,
27 tweets,
9 min read
Read on Twitter
Ja fa temps que li vaig prometre a na @ruberflesh que faria un fil de cargols. He anat tan lenta com ells. Lo seu hauria estat publicar-lo després d'un xàfec, però en fi... Som-hi.
BESTIOLES D'ANTES, capítol X: EL CARGOL.
BESTIOLES D'ANTES, capítol X: EL CARGOL.
Fàcils d'obtenir, la humanitat n'ha menjat des de la prehistòria, de cargols. Als romans els encantaven i la gent benestant es veu que en criava i els engreixava en cargoleres, les anomenades cochlearia (que ve de cochlea, que vol dir closca).
Amb el nom de cochlearia també es coneixien unes culleres petites, de cua llarga i punxaguda, que es feien servir justament per menjar coses amb closca, com són ous, marisc i cargols. Se n'han trobat moltes i solien ser d'argent.
El 2001 el Metropolitan de NY va comprar aquesta, del segle I, que té la particularitat de tenir el cos de cristall de roca.
Però us havia d'ensenyar cargols. Al mosaic de la basílica d'Aquileia, del segle IV, n'hi ha una panera plena. Per la cosa aquesta que tenen d'hivernar, des de ben antic se'ls havia associat a la idea de la mort i la resurrecció.
El cas és que se'n van trobant pels puestus. Aquí en teniu un de romànic que s'enfila pel muntant de la porta de l'església de Saint-pierre de Blesle (Alvèrnia).
I aquest altre, del segle XIII, a la base d'una columna de la capella de l'Assumpció d'Obersteigen (Alsàcia).
O aquests dos, que festegen en un permòdol de Notre-Dame, a Sainte-Marie-du-Mont (Normandia).
Villard de Honnecourt, el segle XIII, en va dibuixar un de molt curiós en el seu famós 'Carnet'.
Pels manuscrits gòtics en corren uns quants. De fet, és on n'hi ha més. El Saltiri Luttrell (anglès, del XIV) que ja us he ensenyat altres vegades perquè hi ha de tot, no falla tampoc en això. I a més hi fa broma.
En altres manuscrits n'hi ha de cuquis, com aquests que s'enfilen per una escala, en un llibre d'hores francès del primer quart del XIV destinat a una tal Marguerite i que ara és a la British Library.
I d'emprenyats, com el d'aquest manuscrit flamenc de mitjan segle XIV on, de fet, totes les bestioles tenen el mateix posat i fan molt riure; ja us n'he ensenyat algun altre (Jacob van Maerlant, Der Naturen Bloeme, L'Haia, Koninklijke Bibliotheek, KA 16, fol. 109v)
El que hi ha molt, als marges dels manuscrits, són escenes de guerrers lluitant contra cargols. Apareixen a finals del XIII i es fan molt populars. Com aquest, del Saltiri Macclesfield (Cambridge), que Sotheby's va subhastar el 2004 i es va comprar per 1,7 milions de lliures!
No s'ha acabat d'aclarir quin significat tenien i tothom hi ha dit la seva. Que si una simple broma (la gent d'antes era guasona igual que la d'ara) que si representaven la covardia de l'enemic...
...que si era una manera despectiva de designar els llombards, als quals aleshores s'atribuïen tota mena de comportaments poc ètics i allunyats del codi cavalleresc...
En fi, cadascú que triï el que li faci més gràcia. Si us interessa el tema, aquí teniu informació i un vídeo amb tot d'imatges de la cosa:
openculture.com/2019/05/why-kn…
openculture.com/2019/05/why-kn…
Després hi ha el tema de l'illa dels cargols gordals. Al ‘Livre des merveilles du monde’ (o ‘Secrets de l’histoire naturelle’), una mena d'enciclopèdia descriptiva del món escrita c. 1400, s'explica que a l'illa de Taprobana (probablement Sri Lanka) hi ha uns cargols gegants.
La gent d'allà els caça, se'ls menja i en fa servir les closques de casa, tal com es veu en aquest exemplar il·lustrat a Bourges cap el 1428. Uns caçadors n'empaiten un, talment com si fos bèstia grossa. I a la closca buida d'un altre s'hi ha instal·lat una parella.
En un exemplar més tardà, de finals del XV, il·lustrat per Robinet Testard (atenção, @QuimTestar), ja hi ha mig poble fet a base d'aquestes cases prefabricades.
I aquí? em direu; que no en tenim, de cargols d'antes? Doncs sí. Aquest és d'una de les misericòrdies del cadirat de cor de la catedral de Barcelona.
I aquest del retaule extraordinari (💥) que Pere Joan va fer per a la catedral de Tarragona (1426). Llàstima que la foto no val re i no li fa justícia.
No us haig pas d'explicar les connotacions sexuals que té la bestiola, que ja sou grandets. En una obreta satírica col·lectiva de finalíssims del XV titulada 'Lo procés de les olives', es diu "Reclam és de guatlles vostre caragol".
Segles més tard, a 'Spartacus' (S. Kubrick, 1960) hi ha la famosa escena en què Cras (Lawrence Olivier) pregunta al seu criat Antoninus (Tony Curtis) què s'estima més, si les ostres o els cargols (haha, murri, que ja et veiem venir).
L'Antoninus es va fent l'orni i l'altre que si oysters que si snails i tu ja veus que se'l vol fer i que navega a vela i a vapor ("My taste includes both snails and oysters"):
No les tenien pas totes, amb l'escena. Inicialment va quedar exclosa i no es va recuperar fins tres dècades més tard. Aquí us expliquen el tema, per si us interessa:
lavozdejos.com/2015/07/29/ost…
lavozdejos.com/2015/07/29/ost…
Veus? Comences parlant de cargols d'antes i acabes parlant de pelis de romans...
I dels muppets...
I dels muppets...
Mira, que oportú
