Potser us sembla que és algú que ha perdut el seny... 🤪 però res més lluny de la realitat! Aquest senyor que canta apassionadament com un #ocell és Oliver #Messiaen, un dels més grans compositors del s. XX i també #ornitòleg. Si m'acompanyeu us ho explico en aquest #enfilall:🦅
El cant dels ocells sempre ha fascinat als compositors... Ja al S. I a.C el #poeta i #filòsof#Lucreci (a la imatge) va atribuir l'origen de la música al cant d'aquestes meravelloses bestioles (fins el punt de dir que les melodies dels humans n'eren una simple imitació!).
Una de les aus més imitades ha estat el cucut. El primer exemple el tenim a l'obra Summer is icumen in (1226, imatge de l'esquerra) atribuïda a John Fornsete, o al tractat Musurgia Universalis (1650, imatge de la dreta).
També són famosos els exemples de la simfonia Pastoral de Beethoven, el Carnaval dels Animals de Camille Saint-Saëns... i paro perquè m'estic desviant del tema principal que és #Messiaen!
Oliver Messiaen va estimar sempre la natura i especialment el cant dels ocells. Des de molt jove ja solia transcriure el seu cant i en va parlar breument al tractat de composició titulat Tècnica del meu llenguatge musical. Tot i això, encara li quedava un bon camí pel davant...
Va ser durant els anys 50 i 60 que va intensificar la seva tasca d'ornitòleg amateur, recorrent el món enregistrant i transcrivint el cant de tota mena d'ocells que posteriorment utilitzaria a les seves composicions (des de peces per a piano fins a gran orquestra).
Moltes vegades, la transcripció no era literal. Segons ell, realitzava alguns petits canvis per fer la melodia més tocable, sempre intentant aconseguir el mateix efecte que el cant original (a l'esquerra Catalogue D'oiseaux, llibre 4, a la dreta, Abime des oiseaux):
A part de recollir el cant directament al bosc, #Messiaen també va transcriure enregistraments, aconseguint així encara més precisió. En aquesta pàgina podeu escoltar uns quants exemples dels cants dels ocells junt amb les transcripcions del compositor. oliviermessiaen.org/birdsong
El llistat d'obres en què va fer servir tots aquests cants és molt llarga! Destaquen Réveil des oiseaux, Catalogue d'oiseaux, Oiseaux exotiques, Des Canyons aux étoiles, Quatuor pour la fin du temps... (imatge: Claire Delbos i el compositor, 1933)
Com heu anat veient en els exemples, Messiaen no va utilitzar una notació especialment novedosa per fer les seves transcripcions, sinó que va preferir utilitzar la notació existent. Malgrat això, va introduir moltes descripcions textuals que ajuden a aconseguir el so desitjat.
I aquí podeu escoltar amb partitura el Catalogue d'oiseaux (llibre 1) interpretat per Yvonne Loriod, la seva dona (que també toca al vídeo del primer tuit):
Si us ha semblat interessant aquest #enfilall sobre la devoció de #Messiaen pels #ocells, no oblideu posar m'agrada o retuitar el primer tuit. Moltes gràcies per endavant! 🙏(a la imatge, el compositor amb els seus pares i, potser, algun ocell entre les columnes 😄).
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
El 'Llibre per a guitarra' és un d'aquells projectes que ens haurien de fer sentir orgullosos com a país. És una recopilació de peces per a #guitarra de compositors contemporanis que va publicar @clivismusic el 1992 i n'hi ha per sucar-hi pa! Us en parlo en aquest #enfilall:
@clivismusic A part del seu gran valor musical, el Llibre per a guitarra ens ofereix una radiografia de l'estat de la composició a #Catalunya de finals del segle passat. És fascinant veure els contrast d'estils i personalitats dels compositors en tota mena de detalls.
Tothom coneix la genialitat de #Bach i la seva increïble habilitat per 'jugar' amb la música. Tot i així, el que us explicaré sobre aquesta enigmàtica (i sintètica) obra, espero que us deixi bocabadats! Si m'acompanyeu, us ho explico en aquest #enfilall:
Ja sabeu que a #Bach li encantava fer malabars amb les notes. Aquesta obra no n'és una excepció: és un #cànon a 4 veus que va dedicar a 'Monsieur Houdemann', un estudiant de dret que va conèixer a #Leipzig (a les imatges) el 1727. Però no us penseu que és un simple cànon...
Si us hi fixeu en la partitura que encapçala l'enfilall, hi ha 4 claus a l'inici i 4 claus al final de la melodia. Entremig de les claus del final hi ha uns símbols que semblen notes, però realment són els bemolls de l'armadura girats.
Algun dia heu intentat fer sonar una copa fregant-la amb el dit? El so que en surt és una mica fantasmagòric, oi? Doncs resulta que hi ha un instrument, aparentment maleït 😱, que utilitza el mateix principi. Si en voleu saber més, us he preparat aquest #enfilall: ⬇️
Tot va començar quan el 1744 a un irlandès, Richard Pockrich, se li va ocórrer disposar unes quantes copes per crear una escala de notes musicals, però enlloc de colpejar-les, les va fregar amb els dits humitejats.
Amb això va aconseguir un original instrument que ràpidament es començà a escampar per tot Europa. Una de les primeres intèrprets famoses va ser #AnnFord (a la imatge) que, a més de tocar de meravella, va escriure un tractat sobre l'instrument.
Avui és un bon dia per aturar-nos una estoneta en una obra mestra del romanticisme, el #Carnaval Op. 9 per a #piano de Robert #Schumann. Veureu que, a part de ser una música extraordinària, també guarda alguns secrets. M'acompanyeu? #enfilall⬇️
Resulta que un amic de #Schumann que es deia Ludwig #Schuncke (a la imatge), va compondre unes variacions per a piano i orquestra sobre el tema #Sehnsuchtswaltzer de #Schubert (que es podria traduir com a Vals de la nostàlgia).
A #Schumann no li va agradar el caràcter extravertit de l'obra de #Schuncke així que va decidir utilitzar el mateix tema per fer una obra més íntima. Malauradament no la va acabar, però els primers 24 compassos van anar a parar a una obra nova que va titular #Carnaval.
La vinculació de #PabloPicasso amb #Catalunya és més que coneguda. El que potser no se sap tant és la seva devoció per la #sardana, a la qual hi va dedicar algunes de les seves obres. Si em voleu acompanyar, us ho explico en aquest #fil:👇
La devoció de #Picasso per la #sardana no va ser casual ni anecdòtica. De fet, alguns testimonis asseguren que es sentia #català i fins i tot el parlava. L'haver viscut a #Catalunya i les seves amistats catalanes ben segur hi van contribuir. A la foto, amb col·legues d'#Els4Gats:
Un dels primers esbossos en què ja s'intuïa el que faria en obres posteriors, va ser aquesta tetragrafia del 1952 on la temàtica de la #sardana apareix en la seva mínima expressió: les mans entrellaçades. També hi podem veure el #colom com a símbol de la #pau: