Els tres darrers dies he anat publicant sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Aquí va el quart i darrer enfilall
IV-1/13 Quan apareix un conflicte referent a l’aprofitament d’un be comú natural, com el Sol o el vent, en un espai determinat, tot i que el conflicte es presenta en la forma d’impacte ambiental o afectació paisatgística, gairebé sempre amaga una realitat més profunda: . . .
IV-2/13 . . . el dret d’accés al be comú natural. Qui té dret a aprofitar el Sol i el vent en un espai donat? La persona que ostenta la propietat de l’espai? La comunitat que hi viu? Les persones que fan ús de l’espai? Qui té accés fàcil a capital per invertir?
IV-3/13 . . Des de l’adveniment de l’industrialisme i de l’estat modern que el justifica i el defensa, els béns comuns naturals amb qualitats energètiques, sobretot els materials energètics que hi ha a la crosta de la Terra, han acabat essent de titularitat pública (de l’Estat) .
IV-4/13 . .i quan es localitza un jaciment energètic (fòssil o radioactiu) la persona o la comunitat propietàries n’acaben perdent la propietat, expropiats pel l’Estat, qui n’exerceix directament els drets d’explotació o concedeix la seva explotació a grans consorcis energètics.
IV-5/13 Però que passa amb el Sol i el vent? Qui n’és el propietari? Qui hi té accés? El Sol i el vent són béns comuns naturals amb qualitats energètiques que des de sempre han estat a la lliure disposició dels humans, per fer-ne aprofitaments amb total llibertat.
IV-6/13 La radiació solar, que rep un territori, ha estat emprada per la humanitat, des de fa mil·lennis, i en especial per la pagesia per al conreu de plantes, que són captadors solars per a la creació d’una altre forma d’energia renovable emmagatzemada en forma de biomassa.
IV-7/13 La força del vent que es manifesta per un territori, a les capes baixes de l’atmosfera, ha estat tradicionalment emprada per la humanitat, des de fa mil·lennis, per la pagesia i per la naixent burgesia, per a moldre grà, bombejar aigua, triturar, navegar, . . .
IV-8/13 . . . i, a partir de finals del segle XIX, per a la generació d’electricitat. Molts municipis rurals de Dinamarca varen veure per primera vegada la llum elèctrica a partir de la generació eòlica a començaments del segle XX, i on la iniciativa ciutadana va assentar . . .
IV-9/13 . . . les bases del que avui són les modernes indústries de la fabricació d’aerogeneradors. A Dinamarca, la ciutadania va exercir el dret al vent, sense intermediaris, directament. Avui, el petit país nòrdic és el líder indiscutible de la tecnologia eòlica.
IV-10/13 A Dinamarca funcionen més de 6.000 aeros. L’eòlica subministra de l’ordre del 50% de l’electricitat del país, 30% amb aeros a terra i gairebé un 20 % al mar. En períodes de fort vent, ha arribat a cobrir més del 100% de l’electricitat amb el vent.
en.winddenmark.dk
IV-11/13 Qui ho havia de dir que aquell moviment popular que va començar als anys 70, de resistència contra l’energia nuclear arribaria a fer possible una de les industries mes potents del món al segle 21, que serà la base de la #TransicióEnergÈTICA
windsofchange.dk
IV-12/13 Avui, anys més tard, encara funciona el mític aero de les escoles Tvind, que es va començar a gestar l’any 1975 per fer front a l’augment del preu del gasoli que feien servir per a calefacció. Va començar a funcionar el 26 de març de 1978.
tvindkraft.dk/en/history/the…
IV-13/13 Avui, aquest petit país nòrdic, és un exemple de com una societat es capaç de capgirar el sistema d’energia, treballant conjuntament la política i la ciutadania
windsofchange.dk/WOC-grassroots…

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with pep puig i boix

pep puig i boix Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @peppuigiboix

