Dia 61: Avui el tutorial és molt especial, em fa moltíssima il·lusió que l'@aguedamush hi hagi col·laborat aportant el seu coneixement en torn al peix que cuinarem: collirem de terres tarragonines la tradició del romesco i l'aplicarem a la moixina, un tauró 🦈 Som-hi!
Romesco de moixina, moixeta, peix gat, gata moixa, bocanegra, pristiu... La Wikipedia diu que la seva carn és molt dolenta. Avui demostrarem que s'equivoca i aprendrem alguna cosa sobre la pesca d'aquest animal i sobre la tradició del romesco al sud de Catalunya.
Fixeu-vos aquí com arriba el peix a la barca en ser descarregades les xarxes. Tenir imatges que connectin el curs dels esdeveniments que van des del fons marí que veiem als documentals i les safates de peix ordenades que trobem a la botiga és valuós.
Hem explicat al primer vídeo que són els propis pescadors a la barca els qui pelen les moixines abans d'arribar a terra. Aquí veiem com ho fan.
La pell i les ventresques i cocotxes que queden arrapades al que es retira del peix no es llença: es fregeix i es cuina! Però no ens arriba a la peixateria.
Arrencarem doncs la recepta! Sofregirem en bon oli l'all i el tomàquet abundants i tallats. Al mateix oli hi fregirem el pa, i aprofitarem l'avinentesa per retirar les pells del tomàquet, sense capficar-nos-hi. Al vídeo següent dues consideracions sobre el romesco...
Es diu que el romesco va néixer a les barques del Serrallo, estant documentat a principis del s.XX, i en aquest vídeo explico per què el que fem avui és una petita heretgia.
En lloc de posar-hi pebrot de romesco hi posem nyora i pimentó, cosa que està prohibida i és pecat.
Quan tomàquets i alls són ben sofregits hi afegim la polpa de nyora. Sofregim un pèl més i parem el foc.
Anem a pel romesco, la picada, pròpiament dit: Per ser un romesco canònic els alls i els tomàquets haurien de ser escalivats i el pebrot de la varietat de romesco.
Si en lloc del punt de partida d'un guisat de peix féssim la salsa, el vi blanc en canviaríem per vinagre.
Aquí veieu els passos i veieu també com ho retornem a la cassola per refogar-ho de nou.
Hi afegirem el fumet (o aigua), les patates pelades i trencades (perquè deixin anar el midó) i, un cop passats uns vint minuts i siguin cuites, la moixa tallada. Ho courem cinc minuts més fins que el peix sigui llest.
Ho deixarem reposar fins l'endemà. Ho taparem només quan ja sigui fred, que respiri! I a la nevera.
I ara anirem a la Wikipedia a editar l'article on diu que la moixina no és bona. Perquè vamos. VAMOS! #bonprofit#reprenemelfil 🌿
Dia 65: Avui em sembla que si faig tutorial amb vídeo em tremolarà la càmera 😀
No era conscient de fins a quin punt tenir notícia que el restaurant tornava a arrencar em provocaria aquesta tan grossa alegria, però hi és i l'abraço i la surfejo.
L'entorn, la disposició dels clients nous i coneguts a venir, les mesures sanitàries que ens aniran dictant, els recursos que necessitarem, l'acollida de les nostres propostes... Tot és incert. Tot, excepte la plena disposició a la flexibilitat i a l'entusiasme expansiu.
Poc més podem fer que tot allò que ens sigui possible. I això és el que farem. No hi cap una realitat llegida en idioma de bé o de malament. Hi cap una disposició a estar alerta, desperts i atents a establir un diàleg flexible amb tots els factors que entren a escena.
Dia 63: que diu la Carmela que farem QUÈ avui? 😍🤩😍🤩
Tortitas! Pancakes! Panqueques! Pastissets a la paella! Jo els vaig conèixer llegint els còmics de la Mafalda, ella amb la Peppa Pig. Un quart d'hora triguem a fer-ne... Un sol quart d'hora! 🥰
Ingredients! (No us deixeu el pessic de sal).
Recepta per dummies! 🤩 Posar tots els ingredients junts en un pot i turmixar! 🤷🏻♀️
Dia 62: Com que fa dies que fem cuina tradicional catalana, toca una altra "marranada" de domingueo 😍
Rar és que no tingui un quilo d'aletes de pollastre al congelador per versàtils: valen pel caldo, per rostir i fer salses, per arrebossar i fregir... O per fer amb barbacoa!
Les marinarem un dia sencer amb herbes, salsa barbacoa, brandi, taronja, llimona, alls i ceba de Figueres!
La marinada les hidratarà i els donarà un extra de líquid que ens ajudarà que no quedin seques.
Ceba tallada, alls partits sense pelar, pell i suc de taronja...
Dia 60: Ho veieu com no s'acaben els tutorials? Què en faria jo de tant temps lliure sinó! Aprofitant que és primavera i que ja és temps de cireres, farem unes postres franceses senzillíssimes: el clafoutis 🍒 (que per defecte és de cireres però podem fer d'altres coses).
Ingredients 🍒 Un cop dominem el clàssic de cireres, podem fer-lo de maduixes, aranyons, maduixots, sense fruita (i afegint-hi melmelada a sobre fora del forn)... I també podem afegir a la mescla una vaina de vainilla gratada, això als francesos els agrada especialment ☺️
Dia 59: Avui traiem el minion de la gàbia perquè ens ajudi a fer una amanida tèbia de cors d'enciam escaldats, amb anxoves, pernil salat i pimentó fumat 🥰
Una recepta senzilla que vaig aprendre a fer fa vint anys a La Fonda Europa 🏠 #clàssics
Ingredients! 🥬 Els cors d'enciam tallats longitudinalment, els filets d'anxova tallats segons com d'estupendos us sentiu, el pernil salat i el pebre vermell dolç fumat.
Els alls a confitar ben suaument en bon oli.
Posem les anxoves sobre els cabdells i ensenyem els tatuatges de dinosaures. Això és especialment important perquè quedi bo 🦕🦖🐊
Dia 58: Sent avui dilluns, reprenem la tasca de fer "neteja de nevera". Ens queden cigrons en el seu brou de dijous, dues cues de porro, els alls petits que fa mandra pelar i tenim cap de costella tallat.
Farem una olleta de cigrons amb costella estupenda! 🍲
Els ingredients! Tot són mitges coses i sobres d'altres dies, excepte el costelló tallat. M'agrada tenir-ne congelat perquè és versàtil i em val per aprofitar llegums, posar al caldo, confitar, fer salses fosques...
Comencem! Oli a la cassola (o llard si en teniu) i a salpebrar la costella. Tasteu el brou dels cigrons abans de salar la carn, no tinguéssim sorpreses...