En el propers dies aniré publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . Avui el primer . . .
I-1/12 En uns espais com els que conformen les bioregions situades en la conca mediterrània, es fa difícil determinar quins són els espais ‘naturals’ als quals donar la categoria de ‘protegits’. També es fa difícil argumentar perquè un determinat espai ‘natural’ frueix del . . .
I-2/12 . . . qualificatiu de ‘protegit’ i un altre no i perquè un determinat espai ‘natural’ frueix d’un determinat nivell de ‘protecció’. Aquesta dificultat radica en què tots els espais de la conca mediterrània han estat sotmesos des d’antic a l’acció humana. Els humans hi . .
I-3/12 . . . han interactuat i n’han fet ús, per aprofitar els béns comuns naturals que els respectius ecosistemes els oferien de forma gratuïta. I ho han fet per proveir-se dels serveis que fan possible la vida a la Terra. I justament ha estat l’ús que se n’ha fet d’aquests . .
I-4/12 . . . béns comuns el que ha portat moltes vegades a l’exhauriment del be comú natural (extraient-ne quantitats superiors al seu ritme de reposició) o al destarotament del sistema natural en el si del qual es feia l’aprofitament (superant la capacitat de càrrega). . .
I-5/12 . . Al nostre país la situació heretada dels anys de dictadura franquista i de la promoció del desenvolupisme sense límits que va fomentar, es va traduir en greus agressions als sistemes naturals, culturals i socials. Recuperada la democràcia, . . .
I-6/12 . . . i en mantenir-se i fomentar-se els estils de vida basats en el creixement il·limitat (a l’estil d’aquella manera de fer i de comportar-se pròpia del que a casa nostra s’ha conegut com la de l’hereu escampa), es va anar introduint una política . . .
I-7/12 . . . proteccionista d’espais aïllats (espais mantinguts més o menys conservats) i/o d’espais emblemàtics (aiguamolls, deltes de rius, . . .). El resultat ha estat petites illes més o menys netes dins d’un ampli territori ben menystingut i massa maltractat. . .
I-8/12 . . . Aquestes polítiques, hereves de les primerenques concepcions de protecció, iniciades al llarg del segle XIX per àmbits culturals anglosaxons, avui s’han fet obsoletes. Ja es va reconèixer al IV Congrés Mundial de Parcs Nacionals i Àrees Protegides (Caracas, 1992) . .
I-9/12 . . . I avui, es qüestiona obertament. Fins i tot el Relator Especial sobre Drets Humans i Entorn ho diu obertament al Policy Brief No. 1: Human rigths-based approaches to conserving biodiversity: equitable, effective and imperative (agost 2021). . ohchr.org/Documents/Issu…
I-10/12 . . . També el recent Primer Congres per descolonitzar la conservació (Our Land, Our Nature!), celebrat a Marsella, va acabar fent una crida a posar la gent al cor de la conservació. ourlandournature.org
I-11/12 . . . Per tot això, partim de la premissa que el que cal protegir no són únicament els espais, sinó que cal protegir també els béns comuns que els sistemes naturals dels dits espais posen a disposició dels humans. Perquè, en definitiva, els serveis que ens donen . . .
I-12//12 . . . aquests béns comuns possibiliten la vida de qualsevulla societat. La protecció d’aquests béns comuns s’ha de basar en criteris de sostenibilitat del be comú, de forma que se’n permeti la seva producció i reproducció continuada, així com el seu ús. . .
III-5/16 Avui, però, es desenvolupen i realitzen actuacions energètiques que no tenen perquè comportar grans impactes i/o impactes irreversibles sobre els sistemes naturals dels espais on es fa l’actuació
1er) són actuacions de menys envergadura (menys potència instal·lada).
III-6/16 2n) perquè en aprofitar un be comú (el Sol, el vent, l’aigua, la calor del subsòl i la que ens envolta) que es manifesta de forma dispersa i no concentrada, obliga a fer-ne aprofitaments dispersos.
