Obriu plano
No mireu només allò q us mostren, allò q teniu davant, allò q va passar ahir i q van fer d'altres o això que ha passat avui
Obriu plano i mireu a tots els actors, com més lluny sigui la teva mirada sobre l'escena, més proper estaràs a entendre el que hi passa
Obriu plano i mireu tots els moviments des de fa 10 anys.
Obriu plano i quan ho veieu tot, atureu-vos fins que ho entengueu.
Perquè a banda del que votis, de si estàs afiliat a un partit o no, de si vas o no a les manis o de si ets pro-Puigdemont o tot el contrari
o de si a qui detestes o defenses és a en Junqueres, o si ja no entens ni a la Cup, veuràs una cosa molt clara i diàfana:
Veuràs com juga Cat i què veuen els seus espectadors
El món ens mira (bé, no sempre, però de tant en tant si), però només són això: Espectadors
Ells, els espectadores, comenten la jugada, opinen, parlen de nosaltres, però no poden o no volen actuar, no volen jugar.
Vigilen, que no prenguem mal, que no passi res que pari la màquina, aposten, gaudeixen, pateixen, però sobretot volen que el motor Català no s'aturi.
Que hi hagi joc. Que continuï l'espectacle.
Espectadors, grades, estadi; on uns aplaudeixen i altres escridassen.
No juguen la partida, però la miren, intentant de manipular els ànims de qui és a la gespa perquè el resultat final els afectarà.
I tenen por de quin sigui.
Penseu en un partit de futbol qualsevol, som 3 contra 11, l'àrbitre és comprat i xiularà sempre contra nostre, juguem en terreny contrari, no som professionals, només la revelació de 3a regional i l'adversari juga brut i és a 1a divisió.
I un es pregunta: 3 contra 11 i tenim opcions?
I la resposta és Sí
Almenys de moment, de jugar si
Pq nosaltres fabriquem unes pilotes q ells volen,tenim opcions pq ells només volen q juguem; pq a cada matx es queden la nostra pilota, i és l'única cosa q volen d nosaltres
I ens provoquen per què no parem de jugar, i així, amb la conya de què el camp és seu, la pilota també figura que ho és: - Jugueu molt bé, ens diuen, - Torneu.
I nosaltres, ingenus, no parem d'intentar fer un gol. Coses més estranyes s'han vist.
Però 3 contra 11.
Seguim obrint plano; veiem als actors:
Qui són aquests 3 il·luminats de l'equip indepe que juguen contra els 11 de l'equip unionista?
Alineació equip indepe:
Polítics (jugador 3) Entitats (jugador 2) Poble (jugador 1)
Alineació equip unionista:
Polítics (11), Entitats (10), Poble unionista, incloent-hi al català (9), Judicatura (8) Monarquia (7), FCSE, exèrcit, PN, GC (6), Franquisme(5),Corrupció(4), Feixisme(3),Ignorància(2), Prepotència global a l'espanyola (1)
(l'ordre és aleatori)
D'entrenador: l'Estat
De promotor i amo de l'equip Felip VI (amb connivència i col·laboració de tot el DS hereu del règim)
Si obriu plano veureu que el partit és aquest.
3 contra 11
Si guanyem, tot l'estadi es rendirà als nostres peus. Obvi. David contra Goliat
els espectadors bavegen amb les gestes èpiques.
Podem??? Pensàvem que si
Per què?
Aiiiilnnnnnnssss, perquè teníem al Messi coi (òbviament metàfora), però no ho sabíem
Nosaltres (el poble) som el Messi d'aquest partit (però no en som conscients)
i els altres dos jugadors només són teòrics del futbol però no saben, ni poden jugar, almenys a futbol, no saben xutar
I entre altres coses,els jugadors 2 i 3, ja han ensenyat les cartes, tothom sap que no saben xutar,ni driblar
I ara els polítics(3) ja no poden fer res,
o la judicatura (jugador 7) els neutralitzarà.
Amb el que portem de partit; això ja és una obvietat.
Amb l'àrbitre i el jugador 7 en tenen prou per anul·lar qualsevol jugada, a la que toquen pilota: xiulada, targeta i expulsió.
Que vagin fent la seva, però els contraris no els deixaran ni passar de mig camp.
