III-5/16 Avui, però, es desenvolupen i realitzen actuacions energètiques que no tenen perquè comportar grans impactes i/o impactes irreversibles sobre els sistemes naturals dels espais on es fa l’actuació
1er) són actuacions de menys envergadura (menys potència instal·lada).
III-6/16 2n) perquè en aprofitar un be comú (el Sol, el vent, l’aigua, la calor del subsòl i la que ens envolta) que es manifesta de forma dispersa i no concentrada, obliga a fer-ne aprofitaments dispersos.
III-7/16 La compatibilitat o no compatibilitat d’una actuació concreta per aprofitar béns comuns naturals (Sol/vent/aigua/calor), en un espai natural, dependrà de
-l’escala de l’actuació,
-la tecnologia a utilitzar
-la sensibilitat de les persones implicades en l’actuació
III-8/16 També estarà condicionada per altres usos, presents o futurs, que tingui o es pugui donar a l’espai on es proposa l’actuació (usos agrícoles i/o ramaders, usos per lleure – excursionisme, turisme -, etc.).
III-9/16 L’aprofitament dels fluxos biosfèrics amb qualitats energètiques, com ara la força del vent o la radiació del Sol en espais naturals concrets a través d’actuacions concretes, s’hauria de fer de forma que el seu aprofitament es faci de manera que segueixi . . .
III-10/16 . . . els criteris de sostenibilitat tant pel que fa al be comú (vent o Sol), com pel que fa als sistemes naturals, com pel que fa a les comunitats humanes que viuen en els indrets on el vent i el Sol es manifesten.
III-11/16 Pel que fa al be comú (sigui el vent o el Sol): el seu aprofitament ha de fer possible la renovabilitat i el no exhauriment del bé comú.
III-12/16 Pel que fa als sistemes naturals: per una banda aquests ecosistemes poden servir com a base de suport dels sistemes convertidors d’energia eòlica (aerogeneradors) o solar (escalfadors d’aigua, generadors fototèrmics, generadors fotovoltaics) amb els quals es fa . . .
III-13/16 . l’aprofitament del bé comú natural i energètic (Sol/vent/aigua).
Per una altra banda, els ecosistemes són la base de suport d’altres serveis (agrícoles, ramaders, diversitat biològica i cultural, paisatgista, estètica, etc.), que han de permetre la seva regeneració,
III-14/16 . . . de forma que l’aprofitament (solar/eòlic/hidràulic) no posi en perill la continuïtat del conjunt de serveis que l’espai natural ofereix.
Pel que fa a les comunitats humanes: les persones que viuen en els indrets on el vent o el Sol es manifesten, . . .
III-15/16 . tenen el dret a poder continuar vivint als llocs on viuen. I no solament això, sinó que han de tenir reconegut el dret a la captació I a l’aprofitament del vent i del Sol. També han de veure concretament com els aprofitaments repercuteixen en benefici de la comunitat.
III-16/16 Tot plegat per garantir la continuïtat de l’aprovisionament dels serveis que els béns comuns naturals ofereixen als humans, sense que l’ús que se’n faci posi en perill la continuïtat de la vida de les comunitats vegetals/animals/humanes a l’espai on es fa l’aprofitament
Els tres darrers dies he anat publicant sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Aquí va el quart i darrer enfilall
IV-1/13 Quan apareix un conflicte referent a l’aprofitament d’un be comú natural, com el Sol o el vent, en un espai determinat, tot i que el conflicte es presenta en la forma d’impacte ambiental o afectació paisatgística, gairebé sempre amaga una realitat més profunda: . . .
IV-2/13 . . . el dret d’accés al be comú natural. Qui té dret a aprofitar el Sol i el vent en un espai donat? La persona que ostenta la propietat de l’espai? La comunitat que hi viu? Les persones que fan ús de l’espai? Qui té accés fàcil a capital per invertir?
Ahir i abans d’ahir, vaig publicar sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . .
Aquí va el tercer enfilall
III-1/16 Fins avui s’ha tendit a separar en compartiments estancs tant els espais naturals (als quals se’ls atorguen diferents qualificatius de protecció) com els espais on es fan aprofitaments d’energia (autoritzant-los, massa vegades, a fer qualsevol cosa, de qualsevol manera).
III-2/16 Exemples: espais destinats a embassaments per a aprofitament hidroelèctric, espais destinats a centrals tèrmiques i nuclears, espais destinats a ‘explotacions’ de minerals –carbó, urani- o espais destinats a extraccions de petroli o petrogas al mar o a terra ferma.
Com deia ahir, aquests dies vaig publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Avui, 2n lliurament
II-1/7 . . . Els béns comuns que els espais naturals ofereixen als humans són: aigua, aire, sòl, biomassa, etc. També els sistemes naturals proveeixen als humans molts dels serveis que són necessaris per al manteniment de la vida: . . .
II-2/7 . . . aigua neta per beure, aire net per respirar, sòl fèrtil per créixer vegetació i aliments sans (biomassa), llocs i entorns per fruir i visitar, etc. Però, tots els espais naturals, a més a més de contenir comunitats animals i vegetals que cal preservar, . . .
En el propers dies aniré publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . Avui el primer . . .
I-1/12 En uns espais com els que conformen les bioregions situades en la conca mediterrània, es fa difícil determinar quins són els espais ‘naturals’ als quals donar la categoria de ‘protegits’. També es fa difícil argumentar perquè un determinat espai ‘natural’ frueix del . . .
I-2/12 . . . qualificatiu de ‘protegit’ i un altre no i perquè un determinat espai ‘natural’ frueix d’un determinat nivell de ‘protecció’. Aquesta dificultat radica en què tots els espais de la conca mediterrània han estat sotmesos des d’antic a l’acció humana. Els humans hi . .
1/n Comencen a córrer per les xarxes noticies com ara que la fabricació de les pales dels aerogeneradors contribueix a la desforestació dels boscos pluvials, donat que es fa servir fusta de balsa.
Davant d’això cal saber que:
2/n Les fàbriques de pales més veteranes compten amb processos sostenibles i certificats, i en cap moment contribueixen a desforestar boscos als països exportadors de fusta de balsa. Les fàbriques treballen amb empreses . . . fsc.org/en
3/n . . . que tenen certificacions de sostenibilitat de les seves plantacions, així com de la qualitat, i traçabilitat del cicle d'explotació de la fusta de balsa (Certificació Forestal FSC). La utilització de plàstic PET com a substitut de la fusta de balsa . . .
1/9 S’ha afirmat que “Una instalación fotovoltaica utiliza 25 veces más materiales que una central tèrmica convencional, incluida una nuclear”.
Anem a veure-ho:
- Una CT de carbó: 1000 MW, funcionant 6500 h/any, genera 6,5 TWh/any
- Nomes la caldera pot tenir un pes de 13000 tn
2/9 Generar 6,5 TWh/any amb aprofitament solar FV (1500 hores/any), es fa amb 433,3 horts solars de 10 MW
- comptant plaques de 400 W, se’n necessiten 25000 per un hort de 10 MW, el que representa 562tn, més l’estructura 250 tn addicionals. Total: 812 tn
- 433,3*812 = 351.867 tn
3/9 Però els saberuts que han fet l’afirmació que obria aquest enfilall han oblidat (o amagat) que per fer electricitat en una CT cal cremar material, mentre que en un hort solar no cal cremar res de res.