Thread by @Bernat_Deltell

1)
El 40è congrés del PSOE i la Convenció Nacional del PP celebrats tots dos a València només serveixen per mostrar a l'opinió pública que estem més units que mai, que fem pinya, que no hi ha divisions internes, que el nostre líder no està qüestionat i que som molt espanyols.

2)
En el cas del PSOE s'ha venut a l'opinió pública que no hi ha divisió ni guerra interna, i que els barons i la vella guàrdia donen ple suport a Pedro Sánchez. Fins i tot, Susana Díaz (a qui el periodista Zarzalejos va definir de "gran estadista") va fer un discurs conciliador.

3)
Díaz, referint-se a Sánchez, diu: "Él se alegra que yo esté aquí, y yo me alegro de que él se alegre de que yo esté aquí". Després d'haver perdut tots els embats contra Sánchez, la sultana, ara senadora, li dóna les gràcies públicament per poder continuar vivint del "chollo".

4)
I enmig del congrés, no hi podia faltar la figura de Felipe González, un personatge que fa més nosa que servei i la influència -i rellevància- del qual minva any rere any. Els temps canvien, i estem passant de la Transició modèlica a qüestionar obertament el règim del 78.

5)
Els votants de González desapareixen (llei de vida) i les noves generacions parlen més del González dels GAL que no pas del González que va fer possible l'ingrés d'Espanya a la UE. I dic els GAL perquè dels GAL va la cosa que vull explicar. Fixem-nos en aquests petits detalls.

6)
Felipe González assisteix al 40è congrés del PSOE amb cara de pomes agres. Però el relat oficial és que hi va per tancar ferides i guerres internes, i es busca la foto. Una foto que @PoliticayModa explica amb precisió quirúrgica en aquesta piulada:

https://twitter.com/PoliticayModa/status/1449491689547173890

7)
Felipe González tem pel seu llegat polític, i això és típic d'aquests polítics autoreferenciats com a estadistes que han transformat -amb els seus errors i encerts- el país que han governat durant anys (seria també el cas de Jordi Pujol a Catalunya).

8)
Felipe González tem que el terrorisme d'estat (del qual ell en va ser partícip d'una manera o altra) acabi enfosquint el seu llegat polític. I dic enfosquint per no buscar paraules més dures i gruixudes, perquè la vinculació GAL-González és clara:

ccma.cat/324/un-documen…

9)
Per tant, i aquí ve al meu entendre la clau de la foto d'aquest 40è congrés, no és que González perdoni a Sánchez, sinó que González, a contracor, se sap a les mans de Sánchez, que és diferent. I Pedro Sánchez té uns socis de govern que fa temps que remenen el tema dels GAL.

10)
Dos dies després del congrés, el dimarts 19 d'octubre, passa això: "Otegi pide a Felipe González que asuma la responsabilidad por los GAL". A l'endemà, i des de Barcelona, González contraataca: "quiero que Juan Carlos I vuelva ya y que se respete su presunción de inocencia".

11)
Per què González, després que Otegi digui que ha d'assumir responsabilitats pels GAL, contraataca amb Juan Carlos I? La resposta la trobem en aquesta entrevista a Pedro Sánchez feta dos dies abans del 40è congrés del PSOE. I en aquesta entrevista, Pedro Sánchez assegura:

i 12)
"Sánchez reclama al rey Juan Carlos que dé "explicaciones" sobre sus escándalos y rinda cuentas de "informaciones perturbadoras"".

La vella guàrdia va menystenir Sánchez i va obligar el PSOE a votar a favor de Rajoy. I això no se soluciona amb una foto enmig d'un congrés.