Siguem resolutius. Un jugador inoperatiu no cal tenir-lo al camp
Jugador 3: Al "banquillo" doncs.
Si no el deixen ni jugar, almenys que no faci nosa
Seguim
2 contra 11
Parlem del jugador 2: Les Entitats.
Les entitats són la personalització del perjudici de la bondat.
S'han convertit en una mena de pyme del merchandising, han oblidat l'objectiu (fer gols) i demanen als polítics la solució,
(recordem que són al "banquillo" i que no saben jugar, almenys a futbol), (recordem que el jugador 7 de l'equip contrari i l'àrbitre els tenen neutralitzats). Demanar res als polítics és com predicar en un desert, t’escolta el vent, potser tu et sents millor abocant tota
responsabilitat als altres,
però res canvia, el vent et torna les teves paraules, i res més passa ni passarà.
Les entitats cuiden als perseguits, (massatgistes), anuncien el joc venent samarretes i llibres, (publicistes), tenen idees estètiques brillants (coreògrafs)
q en executar-les (cheerleaders) ens converteixen en portada de diaris internacionals;
Però no juguen al camp, ni fan gols tampoc, són la claca.
I aleshores, amb tant moviment estètic, els espectadors pensen que ha pagat la pena veure aquest partit; és molt entretingut
i boniques les performances, i és maco també que, de tant en tant, fins i tot, hi hagi geganters i castellers, i pensen:
"Recoi, són ben estrambòtics aquests catalans, que per més que putegen a l'equip indepe d'il·luminats, no defalleixen, ni disminueix en la creativitat"
Però i la pilota???
Ah, la pilota sempre la té el contrari; des que l'agafa, no la torna a posar en joc; només hi ha partit si els catalans en treuen una altra
I els gols? Jajaja. Estàs de broma?
2 contra 11, i un només està reivindicant que es pugui jugar
Però no juga
Obriu plano, ho veieu?
De moment els massatgistes, els venedors de merchandising indepe, els publicistes, les cheerleaders, i els coreògrafs ni toquen pilota ni s'han apropat a camp contrari, bàsicament perquè no s'han entrenat per jugar,
sinó x visualitzar el partit davant les grades,res més, res q faci patir als contraris
Afegim un càrrec, comentaristes
Tornem a ser resolutius, hi estem obligats, enviem-los també al "banquillo", mateix esquema: si no juguen per fer gols, almenys que no facin nosa al camp
Hòstia, però si amb 3 jugadors no tenim gaires opcions amb 1?
Vols dir que la tàctica és bona?
Bé, de fet la lògica diria que no.
3 millor que 1 ...... sempre
Però la tàctica s'ha d'adaptar als fets i eliminar tot allò que no és efectiu per l'objectiu,
Pq si una cosa nó és efectiva acaba fent nosa,i ja és prou difícil el joc com perquè nosaltres mateixos juguem en contra nostra
El jugador 3 i el 2 poden treballar per l'objectiu però des del "banquillo", ja no des del camp. Mai faran un gol
Admetem q és 1 altra obvietat
Obriu plano i recordeu què va passar quan vam jugar tots 3, quan pensàvem que tots tres jugadors jugàvem a futbol, quan pensàvem que tots 3 sabiem jugar a futbol i que tots 3 volíem fer EL GOL.
(10 i 27O-2017)
(Poseu veu de comentarista esportiu):
"Després d'una jugada magistral, on el jugador 1 de l'equip indepe ha driblat a piolins, PN, GC, i a tots els jugadors contraris; i on, assistit i animat per tota la claca del jugador 2, increïblement,
ha aconseguit arribar a l'àrea contrària, no sense rebre poques puntades de peu, cops de porra, clatellots i empentes per avorrir, exhaust, amb el cap obert, xuta i li passa la pilota "Referèndum" al jugador 3 (polítics tots), que es troba sol davant de porteria.
El jugador 3 rep la pilota, gira contra si mateix i es disposa a xutar contra la porteria contraria
L'Estadi dempeus, mut, expectant, contenint la respiració. La tensió es palpa en l’ ambient.
Els davanters de l’èquip contrari, corren com esperitats per aturar el xut,
entrenadors i promotor insulten com feres als 3 jugadors que, sense saber com, han aconseguit situar-los en una posició de vergonyós perill real. Un gol de 3 desgraciats de 3a regional seria la vergonya eterna de l’èquip. Si el fan pagaran molt cara l’ofensa,
pensen tots mentre intenten evitar el tir.