III-7/16 La compatibilitat o no compatibilitat d’una actuació concreta per aprofitar béns comuns naturals (Sol/vent/aigua/calor), en un espai natural, dependrà de
-l’escala de l’actuació,
-la tecnologia a utilitzar
-la sensibilitat de les persones implicades en l’actuació
Ahir i abans d’ahir, vaig publicar sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . .
Aquí va el tercer enfilall
III-1/16 Fins avui s’ha tendit a separar en compartiments estancs tant els espais naturals (als quals se’ls atorguen diferents qualificatius de protecció) com els espais on es fan aprofitaments d’energia (autoritzant-los, massa vegades, a fer qualsevol cosa, de qualsevol manera).
III-2/16 Exemples: espais destinats a embassaments per a aprofitament hidroelèctric, espais destinats a centrals tèrmiques i nuclears, espais destinats a ‘explotacions’ de minerals –carbó, urani- o espais destinats a extraccions de petroli o petrogas al mar o a terra ferma.
Com deia ahir, aquests dies vaig publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Avui, 2n lliurament
II-1/7 . . . Els béns comuns que els espais naturals ofereixen als humans són: aigua, aire, sòl, biomassa, etc. També els sistemes naturals proveeixen als humans molts dels serveis que són necessaris per al manteniment de la vida: . . .
II-2/7 . . . aigua neta per beure, aire net per respirar, sòl fèrtil per créixer vegetació i aliments sans (biomassa), llocs i entorns per fruir i visitar, etc. Però, tots els espais naturals, a més a més de contenir comunitats animals i vegetals que cal preservar, . . .
1/n Comencen a córrer per les xarxes noticies com ara que la fabricació de les pales dels aerogeneradors contribueix a la desforestació dels boscos pluvials, donat que es fa servir fusta de balsa.
Davant d’això cal saber que:
2/n Les fàbriques de pales més veteranes compten amb processos sostenibles i certificats, i en cap moment contribueixen a desforestar boscos als països exportadors de fusta de balsa. Les fàbriques treballen amb empreses . . . fsc.org/en
3/n . . . que tenen certificacions de sostenibilitat de les seves plantacions, així com de la qualitat, i traçabilitat del cicle d'explotació de la fusta de balsa (Certificació Forestal FSC). La utilització de plàstic PET com a substitut de la fusta de balsa . . .
1/9 S’ha afirmat que “Una instalación fotovoltaica utiliza 25 veces más materiales que una central tèrmica convencional, incluida una nuclear”.
Anem a veure-ho:
- Una CT de carbó: 1000 MW, funcionant 6500 h/any, genera 6,5 TWh/any
- Nomes la caldera pot tenir un pes de 13000 tn
2/9 Generar 6,5 TWh/any amb aprofitament solar FV (1500 hores/any), es fa amb 433,3 horts solars de 10 MW
- comptant plaques de 400 W, se’n necessiten 25000 per un hort de 10 MW, el que representa 562tn, més l’estructura 250 tn addicionals. Total: 812 tn
- 433,3*812 = 351.867 tn
3/9 Però els saberuts que han fet l’afirmació que obria aquest enfilall han oblidat (o amagat) que per fer electricitat en una CT cal cremar material, mentre que en un hort solar no cal cremar res de res.
1/20 Darrerament han rebrotat algunes controvèrsies quan, des de diferents àmbits s’ha plantejat fer algun aprofitament dels bens comuns biosfèrics que poden tenir una utilitat energètica pels humans. Així hem vist com des d’alguns sectors socials es feia oposició a projectes . .
2/20 . . . per aprofitar el sol/vent proposats en alguns indrets del país. I les raons han estat des de proteccionistes i/o conservacionistes (posar en perill hàbitats de determinades espècies animals) fins purament paisatgistes (alteració del paisatge). unilateral.cat/2021/10/20/ren…
3/20 . . . Els humans, igual que tots els éssers amb els quals compartim aquest bonic planeta anomenat Terra, som transformadors d’energia. Però des que s’ha imposat la visió del món i la cultura industrialistes ha estat convertida en ‘consumidora’ d’energia.