’euros a la Union de Banques Suisses (UBS) de Ginebra.
2) Segons El Mundo, els diners van ser traspassats a un cc andorrà el 10 febrer 2013 perquè l'alcalde va agafar por arran de la investigació de l'AN a Pujol. Dit d'una altra manera, Trias tenia uns diners a Suïssa i veient com anaven les coses va decidir traspassar-los a Andorra.
3) A l'endemà, el 28 d'octubre, El Mundo hi torna: obre portada amb el número de compte corrent 7651162-3445.954 del banc suís UBS des d'on l'alcalde Xavier Trias hauria enviat els seus diners no declarats (gairebé tretze milions d'euros) a una entitat financera andorrana.
1) El 40è congrés del PSOE i la Convenció Nacional del PP celebrats tots dos a València només serveixen per mostrar a l'opinió pública que estem més units que mai, que fem pinya, que no hi ha divisions internes, que el nostre líder no està qüestionat i que som molt espanyols.
2) En el cas del PSOE s'ha venut a l'opinió pública que no hi ha divisió ni guerra interna, i que els barons i la vella guàrdia donen ple suport a Pedro Sánchez. Fins i tot, Susana Díaz (a qui el periodista Zarzalejos va definir de "gran estadista") va fer un discurs conciliador.
3) Díaz, referint-se a Sánchez, diu: "Él se alegra que yo esté aquí, y yo me alegro de que él se alegre de que yo esté aquí". Després d'haver perdut tots els embats contra Sánchez, la sultana, ara senadora, li dóna les gràcies públicament per poder continuar vivint del "chollo".
1) Fiscalía ultima el cierre de las tres investigaciones abiertas contra Juan Carlos I. Así pues, el rey emérito podría volver pronto a España tras 14 meses en Abu Dabi. La titular de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha dicho que el gobierno "es muy respetuoso con las
2) decisiones individuales y personales". Rodríguez ha dejado claro que la relación del gobierno es con el "actual jefe del Estado, con el Rey Felipe VI. Lo que ponemos siempre en valor es su ejemplaridad en el desempeño de su responsabilidad".
¿Ejemplaridad?
Vamos allá
3) Empecemos con el emérito. Resulta que la misma semana que la Fiscalía ultima el cierre de las investigaciones, el diario ABC publica que la actual ministra de Defensa, Margarita Robles, entregaba 60 millones de pesetas anuales de los fondos reservados a la Casa del Rey durante
1) Quan el president @KRLS és detingut a Alemanya el relat oficial que es fa circular ràpidament se centra en un sol titular: l'extradició és qüestió d'hores/dies. Fins i tot Karl Jacobi, un alemany resident a Catalunya, ho celebra amb una gran festa rodejat de càmeres i micros.
2) Jakobi, que es volia presentar a les eleccions municipals de Barcelona, diu, sobre el moviment independentista, que "hay que dejar de llamarles independentistas y empezar a llamarles nazis catalanes". I no és l'únic; d'altres parlen de colpistes:
3) Sí, l'exlíder de Ciudadanos, l'Albert Rivera, aquest gran estadista que alguns mitjans de comunicació van ensabonar i inflar fins al despropòsit, comparava el president @KRLS amb un colpista i assegurava que la justícia -l'espanyola, evidentment- fa molt bé la seva feina.
1) 18 de julio 2018:
Pedro Sánchez reconoce q la crisis en Cataluña “sólo se resolverá votando” y que “el pueblo de Cataluña se tiene que pronunciar”. Recordó que es el único territorio de España con un estatuto que no votaron sus ciudadanos, ya que el vigente lo determinó el TC.
3) 3 de septiembre 2018:
Pedro Sánchez, en una entrevista en la Cadena SER, se ha mostrado a favor de que se celebre un referéndum en Cataluña sobre el autogobierno: "Queremos dialogar y resolver una crisis política. El hecho final tiene que ser una votación".
1) Convocar 400.000 persones l'11 de setembre de 2021 no es pot comparar amb convocar 1.500.000 persones l'11 de setembre de 2012 o de 2015. Cal recordar-ho? Venim d'una pandèmia que ha suposat un daltabaix social i econòmic i que només a Catalunya ha provocat uns 25.000 morts.
2) Amb tot, l'independentisme ha convocat de nou milers de persones en la que ha estat la més gran concentració postpandèmia a Europa. Ni els boicots que circulaven per la xarxa, ni les lluites entre partits, ni les baralles de pati d'escola han evitat un nou èxit de participació
3) Cal recordar que part dels mitjans de comunicació (espanyols i catalans) no fan periodisme sinó propaganda? Si l'11S hagués convocat un milió de manifestants es haurien acusat d'irresponsables, i si no hi hagués anat ningú haurien anunciat el punt i final a l'independentisme.