Com a conseller de Salut del Govern de la Generalitat, durant els dies i les setmanes posteriors a l’atemptat del #17A de Barcelona vaig dedicar moltes hores a visitar els ferits, a acompanyar els seus familiars i a donar suport als equips mèdics que els estaven atenent.
Algunes de les víctimes en aquelles hores es debatien entre la vida i la mort, i no totes van sobreviure. És impossible oblidar les converses que vaig tenir amb alguns dels seus familiars. M’és difícil concebre una monstruositat més gran que un estat facilitant un atemptat així.
Tanmateix, l’estat espanyol mai ha donat raons suficients per dissipar del tot aquesta sospita. No s’ha volgut fer el tipus d’investigació necessària per descartar la hipòtesi d’un comportament criminal de l’estat. I, des d’avui, els motius per sospitar no fan sinó augmentar.
Les famílies de les víctimes -moltes d’elles europees- tenen dret a la veritat, tota la veritat. Tenen dret a una veritable investigació des de tots els àmbits -tan polítics com judicials- que permeti esclarir plenament aquells fets. Hi ha legislació internacional que els empara.
Potser algú va creure que la raó d’estat justificava col.laborar -per acció o per omissió- en una monstruositat com aquella. Sens dubte, un estat que permet la mort de persones innocents tritura el primer dels DDHH i no pot formar part de la comunitat de les democràcies del món.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
