#Taldiacomavui de 1980 el "Ejercito Español de Liberación" (EEL) tirotejà la façana de la seu "Els amics de les arts" de Terrassa.
Era una de les moltes accions que aquest grup parapolicial realitzà entre el 79 i 80.
Aquesta és la història d'una trama feixista al Vallès
Fil
Fins a 30 bales es van disparar, moltes entraren per les finestres del local, fet que va provocar que les 40 persones que eren a l'interior es tiressin a terra per no resultar ferides.
A la paret una pintada: La próxima vez tiramos a matar.
A mitjans de 1978, el Tinent de la Guardia Civil Andrés Bachiller Alcolea destinat a Badia, contacta amb Manuel Reinero Banda un empresari de Polinyà. Més tard s'ajunten quatre Guàrdies Civils més:
➡️Pedro Paz Miguel
➡️Manuel Clemente
➡️Luís Morquilla
➡️Julio González Palomares
Reinero Banda un feixista anomenat el "Comandante", fill i germà de Guàrdia Civil era militant de Fuerza Nueva.
Ell fou el coordinador d'aquest grup armat, que va realitzar en un any 19 accions violentes.
Fuerza Nueva, fou un partit creat el 1976, feixista i ultracatòlic, el seu líder era Blas Piñar.
Durant la transició molts dels seus membres es van veure involucrats en atemptats contra militants d'esquerres. Els Guerrilleros de Cristo Rey, estava format per membres de FN.
Reinero era el cap de FN a Polinyà, es va començar a reunir amb militants ultres, per preparar accions.
La primera acció es pot considerar el tiroteig a casa d'uns atracadors d'una armeria propietat d'un militant de FN a Barberà del Vallès.
El setembre comencen el seu tour de l'odi:
El 21-9 tirotegen la seu del PSOE a Sentmenat.
El 24-9 disparen el bar Carrión lloc de trobada de gent del PCC i CCOO.
El 6-10 cremen el cotxe de l'alcalde de Ripollet (PSUC).
El 7-10 disparen a la seu del PSOE a Santa Perpètua.
11-10 Cremen el cotxe del president de la AAVV Els Merinals a Sabadell.
El 19-10 disparen amb metralladores l'ajuntament de Ripollet i disparen contra la seu del PSUC a Sabadell.
Aquestes accions les firmaven en no de la Triple A.
La Triple A "Alianza Apostólica Anticomunista" fou un grup parapolicial, actiu entre el 77 i 82.
Va actuar molt a Euskal Herria deixant 8 morts i uns 66 ferits.
A Barcelona el 20-9-77 va col·locar una bomba a la seu de la revista EL PAPUS, 1 mort i 17 persones ferides.
En aquestes accions armades i participen també dos policies municipals de Ripollet, el sargent Francisco Reina Leonard i el caporal Daniel Lopez Collado, també i donen suport en diferents graus, uns 12 militants de FN del Vallès.
Aleshores el 8-11-79, comencen els atracaments a bancs per ordres del Tinent Bachiller, calia comprar armes i entregar diners a les seus de FN de Sabadell, Móstoles i Madrid.
10 atracaments en 2 mesos, van destinar 950.000 pesetes a la compra a Bèlgica de 10 metralladores.
No es va poder demostrar mai, si aquells diners enviats a Madrid van servir per que Emilio Hellín de FN organitzés el "Grupo 41 del Batallón Vasco Espanyol", responsables del segrest i la mort de la jove vasca Yolanda González l'1 de febrer del 80.
A principis dels 80 els EEL eren impunes per fer qualsevol acte de violència i amenaçes.
Van enviar cartes, fer pintades a habitatges de militants, crema de cotxes, sempre sota la protecció del Tinent Bachiller. La següent acció seria atacar l' edifici dels Amics de Les Arts.
Una confiança extrema i una manera de fer maldestre, fa que a mitjans de febrer una estona abans d'una manifestació per la Rambla de Terrassa, ompliren el recorregut amb octavetes de EEL amenaçadores pels partits convocants.
La policia els va seguir i detenir.
12 Persones detingudes de tot el Vallès, 12 escopetes, 7 pistoles, una grandada, entre altre material.
Ramón Lloret fill del cap de Protecció Civil i Manuel Cordovilla, dos dels tres Terrassencs detinguts van ser deixats en llibertat.
Reinero Banda, abandonat pel seu partit i companys, fou traslladat a la presó de Carabanchel.
Fins que el 9 de Març del 83, davant l'Audiència Nacional confesa tota la trama ultra i policial del Vallès.
Es practiquen detencions a Ripollet i al quarter G C de Badia del Vallès.
