Thread by @advetimo

Quan parlem de castellanismes en la llengua catalana, moltes vegades ho fem sense tenir en compte que n'hi ha dialectes que s'han desenvolupat de manera diferent. Els parlars valencians en són un bon exemple, i en aquest fil parlaré sobre alguns mots valencians que són..

considerats com a castellanismes i no ho són. Comencem.

1) Maçana/mançana: aquest mot es considera un castellanisme al Principat, i ho és. No obstant això, és un mot autèntic dels parlars valencians. Vé del llatí 'mattiāna', abreujament de 'malum matianum'. Una mena de poma...

...el nom de la qual significa literalment 'poma de Mati'. Mati (Matius en llatí) era un horticulturista romà i autor de llibres de cuina.

Cognats:

CAS: manzana
ARA-AST: mazana
GAL-POR: maçã

2) Servici: fora del domini valencianoparlant es diu 'servei'. Tot dos vénen del...

...llatí 'servĭtĭu', i tot que la forma 'servei' representa l'evolució popular del mot, 'servici' NO és un castellanisme, sinó un llatinisme; documentat per primer cop en català al segle XI.

3) Safanòria (pastenaga): aquest mot és d'origen àrab

oإِسْفَنَارِيَّة (ʾisfanāriyya, pastenaga)

AST: zanahoria/cenahoria
CAST: zanahoria
GAL-POR: cenoura

En haver estat el País Valencià sota domini musulmà durant molt més temps que Catalunya, el lèxic àrab és més latent en els parlars valencians, i per tant són formes pròpies

4) Este: aquest. 'Este' prové del mot llatí 'ĭste' i 'aquest' de 'eccum ĭste'. Des de les primeres manifestacions escrites de la llengua, les formes 'est' i 'aquest' s’han fet servir de forma normal i alternada, fins i tot en el mateix text. En tenim registres històrics...

Un d'ells és el llibre de la Cort del Justícia d’Alcoi, de l’any 1263: «Demanat fo de temps e dix que a entorn d’est Avent que avem passat» i, alhora, «que restituesque XX sous de reals al dit Pere Figuera per messions e per destrics que à feyt en aquest pleyt»

En castellà també existia aquesta duplicitat (este i aqueste) i en italià encara tenen les formes 'questo' i 'esto'. I no, l'E de 'este' no és influència castellana. És un recurs que facilita la pronuncia. De fet, antigament els verbs de primera persona no...

portaven 'o', es deia 'jo port' i no pas 'jo porto' (aquest tret encara existeix en el català illenc), i aquesta evolució és la q també justifica la inclusió d'E en 'este'.

5) Vigèsim: vinté. Vé del llatín vigesĭmum i no del castellà 'vigésimo'

ITA: ventesimo
ANG: vigesimal

6) Toro: bou. NO és un castellanisme, vé directament del llatí 'tauru'. El que passa és que en català no estem acostumats als mots que acaben en -o.

CAS: toro
ITA: toro
FRA: taureau
GAL-POR: touro
OCC/ROM: taur

7) Espill: mirall. No és una adaptació del castellà 'espejo'. Vé directament del llatí 'spĕcŭlu'

AST: espeyu
CAS: espejo
GAL-POR: espelho
ITA: specchio
ROM: specul

8) Faena: feina. No, 'faena' és cap castellanisme. De fet, el mot castellà 'faena' és un manlleu del català antic 'faena'. 'Feina' és simplement l'evolució pròpia d'aquest mot fora del País Valencià.

9) Ferramenta: eïna. Vé directamente del llatí 'ferramĕnta'

Cognats:

AST: ferramienta
GAL-POR: ferramenta
ITA/ANG: ferramenta

10) Javalí: senglar. Directamente de l'àrab 'jabalī' (muntanyenc’)

ARA: chabalin
AST: xabalín
GAL-POR: xabaril, xabarín, javali
CAS: jabalí

11) Antorxa: torxa. Aquest mot no és un calc del castellà 'antorcha'. És simplement una variació del mot 'torxa', que que vé del francès 'torche'. Recordeu que el prefix 'an-' també es troba en una llengua germana com l'occità: 'entorta' (torxa)

12) Orde: ordre. És una forma valenciana, que té el mateix origen que 'ordre': del llatí 'ordĭne'. No és cap castellanisme. De fet, 'orde' es registra per primer cop en textos de 1276 i fins i tot apareix en el Llibre de la Cort de Justícia de València de 1280.

