1/7 Fins a quin punt la via de desenvolupament industrialista ens ha fet estranys a la nostra terra?
i com és que aquest estranyament ha estat interioritzat per les mateixes persones que vivim ara a Catalunya?
unes quantes preguntes, ben senzilles ho poden aclarir. Per exemple:
2/7 Quants/es de nosaltres . . . .
3/7 - som capaços de descriure el camí que segueix l'aigua des que cau en forma de pluja fins que arriba a les aixetes de casa nostra?
- coneixem el tipus de sòl que hi ha dessota l'asfalt i el ciment sobre els quals fem vida?
4/7 - sabem quin és el dia de l'any en que les ombres dels arbres tenen menys llargada?
- som capaços de reconèixer o de dir tan sols el nom de 5 arbres, 5 herbes o 5 ocells autòctons de la nostra terra?, O de 5 animals que visquin als nostres boscos?
5/7 - coneixem el ritme de creixement de les verdures, els cereals i les fruites que són la base de la nostra alimentació? hem plantat, conreat o collit verdures?
- sabem d'on i com venen les energies i les matèries que fem servir a la vida quotidiana?
6/7 - sabem on van a parar les escombraries i les aigües brutes que produïm?
- sabem les conseqüències sobre els sistemes naturals de molts productes domèstics d'ús quotidià?
- som conscients de les conseqüències del nostre treball quotidià sobre la natura viva i no viva?
7/7 Els ritmes de la natura, els lligams d'harmonia que, al llarg de molts mil·lennis de vida sobre la Terra, la humanitat havia tingut amb els sistemes naturals, tot això ha estat substituït pels ritmes trepidants de la vida urbana per les continuades agressions que causen danys
Final
. . . . potser irreversibles, sobre l'atmosfera, el clima, les aigües, el sòl, la flora i la fauna, i també sobre les persones i les societats.
Aquestes i altres reflexions es poden llegir en la reedició, actualitzada, de L’Ecologisme: aprenent a re-habitar la Terra designrr.page/?id=99879&toke…
1/8 Tal com vaig dir a començaments de més (2/12) en un enfilall de 9 twits comentant unes afirmacions aparegudes en una entrevista a Naiz on es comparava la FV i l’eòlica amb les tèrmiques fòssils i nuclears.
Passo ara a comentar la nuclear . . .
2/8 Ja fa temps, el Worldwatch Institute va publicar una interessant taula entorn dels materials residual de baixa activitat produïts pel desmantellament d’un reactor d’1 GW tipus PWR: gairebé 18.000 m3, que representaven el transport de materials amb 1.363 camions.
3/8 El 14 de maig de 2014, a la XXVIII CCFSNiES que organitza el GCTPFNN (@FuturNoNuclear), vam poder gaudir i aprendre de les sàvies paraules del bon amic Jan Willem Storm van Leeuwen, consultor independent i membre del Nuclear Consulting Group.
Els tres darrers dies he anat publicant sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Aquí va el quart i darrer enfilall
IV-1/13 Quan apareix un conflicte referent a l’aprofitament d’un be comú natural, com el Sol o el vent, en un espai determinat, tot i que el conflicte es presenta en la forma d’impacte ambiental o afectació paisatgística, gairebé sempre amaga una realitat més profunda: . . .
IV-2/13 . . . el dret d’accés al be comú natural. Qui té dret a aprofitar el Sol i el vent en un espai donat? La persona que ostenta la propietat de l’espai? La comunitat que hi viu? Les persones que fan ús de l’espai? Qui té accés fàcil a capital per invertir?
III-5/16 Avui, però, es desenvolupen i realitzen actuacions energètiques que no tenen perquè comportar grans impactes i/o impactes irreversibles sobre els sistemes naturals dels espais on es fa l’actuació
1er) són actuacions de menys envergadura (menys potència instal·lada).
III-6/16 2n) perquè en aprofitar un be comú (el Sol, el vent, l’aigua, la calor del subsòl i la que ens envolta) que es manifesta de forma dispersa i no concentrada, obliga a fer-ne aprofitaments dispersos.
III-7/16 La compatibilitat o no compatibilitat d’una actuació concreta per aprofitar béns comuns naturals (Sol/vent/aigua/calor), en un espai natural, dependrà de
-l’escala de l’actuació,
-la tecnologia a utilitzar
-la sensibilitat de les persones implicades en l’actuació
Ahir i abans d’ahir, vaig publicar sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . .
Aquí va el tercer enfilall
III-1/16 Fins avui s’ha tendit a separar en compartiments estancs tant els espais naturals (als quals se’ls atorguen diferents qualificatius de protecció) com els espais on es fan aprofitaments d’energia (autoritzant-los, massa vegades, a fer qualsevol cosa, de qualsevol manera).
III-2/16 Exemples: espais destinats a embassaments per a aprofitament hidroelèctric, espais destinats a centrals tèrmiques i nuclears, espais destinats a ‘explotacions’ de minerals –carbó, urani- o espais destinats a extraccions de petroli o petrogas al mar o a terra ferma.
Com deia ahir, aquests dies vaig publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Avui, 2n lliurament
II-1/7 . . . Els béns comuns que els espais naturals ofereixen als humans són: aigua, aire, sòl, biomassa, etc. També els sistemes naturals proveeixen als humans molts dels serveis que són necessaris per al manteniment de la vida: . . .
II-2/7 . . . aigua neta per beure, aire net per respirar, sòl fèrtil per créixer vegetació i aliments sans (biomassa), llocs i entorns per fruir i visitar, etc. Però, tots els espais naturals, a més a més de contenir comunitats animals i vegetals que cal preservar, . . .
En el propers dies aniré publicant una sèrie d’enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . Avui el primer . . .
I-1/12 En uns espais com els que conformen les bioregions situades en la conca mediterrània, es fa difícil determinar quins són els espais ‘naturals’ als quals donar la categoria de ‘protegits’. També es fa difícil argumentar perquè un determinat espai ‘natural’ frueix del . . .
I-2/12 . . . qualificatiu de ‘protegit’ i un altre no i perquè un determinat espai ‘natural’ frueix d’un determinat nivell de ‘protecció’. Aquesta dificultat radica en què tots els espais de la conca mediterrània han estat sotmesos des d’antic a l’acció humana. Els humans hi . .