I succeeix, .... el jugador 3 xuta”
(Un pensa que en aquells moments, qualsevol hauria posat i deixat l'ànima en aquell xut, per intentar fer el gol, un xut que podia haver anat fora, que podia haver tocat pal,
que el porter podia haver parat o que podia haver volat fins al fons de la xarxa contrària i materialitzar un gol històric. Però el que ningú imaginava, ningú, és que en aquell moment en el xut no s'hi possés l'ànima, i contra tota natura futbolística, fos un xut suau,
un passi de la pilota al porter, una entrega fluixa, un dir: "Té, agafa-la")
Ho veieu?
Això és el que va passar
El jugador 3(polítics tots),contra tot pronòstic,va decidir no marcar, ni intentar-ho
Després va declarar q sabia q de la cridòria s'enfonsarien les grades
q sabia q si marcava potser no podrien ni sortir de l'Estadi pq tot el pes dels 11 contraris els cauria al damunt i q per això va decidir fer la cobra; i xutar fluix, entregant la pilota en mans del porter, com un regal
Com un: "Ei perdona eh,no sabíem q el Messi fos tan bo
però tranquils que ja sabem que no podem marcar"
I un es torna a preguntar, i aleshores? Pq vam jugar?
Bé, d'aquest fet històricament patètic, aviat farà 2 anys
Seguim. Obriu plano, i creieu en allò que veieu.
Seguim si, però ja no podem jugar de la mateixa manera
Els polítics sols no faran res
Banquillo
Les entitats tampoc
Banquillo
Però queda 1 jugador (el poble)
1 contra 11
Hi ha res a fer?
3 contra 11 era difícil però 1?
Seguim? Si (seré)
Però fent què i Com?
Nosaltres som Messi, som 1 i 11, som 1 i 2.000.000
Nosaltres som el motiu del partit, som la causa, som l'efecte, som la solució
Tothom vol aquest jugador
Tothom el vol veure jugar
Nosaltres generem la pilota, som el motor, l'espectacle, i el joc.
i no només això, sinó que tenir a aquest jugador fent el paripé al camp,
a l'équip contrari,no només li surt gratis, sinó que l'equip català paga al contrari per fer-lo jugar
Jugada mestra? La dels contraris sí
Nosaltres paguem per jugar, ens roben la pilota, la recaptació de les grades és per ells, el partit està venut i l'àrbitre comprat
jugada mestre, la d’ells si, aviat pagarem lloguer per utilització de camp.
Poseu-hi el nom que vulgueu, però dignitat no és. Per dignament que ens prenguem la jugada.
I ells, els contraris, només volen recollir la pilota, que no parem de jugar
Volen l'estadi ple,vendre les entrades i que el món vegi que manen ells
Que nosaltres som uns mesells ingenus que encara pensem que a 1 contra 11 podem guanyar
1 contra 11
Penseu:
No pots sortir de l'Estadi
No volen que deixis de fabricar pilotes
No volen que paris
Volen que juguis, viuen del teu joc, de la teva pilota, de l'espectacle que generes.
I tu, ingenu, surts al camp a provar-ho una i una altra vegada ...... i si, el món ens mira, i al·lucina.
I si, és cert, guanyem adeptes a les grades, però són espectadors,
no et poden ajudar,ni salvar
No faran res x tu
La partida és teva
Ets tu el jugador.
1 contra 11
I amb aquest panorama: Ells guanyaran sempre
I tu no podràs deixar de perdre, mai
Aq és la realitat
I si aquest és el joc, si el seguim jugant igual, perdrem sempre
....................................... piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
L’àrbitre avissa, toca un altre partit.
D'acord, no entrem en "shock", visualitzem:
Només queda un jugador
Ara ja, tant se val si és bo, el millor, o un sapastre
3 contra 11 generava una probabilitat
Per improbable que sembles cabia alguna possibilitat.
Amb 1 contra 11, no hi ha cap opció real .....
Visualitzeu, plano cenital sobre el jugador, la pilota als peus, està sol, al mig del camp
Tots esperen el de sempre: que la posi en joc.
