Ahir a #Berlin, convidat per l'Institute for Cultural Diplomacy a la seva Conferència Anual, vaig poder explicar quines són, des de la nostra perspectiva, les causes del conflicte polític que vivim avui a Catalunya. 
El problema no és si Catalunya es fixa en la 'via eslovena' o segueix aspirant a la 'via escocesa'. El problema és q Espanya no hagi estat capaç de seguir la 'via alemanya': el procés de desnazificació q va seguir Alemanya un cop acabat el nazisme.
Si Alemanya avui és una veritable democràcia, tot i venir d'un règim totalitari, és perquè van expulsar tot vestigi de nazisme de la judicatura, de l'exèrcit, del sistema educatiu, dels mitjans de comunicació, i perquè els nazis no van redactar cap article de la nova Constitució.
Espanya, en canvi, 40 anys després de la transició, encara té pendent un veritable procés de 'desfranquistització', tant d'alguns dels aparells més importants de l'Estat, com de la cultura política d'una bona part dels seus ciutadans. Avui som víctimes d'una transició inacabada.
Només així s'explica q l'Estat estigui disposat a sacrificar els drets civils i polítics més elementals a l'altar d'aquesta religió franquista i sinistra que és la defensa de la unitat de la Pàtria. I que el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional es vegin a sí mateixos...
...no com a àrbitres imparcials i com defensors dels drets fonamentals, sinó com a armes de guerra d'un combat contra Catalunya, per defensar a tota costa la integritat territorial de l'Estat. Ben lluny del paper neutral q va jugar la Cort Suprema del Canadà en el cas del Quebec.
Seguint l'argument de Javier Pérez Royo, també vaig explicar que la sentència del TC del 2010 sobre l'Estatut pot ser llegida, tècnicament, com un 'cop d'Estat'. Igual que l'aplicació extensiva de l'article 155 aprovada pel Senat l'octubre del 2017, entre d'altres abusos de dret.
Si durant el segle XX, la dreta espanyola promovia cops d'estat militars per carregar-se el sistema democràtic i atropellar els drets fonamentals, ara, en ple segle XX ha trobat una manera més subtil i dissimulada de fer el mateix: fer-ho a través dels (seus) jutges.
Però ja sigui a través dels militars (segle XX), o a través dels jutges (segle XXI), el propòsit segueix sent el mateix: impedir el normal desenvolupament de l'Estat espanyol com una democràcia homologable a la resta d democràcies europees. Tot això és el q vam explicar a Berlin.
En acabar la meva ponència, per cert, vam tenir l'oportunitat de fer-nos una abraçada amb la HC @elsa_artadi, q intervenia en la mateixa Conferència, a la sessió de la tarda.
