Dia 13: aquesta és, en realitat, la cuina que més s'acosta al que faig a casa habitualment. Verdura bullida, en aquest cas espinacs frescos, acompanyada de formatges i embotits, per sopar.
Les patates partint d'aigua freda, les verdures els minutets justos. Bon oli i sal.
Les patates partint d'aigua freda, les verdures els minutets justos. Bon oli i sal.
Dino al restaurant, quan és obert, clar, cinc dies a la setmana abans d'arrencar el servei. Ma filla dina al menjador escolar (que també cuino jo i servim a una tauleta pels nens a part). Dels dos dies de festa setmanal, n'hi ha un, com a mínim, que visito un altre restaurant.
L'altre, habitualment dimarts, baixo a plaça i faig #esmorzardeforquilla i volta al mercat a comprar verdura, pa, carn, peix i formatge. I un cafè amb dues lioneses de nata 💜
Aquest dia, després d'un esmorzar de dos plats, dino fruita o pa amb coses, i és quan guiso per guardar
Aquest dia, després d'un esmorzar de dos plats, dino fruita o pa amb coses, i és quan guiso per guardar
El dia a dia cuino al restaurant, a les tardes a casa m'ocupo, si cal, de posar l'olla de caldo al foc que vagi fent perquè al congelador no me n'hi falti mai, i els sopars són senzills a base de verdura, pa torrat amb tomàquet, formatges i embotits bons, caldos i sopes.
Un dia a la setmana els nens dinen de tupper perquè el restaurant és tancat: el dia abans a la tarda cuino i tiro llarg: de nou, omplo congelador a la mínima oportunitat.
Però, ep! Si no tinc el temps obro un pot de llegum cuit i en faig una amanida, o tiro de truita de coses.
Però, ep! Si no tinc el temps obro un pot de llegum cuit i en faig una amanida, o tiro de truita de coses.
Així doncs, a casa faig poca cuina de gala, bàsicament perquè aquesta m'agrada fer-la quan tinc convidats (i m'encanta tenir-ne) però ells acostumen a treballar quan jo faig festa i viceversa.
Quan vénen(iu) al restaurant fem sobretaula de gala. I molt bé.
Quan vénen(iu) al restaurant fem sobretaula de gala. I molt bé.
Ara, això si: si som a l'hivern, fa fred i he fet foc a la llar, carn i patates al caliu per sopar van caient de tant en tant, això i el que se m'acudeixi tirar-hi: verdures, formatge a la parrilla... O regenero un tupper de sopa o guisat del congelador.
El rebost és la clau.
El rebost és la clau.
Potser compro xai dos cops l'any, a pastor, envaso en racions i congelo. Peix tres quarts del mateix: un cop al més, màxim, a llotja o provinent de llotja, envaso i congelo. Formatge, verdura i fruita un cop a la setmana a mercat. El pa igual: llescat i al congelador.
Sense por.
Sense por.
Cuino segons el que tinc, no compro mai expressament. Al caldo, per exemple, sempre hi van coses diferents, i no passa res. Si tinc temps cuino i menjo. Si no tinc temps menjo o descongelo i menjo. Però si he comprat bé sempre menjo bé.
Cuideu-me el rebost 💚
Cuideu-me el rebost 💚
@threadreaderapp unroll