Totes les grades comentant,
si és valent o patètic, si és el millor o un boig aixalebrat, la claca en actiu animant un impossible, els jugadors contraris enfotent-se de l'il.luminat que creu que podrà passar la línea defensiva i esperant el xut per reiniciar el joc habitual, empenta, blocatge, puntada
i a terra
I la pilota se la queda el contrari
Però encara no ha tornat a passar
Visualitzeu:
Primeríssim 1er pla d la cara del jugador,està sol, els llums de l'Estadi l'enlluernen, tots pendent d'ell,tothom amb el somriure sorneguer aquell dels q et prenen x inútil
El jugador 1 mira arreu amb un somriure lleu, mira a les grades, a l'àrbitre, als jugadors contraris, mira als seus, als del "banquillo", als animadors, mira de front, tots esperen el xut del sant tornem-hi, aquell que tornarà a iniciar un enéssim partit sentenciat,
i aleshores parpelleja serè, .... baixa la mirada, s'ajup, recull la pilota i abandona el camp
i tot s'atura, perque sense ell tot s' acaba, no hi ha partit, ni joc ..... tot s'acaba o tota opció distinta comença, perquè, per insignificant que l' hagin fet sentir,
la realitat és q ningú pot fer res per a q jugui si ell no vol
I sense el jugador 1 actiu,res no té sentit
Ho veieu?
Amb el jugador 1 quiet s'acaba la bicoca x tothom
Si el jugador 1 no juga no hi ha partit
Si no juga no hi ha pilota
Si no juga,les grades seran buides
I no podrà guanyar jugant
No, no podem guanyar jugant
Però, si no juguem, podem guanyar fent que ells ho perdin tot
Ho crec de debò, la única solució possible és no sortir al camp
No fabricar cap més pilota
Acabar l'espectacle.
Aturem Catalunya
I possem nosaltres les condicions
Cap lider
Cap entitat
Cap sindicat
Cap persona q decideixi per nosaltres
Cap Interlocutor
El poble és qui decideix: si no valen els nostres vots no hi ha pilota
Si no existim com a votants,i es passen les nostres decisions pel forro
aleshores no existim tampoc per jugar a res. I si no existim no hi ha partit
Aturem Catalunya
Penseu-ho. Preparem-ho. A mesos vista, amb temps per tot, organitzats com sabem, creem xarxa, comuniquem-nos, i fem-ho.
Prous manis, prou performances, prou Diades que no serveixen per res. Prou cartes en blanc a polítics que estan neutralitzats. Des de les institucions no podrem guanyar res, només des del camp.
La pilota és nostra, i només volen això de nosaltres
Qui som, com som, qué fem, qué parlem se'ls hi en refot .... respectar-nos ni se'ls hi acut, som colònia, tot de nosaltres se'ls hi enrefot, excepte la pilota i el joc
Tot està pensat per generar el motiu perfecte per mantenir-nos actius, per fer que continuem volent jugar
per fer que creiem que jugant tenim alguna opció de guanyar.
Tot el joc, la lliga i l'estadi no és res més que l'escenari per a que creiem que mentre hi ha joc també existeix la possibilitat de guanyar, però és una trampa. (1 contra 11)
De fet és la trampa perfecte
Perque la resposta és exactament el contrari
L'unica manera de guanyar és no jugar
L'única manera de guanyar es fer que ells perdin tot el tinglado, l'escenari, el joc mediàtic, les apostes, les entrades per vendre, l'espectacle i la pilota
Aturar Catalunya, desaparèixer, seure i esperar, sense fer res del que ells volen que facis.
Desapareixer de l'Estadi i no tornar si no és en igualtat de condicions.
Si no és amb un Referendum vinculant avalat per la Onu i gestionat per organismes internacionals.
Firmat a 3 mesos vista i amb amnistia pels presos i exiliats (al "banquillo" si, però lliures)
I aleshores, quan ja no hi hagi ningú a l'Estadi, quan ja no estiguem a la venda:
Jugar l'única partida vàlida, 1 contra si mateix, i que Catalunya decideixi què vol ser:
Si un equip de 1a q pugui presentar-se a jugar a qualsevol Estadi amb una alienació de 11 i en igualtat de condicions
o
Un equip de 3a; on, per més bé que juguin els 3 il·luminats, mai aconseguiran ser res més que un digne, però trist, espectacle de perdedors