De tota manera, us vull relatar una anècdota significtiva.
Eren els últims temps del conflicte armat a Irlanda.
Tot anava bé fins que el periodista espanyol va fer una pregunta que, segons els cànons messetaris, semblava lògic de formular...
-- I l'exèrcit què en pensa, de tot això?
-- A què es refereix vostè amb "què pensa l'exèrcit"?
-- Doncs que quina opinió en té l'exèrcit, del procés de pau amb Eire?
-- L'exèrcit no pensa, ni té opinió. Quina mena de pregunta és aquesta?
Però aquesta anècdota és molt representativa de les diferències entre una democràcia imperfecta i una de plena.
Trapero no opina, només "fa allò que s'ha de fer" (com li va demanar @KRLS).
Un professional com una casa de pagès, que va dignificar el cos dels Mossos d'Esquadra, com una policia modèlica, moderna i al servei del ciutadà.
elmon.cat/politica/trape…