12 Dec
III-5/16 Avui, però, es desenvolupen i realitzen actuacions energètiques que no tenen perquè comportar grans impactes i/o impactes irreversibles sobre els sistemes naturals dels espais on es fa l’actuació
1er) són actuacions de menys envergadura (menys potència instal·lada). Image
III-6/16 2n) perquè en aprofitar un be comú (el Sol, el vent, l’aigua, la calor del subsòl i la que ens envolta) que es manifesta de forma dispersa i no concentrada, obliga a fer-ne aprofitaments dispersos. Image
III-7/16 La compatibilitat o no compatibilitat d’una actuació concreta per aprofitar béns comuns naturals (Sol/vent/aigua/calor), en un espai natural, dependrà de
-l’escala de l’actuació,
-la tecnologia a utilitzar
-la sensibilitat de les persones implicades en l’actuació Image
Read 14 tweets
12 Dec
Ahir i abans d’ahir, vaig publicar sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . .
Aquí va el tercer enfilall
III-1/16 Fins avui s’ha tendit a separar en compartiments estancs tant els espais naturals (als quals se’ls atorguen diferents qualificatius de protecció) com els espais on es fan aprofitaments d’energia (autoritzant-los, massa vegades, a fer qualsevol cosa, de qualsevol manera).
III-2/16 Exemples: espais destinats a embassaments per a aprofitament hidroelèctric, espais destinats a centrals tèrmiques i nuclears, espais destinats a ‘explotacions’ de minerals –carbó, urani- o espais destinats a extraccions de petroli o petrogas al mar o a terra ferma.
Read 19 tweets
11 Dec
Com deia ahir, aquests dies vaig publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Avui, 2n lliurament
II-1/7 . . . Els béns comuns que els espais naturals ofereixen als humans són: aigua, aire, sòl, biomassa, etc. També els sistemes naturals proveeixen als humans molts dels serveis que són necessaris per al manteniment de la vida: . . .
II-2/7 . . . aigua neta per beure, aire net per respirar, sòl fèrtil per créixer vegetació i aliments sans (biomassa), llocs i entorns per fruir i visitar, etc. Però, tots els espais naturals, a més a més de contenir comunitats animals i vegetals que cal preservar, . . .
Read 9 tweets
10 Dec
En el propers dies aniré publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . Avui el primer . . .
I-1/12 En uns espais com els que conformen les bioregions situades en la conca mediterrània, es fa difícil determinar quins són els espais ‘naturals’ als quals donar la categoria de ‘protegits’. També es fa difícil argumentar perquè un determinat espai ‘natural’ frueix del . . .
I-2/12 . . . qualificatiu de ‘protegit’ i un altre no i perquè un determinat espai ‘natural’ frueix d’un determinat nivell de ‘protecció’. Aquesta dificultat radica en què tots els espais de la conca mediterrània han estat sotmesos des d’antic a l’acció humana. Els humans hi . .
Read 14 tweets
6 Dec
1/n Comencen a córrer per les xarxes noticies com ara que la fabricació de les pales dels aerogeneradors contribueix a la desforestació dels boscos pluvials, donat que es fa servir fusta de balsa.
Davant d’això cal saber que:
2/n Les fàbriques de pales més veteranes compten amb processos sostenibles i certificats, i en cap moment contribueixen a desforestar boscos als països exportadors de fusta de balsa. Les fàbriques treballen amb empreses . . .
fsc.org/en
3/n . . . que tenen certificacions de sostenibilitat de les seves plantacions, així com de la qualitat, i traçabilitat del cicle d'explotació de la fusta de balsa (Certificació Forestal FSC). La utilització de plàstic PET com a substitut de la fusta de balsa . . .
Read 9 tweets
2 Dec
1/9 S’ha afirmat que “Una instalación fotovoltaica utiliza 25 veces más materiales que una central tèrmica convencional, incluida una nuclear”.
Anem a veure-ho:
- Una CT de carbó: 1000 MW, funcionant 6500 h/any, genera 6,5 TWh/any
- Nomes la caldera pot tenir un pes de 13000 tn
2/9 Generar 6,5 TWh/any amb aprofitament solar FV (1500 hores/any), es fa amb 433,3 horts solars de 10 MW
- comptant plaques de 400 W, se’n necessiten 25000 per un hort de 10 MW, el que representa 562tn, més l’estructura 250 tn addicionals. Total: 812 tn
- 433,3*812 = 351.867 tn
3/9 Però els saberuts que han fet l’afirmació que obria aquest enfilall han oblidat (o amagat) que per fer electricitat en una CT cal cremar material, mentre que en un hort solar no cal cremar res de res.
Read 10 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Too expensive? Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us on Twitter!

:(