13) Defendre: defensar. Vé directament del llatí 'defĕndĕre' (defensar) i aquest verb es va registrar per primer cop en 1280 en el llibre de la Cort de Justícia de València.

Cognats:

CAS: defender
GAL-POR: defender
FRA: défendre
ITA: difendere
ANG: defend

14) Polp: pop. No, no és una interferència del castellà 'pulpo'. 'Polp' és la forma pròpia dels parlars valencians per dir 'pop'. El primer registre d'aquest mot és de 1313 en el Llibre de Sent Soví. Aquest fenòmen també apareix en altres paraules. Exemple: colp.

15) Depòsit: dipòsit. No, tampoc és una influència del castellà 'depósito'. Vé directament del llatí 'depŏsĭtum'. De fet, 'depòsit' és la forma antiga i 'dipòsit' la moderna. 'Depòsit' es registrar per primer cop en 1275 en el Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina.

16) Arena: sorra. No, 'arena' no és cap castellanisme. De fet, els valencians distingeixen entre 'arena' i 'sorra'. 'Arena' vé del llatí 'arēna' i aquest mot es registra per primer cop en el llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València de 1296.

17) Vacacions: vacances. No, tampoc és cap castellanisme. Vé del llatí "vacātiō" i es registra per primer cop al PV en 1611 a l'obra "Constitució del Estudi General de Valencià". De fet, la primera referència escrita a 'vacança' al PV es del segle XX (1919)

ANG americà: vacation

18) Bes: petó. No, tampoc és un castellanisme i és un mot tan vàlid com 'besada' o 'petó'. Deriva del llatí 'basĭum' i es registra per primer cop en l'obra 'Rey eternals, inmens,victoriós' de 1388.

AST: besu
CAS: beso
GAL-POR: beijo
ITA: bacio
OCC: bais
SAR: basu,
SIC: vasu

19) Panoli: aquest mot no és cap castellanisme. Al contrari, és un valencianisme modern. Es registra per primer cop en 1800 i s'origina de l'expressió 'Pa en oli' (pa amb oli) Recordeu q al parlars valencians l'ús d 'en' és més comú q el d 'amb'.

20) Mitat: meitat. És l'evolució pròpia del llatí 'mediĕtāte' a terres valencianes. Es registra per primer cop en 1394 en l'obra "Història de la cultura valenciana"

21) A pesar de: malgrat. No, no és cap castellanisme. És una forma vàlida pròpia dels parlars valencians. Es registra per primer cop en 1380 en l'obra "Llibres dels feits del rei en Jaume". De fet, el primer registre d 'malgrat' és del segle XV i desprès d 1490 no n'hi ha fins...

a l'any 1903 amb l'obra "Alt Maestrat. Festa Patriòtica" de Carles Salvador.

22) Abreviar: abreujar. No, no és un verb d'origen castellà. Ve directament del llatí 'abbrĕviāre'. Aquesta forma s'explica de la següent manera: 'abreviar' és la forma erudita, mentre que 'abreujar' n'és la de formació popular.

ANG: abbreviate
ITA: abbreviare

22) Abreviar: abreujar. No, no és un verb d'origen castellà. Ve directament del llatí 'abbrĕviāre'. Aquesta forma s'explica de la següent manera: 'abreviar' és la forma erudita, mentre que 'abreujar' n'és la de formació popular.

ANG: abbreviate
ITA: abbreviare

23) Ocórrer: esdevenir/esdevindre. Aquest verb ve del llatí 'occŭrrĕre' i -efectivament- és un cognat del castellà 'ocurrir', però no pas un castellanisme. Es registra per primer cop en 1394 en l'obra "Història de la cultura valenciana"

GAL-POR: ocorrer
ANG: occur

24) Afaenat: enfeinat. Bé, ja sabem que 'faena' no és cap castellanisme, així que no podrien dir que els seus derivats també ho siguin. La forma 'afaenat' és força antiga, puix que es registra per primer cop en 1298 en l'obra "Llibre de la Cort del Justícia de València"

25) Albelló: clavegueró. El mot 'albelló' vé de l'àrab "al-ballóʿa" (la que empassa) i és cognat del castellà 'albañal' i 'arbellón'. Es registra per primer cop en 1326 en l'obra "Manuel de Consells de la Ciutat de València".