Bé... sembla que hi ha quatre (o tres, que m'he perdut) iniciatives de independentisme no-processista que tractaran de presentar-se a les eleccions del Parlament. 👇
Crec que és un tema de confiança en els equips, l'independentisme ja no se'n refia de ningú. Només hi veu submarins, CNIs, i demés paranoies, quan un nucli de confiança intenta muntar una llista. Talps arreu!!!
Els matisos ideològics, (que n'hi ha!) són absolutament incomprensibles quan sabem que farien prou amb entrar al Parlament i que a la Ciutadella no s'hi decideix res de debò. Només passen aquelles lleis que no emprenyen Madrid.
Resulta incomprensible també que ningú estigui disposat a aturar els peus al europeronisme dels Comuns i al discurs subordinat amb el qual responen tant ERC com JxC.
Diria que l'electorat català no entén com es regala la defensa de l'estalvi i la propietat privada al PP, Cs i Vox
Aniria un a un dels grups que s'hi presenten, i podria parlar de bona gent, i preparada, a tots ells. També us podria assenyalar més d'un friki a cadascuna de les iniciatives. Però tampoc no guanyaríem res
No entenc com no s'aglutinen (ni si els deixen) al procés de @PrimariesCat
En un país on provar de liderar coses representa un atac constant per part de tothom, sobretot si fallen (llegiu La Supèrbia del Graupera) ningú té prou cartell per fer de paraigües de tota aquesta gent que prova a organitzar-se.
Es tracta d'una situació política paradoxal. La majoria de l'electorat independentista es veurà forçat a votar opcions que no respecta, ni se les creu, perquè no hi ha ni líder (ni diners) per plantar cara.
Hi ha els vots, però no hi ha ni candidat, ni partit, ni proposta.
Evidentment, respecto tothom que s'atreveix a posar la cara contra l'autonomisme, Espanya, TV3, el Toni Soler, en Godó, els partidets de la mentida, la Guàrdia Civil, i els antisistema, però no sembla que tinguin prou carisma ni proposta com per aglutinar el desencís general.
M'agradaria poder fer-hi més. O bé m'agradaria tenir un pla, o una recomanació. O els diners per muntar un partit com Déu mana.
A dia d'avui, no sé què fer, ni si al final votaré.
Tot pot canviar, igual al final, "el cavall parla"
(com va passar en un fil de fa 2 anys) 😑
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Escolto i llegeixo periodistes, polítics i altres “líders d’opinió” parlant de la COVID, i la cosa està agafant pinta de xerrameca vulgar. Ningú sap el que passa, ni el que passarà, i les seves opinions són tan vàlides com les de qualsevol altra. Així doncs donaré la meva 👇
Fins i tot entre els científics es contradiuen, avui sentim una cosa i demà en sentirem una altra. Diuen que és perquè la COVID és una malaltia nova que encara estan descobrint. I tenen raó, no els critico. L’Homo Deus del Y.N. Harari no és diví, per molt que ens ho semblés.
Una de les coses que repeteixen els mitjans es que la humanitat ja n’ha viscut de pandèmies, i que la ciència era més rudimentària i no estàvem tan preparats. Mai ho havíem estat tant en termes científics, però i en termes d’acceptació de la mort i la petitesa humana?
Sembla que no hi haurà escola aquest curs, o com a mínim que hi haurà un daltabaix important. Porto donant-hi voltes uns dies i volia compartir el que m’ha vingut al cap. Aviso que és un fil llarg i que fa giragonses, però ho haig de treure del pap. 👇
A part d’amic i de ser el millor editor de jocs del món, en @xavigarriga sempre m’ha aportat aquells detalls que em clarifiquen les coses i esdevenen pilars de saviesa incontestables.
Un gran exemple és “el coixí i la farmaciola”.
L’anècdota era que als anys 60 al nord d’Europa es va fer obligatori portar una farmaciola al cotxe. Les senyores europees van idear posar-la dins d’un coixí, ben maco, que duien al seient del darrera.
El resum de tot plegat es que els espanyols volen transformar la divisio nacional, transversal e interclassista, per una divisió social, una majoria espanyola oprimida per una minoria catalana reaccionària.👇
En aquest sentit, i amb els antecedents de la República espanyola, es tracta de un relat perillosíssim, que ja sabem com acaba. Malament.
Trobo incomprensible que ERC i CUP no aturin aquest lliscar cap a l'enfrontament entre catalans només per motius electorals.
La traició a l'1-O de la gent, no el dels polítics sinó el que ens vàrem guanyar sota les porres, per part de la CUP allitant-se amb Podemos i ERC demanant àrnica al PSOE, no és un problema moral -només-, sinó polític perquè ens condemna a l'aniquilació nacional.
El meu pare va treballar a Borsa tota la vida, va començar a anar al Mercat Lliure de Valors als catorze anys -mai va dir que fos explotació infantil- i es va retirar abans de la reestructuració del 1988. (Es aquest senyor d'aquí -amb ma mare-) FIL sobre Borsa 👇
Mon pare es va retirar per raons de salut, quan la Maria Àngels Vallvé -dona de l’Hortalà- es va fer càrrec de la cartera del Xavier Ribó -pare del Síndic- amb qui treballava mon pare-, qui havia heretat la clientela de Cambó. Tot quedava a casa en aquells temps.
Quan jo era petit a casa hi havia els anuaris de Foment, els quals jo devorava ajagut per terra buscant-hi les diferències entre les cotitzacions, els beneficis, i el número de treballadors de les cotitzades a Madrid i Barcelona. Era un hobby infantil com qualsevol altra, no?
Vaig fer la mili els anys 82-83 a la Regió Militar que incloïa el País Basc Hi havia soroll de sabres contínuament, de fet la meva brigada va fer una "asonada" quan el PSOE va guanyar les eleccions l'octubre. 👇
ETA estava dividint-se encara, i l'estat podia optar encara per la negociació o la guerra. Es aleshores quan el PSOE decideix fer causa comú nacional espanyola i legitimar el seu govern davant dels sabres, el GAL es producte d'això.
Possiblement aquell govern, assetjat pel búnquer, que no controlava ni els tribunals, ni l'exèrcit, ni les forces de seguretat, va decidir justificar la seva lleialtat al nou règim essent més dur que ningú en la lluita antiterrorista.
Uns partners em van demanar que els resumís com està el mercat dels jocs i la situació a Espanya pel tema COVID 19.
I els he escrit això: 👇
Things in the Spanish market were going extremely well. The sales were booming so much that even the lockout issued by the Spanish government on the 12th of March did not affect the growth of the turnover for that month. Then everything stopped, but online sales.
Curiously enough, Spanish game publishers were able to confine the online below the red line of a 25% market share. Nowadays, it’s 100%, and thanks to the gods of trade, almost doubled its sales. Family games are being continuously played all over the Spanish geography.