Els que em coneixeu sabeu que no sóc d’escriu-re gaire a les xarxes. Sóc infermera d’UCI, una de tantes, que aquests dies ens trobem en una situació mai vista abans. He decidit fer un tweet per explicar-vos algunes coses. Obro fil: 
La nostra feina mai no ha estat reconeguda, tot i que som personal amb formació superior i un nivell d’especialització molt alt. Les condicions en que hem de treballar aquests últims dies ens porten al límit, doncs també som persones, i ens veiem afectades a tots els nivells.
Tinc companyes que aquests dies ( que just ara comencen) han decidit separar-se de les seves famílies per l’alt risc de contagi al que estem exposats com a professionals.
La situació és extrema, en pocs dies estarem desbordats ja que no deixen d’arribar casos greus de pneumónia per Covid19.
A la foto podeu veure el vestuari per a tractar un pacient amb COVID19 en una UCI, estar deu hores amb aquest EPI no és una cosa cómode ni fàcil per a treballar.
Simplement volia fer una pinzellada des de dins, perque aixó acaba de començar i serà llarg, molt llarg. Però crec que a les infermeres ens agrada que sapigueu que hi som, i que hi serem, que no defallirem davant d’aquesta situació.
Ara bé, només un apunt, la pròxima vegada que aneu a votar mireu-vos bé qui defensa la sanitat, ja que ara mateix no serveix de res un reconeixement que arriba tard, sense mitjans ni recursos per a fer front a un enemic invisible.
I la última cosa, si nosaltres estem a plena disposició i decides a fer la nostra feina tan bé com sabem en aquests moments, tu no és que puguis, és que has de quedar-te a casa. Per tots, i per nosaltres.
I si, tinc uns companys i companyes que valen or, i que es deixen la pell cada dia, i aixó em fa tant feliç que no puc explicar-ho. Imprescindible en aquests moments.
