1/8 Tal com vaig dir a començaments de més (2/12) en un enfilall de 9 twits comentant unes afirmacions aparegudes en una entrevista a Naiz on es comparava la FV i l’eòlica amb les tèrmiques fòssils i nuclears.
Passo ara a comentar la nuclear . . .
2/8 Ja fa temps, el Worldwatch Institute va publicar una interessant taula entorn dels materials residual de baixa activitat produïts pel desmantellament d’un reactor d’1 GW tipus PWR: gairebé 18.000 m3, que representaven el transport de materials amb 1.363 camions.
3/8 El 14 de maig de 2014, a la XXVIII CCFSNiES que organitza el GCTPFNN (@FuturNoNuclear), vam poder gaudir i aprendre de les sàvies paraules del bon amic Jan Willem Storm van Leeuwen, consultor independent i membre del Nuclear Consulting Group.
@FuturNoNuclear 4/8 Aqui la gravació en vídeo de la seva conferència.
-Enllaç al vídeo:
@FuturNoNuclear 5/8 Entre els incomptables treballs que ha fet, n’hi ha un que referència als materials necessaris per a la nuclear. Jan Willem ha comptabilitzat l’entrada i sortida de materials en tot el cicle del combustible nuclear per a un reactor d’1 GW. . . .
Cicle comb nuk.
@FuturNoNuclear 6/8 i aquí, la imatge gràfica del flux de materials necessaris
-flux de materials
@FuturNoNuclear 7/8. . . i compara la generació d’electricitat mitjançant nuclears i el vent (tant off-shore com on-shore). La conclusió: per generar 1 kWh amb nuclear es necessiten gairebé 40 vegades més materials que no pas generar 1 kWh amb eòlica.
-Imatge comparant 1kWh nuk amb 1 kWh eòlic
@FuturNoNuclear 8/8 Si es vol saber més de la feina feta per Jan Willem Storm van Leeuwen, podeu passar una bona estona de lectura i d’aprenentatge a la seva web,
stormsmith.nl/index.html

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with pep puig i boix

pep puig i boix Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @peppuigiboix

13 Dec
Els tres darrers dies he anat publicant sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Aquí va el quart i darrer enfilall
IV-1/13 Quan apareix un conflicte referent a l’aprofitament d’un be comú natural, com el Sol o el vent, en un espai determinat, tot i que el conflicte es presenta en la forma d’impacte ambiental o afectació paisatgística, gairebé sempre amaga una realitat més profunda: . . .
IV-2/13 . . . el dret d’accés al be comú natural. Qui té dret a aprofitar el Sol i el vent en un espai donat? La persona que ostenta la propietat de l’espai? La comunitat que hi viu? Les persones que fan ús de l’espai? Qui té accés fàcil a capital per invertir?
Read 15 tweets
12 Dec
III-5/16 Avui, però, es desenvolupen i realitzen actuacions energètiques que no tenen perquè comportar grans impactes i/o impactes irreversibles sobre els sistemes naturals dels espais on es fa l’actuació
1er) són actuacions de menys envergadura (menys potència instal·lada). Image
III-6/16 2n) perquè en aprofitar un be comú (el Sol, el vent, l’aigua, la calor del subsòl i la que ens envolta) que es manifesta de forma dispersa i no concentrada, obliga a fer-ne aprofitaments dispersos. Image
III-7/16 La compatibilitat o no compatibilitat d’una actuació concreta per aprofitar béns comuns naturals (Sol/vent/aigua/calor), en un espai natural, dependrà de
-l’escala de l’actuació,
-la tecnologia a utilitzar
-la sensibilitat de les persones implicades en l’actuació Image
Read 14 tweets
12 Dec
Ahir i abans d’ahir, vaig publicar sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . .
Aquí va el tercer enfilall
III-1/16 Fins avui s’ha tendit a separar en compartiments estancs tant els espais naturals (als quals se’ls atorguen diferents qualificatius de protecció) com els espais on es fan aprofitaments d’energia (autoritzant-los, massa vegades, a fer qualsevol cosa, de qualsevol manera).
III-2/16 Exemples: espais destinats a embassaments per a aprofitament hidroelèctric, espais destinats a centrals tèrmiques i nuclears, espais destinats a ‘explotacions’ de minerals –carbó, urani- o espais destinats a extraccions de petroli o petrogas al mar o a terra ferma.
Read 19 tweets
11 Dec
Com deia ahir, aquests dies vaig publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Avui, 2n lliurament
II-1/7 . . . Els béns comuns que els espais naturals ofereixen als humans són: aigua, aire, sòl, biomassa, etc. També els sistemes naturals proveeixen als humans molts dels serveis que són necessaris per al manteniment de la vida: . . .
II-2/7 . . . aigua neta per beure, aire net per respirar, sòl fèrtil per créixer vegetació i aliments sans (biomassa), llocs i entorns per fruir i visitar, etc. Però, tots els espais naturals, a més a més de contenir comunitats animals i vegetals que cal preservar, . . .
Read 9 tweets
10 Dec
En el propers dies aniré publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . Avui el primer . . .
I-1/12 En uns espais com els que conformen les bioregions situades en la conca mediterrània, es fa difícil determinar quins són els espais ‘naturals’ als quals donar la categoria de ‘protegits’. També es fa difícil argumentar perquè un determinat espai ‘natural’ frueix del . . .
I-2/12 . . . qualificatiu de ‘protegit’ i un altre no i perquè un determinat espai ‘natural’ frueix d’un determinat nivell de ‘protecció’. Aquesta dificultat radica en què tots els espais de la conca mediterrània han estat sotmesos des d’antic a l’acció humana. Els humans hi . .
Read 14 tweets
6 Dec
1/n Comencen a córrer per les xarxes noticies com ara que la fabricació de les pales dels aerogeneradors contribueix a la desforestació dels boscos pluvials, donat que es fa servir fusta de balsa.
Davant d’això cal saber que:
2/n Les fàbriques de pales més veteranes compten amb processos sostenibles i certificats, i en cap moment contribueixen a desforestar boscos als països exportadors de fusta de balsa. Les fàbriques treballen amb empreses . . .
fsc.org/en
3/n . . . que tenen certificacions de sostenibilitat de les seves plantacions, així com de la qualitat, i traçabilitat del cicle d'explotació de la fusta de balsa (Certificació Forestal FSC). La utilització de plàstic PET com a substitut de la fusta de balsa . . .
Read 9 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Too expensive? Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us on Twitter!

:(