Reinero Banda, conegut ara, com el "El ultra arrepentido", era comdemnat a 53 anys de presó, però el 27-7-83 sortia en llibertat condicional.
El 1985 torna a judici per l'acció contra l'ajuntament de Ripollet junt els dos Policies Municipals.
Aquí es perd la seva pista.
El Guàrdia Civil Andrés Bachiller fou ascendit a Capità i destinat a Euskadi, el 12-12-81 va ser ferit a la cama en una emboscada de ETA.
El 1983 va ser apartat un temps del cos per la denúncia de Reinero.
Bachiller va finalitzar la seva carrera com Coronel i sent el General Jefe de la Guardia Civil de Castilla La Mancha.
El EEL era format per:
5 Guàrdies Civils
2 Policies Municipals
12 Militants de Fuerza Nueva.
Cap va complir més de 4 anys a la presó.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
#Taldiacomavui de 2003, el jutge Baltasar Garzón, llavors Magistrat del jutjat nº5 d’Instrucció de l’Audiència Nacional ordenava detenir sota la Llei Antiterrorista al jove de Torà, Jordi Vilaseca.
Començava una operació repressiva coneguda com:
Els cas Torà.
[Fil] ⬇️
Tres dies més tard es va detenir a dos altres joves, Jordi Torné i Toni Codina.
A tots ells se'ls acusava d'haver comès diversos atacs amb artefactes incendiaris a oficines bancàries i un repetidor de televisió.
El poble de Torà va ser pres aquells dies militarment.
Ramon Martí Sanahuja, sergent dels Mossos d’Esquadra i José Javier Martín Pujal, àlies “Jordi” el cap de la Brigada d’Informació num. 6 de la Policia Nacional de Bcn, (denunciat vàries vegades per tortures, comdemnat per proxenetisme i extorsió) van dirigir l’operació policial.
El 31 de març de 2004, a primera hora del matí va ser trobat a la muntanya de Montjuïc el cos sense vida de Pablo Díez Cuesta, un conductor d'autobús que portava prop de quinze anys treballant a TMB.
Aquesta és la història d'un abús de poder i terrorisme patronal.
[Fil] ⬇️
El Pablo s'havia suïcidat poques hores després de rebre la carta d'acomiadament que es va trobar a la seva butxaca.
El motiu de l'acomiadament era una ridícula i falsa acusació: haver-se quedat amb l'import d'un tiquet (1,10 euros).
Aquests fets van ser considerats pels directius de TMB com una "falta molt greu".
El Pablo, davant els inspectors que van pujar aquell dia a l'autobús durant el trajecte i posteriorment amb els instructors que van investigar el cas, sempre va defensar la seva innocència.
El 18 de Setembre del 1992 sota, el govern Pujolista era creada la unitat ABM (Àrea Brigada Mòvil), més coneguda com la BRIMO.
Fem un petit repàs de la seva repressiva història.
Obrim fil 👇👇👇
La seva funció seria a partir del 2002, el manteniment i control per la força, dels carrers durant les protestes populars a Cataluya. Substituirien a les UIP de la policia Espanyola.
Les seves contundents accions violentes, han estat sempre plenes de polèmiques. Repassem unes quantes dels últims anys.
#Taldiacomavui de 1970 es produí una brutal repressió per part de la policia armada, dins la filatura Laver Schappe de Terrassa.
Aquesta fàbrica amb 150 treballadores, protestava contra la nova norma on cada treballador portaria de 5-6 màquines en comptes de 4.
Fil 👇👇
Durant el mes de febrer es produïren diferents aturades de producció, reclamant el pagament de primes i hores extres, així com l'ampliació de les dutxes i els vestuaris.
Aquestes protestes van finalitzar amb 8 acomiadats.
La direcció de l'empresa es negà a negociar, fet que portà als treballadors del torn de nit, a declarar-se en vaga i realitzant una ocupació de la fàbrica.
Durant tot el dia 20, familiars dels treballadors/es i obrers d’altres empreses es van concentrar davant la fàbrica.
Les 9 persones detingudes el 23S, han obert els ulls a molta gent. Veient com les forces de represores de l'estat, poden arribar a manipular, crear i mediatitzar veritables muntatges policials.
Hem fet una llista dels més coneguts al Principat.
Obrim fil👇👇👇
👉1978 Cas Escala, durant una manifestació de la CNT, un grup d'infiltrats va llançar còctels molotov a la sala Scala, van morir 4 treballadors. Un dia més tard eren detinguts i empresonats 5 militants de la Cnt.
👉1988 Núria Cadenes, fundadora de Maulets, va ser acusada de pertinença a Terra Lliure, sense proves sòlides i condemnada a una pena de sis anys de presó. El 1992 va fer una apel.lació sent absolta per falta de proves.