Thread by @Savallsblog

Escolto i llegeixo periodistes, polítics i altres “líders d’opinió” parlant de la COVID, i la cosa està agafant pinta de xerrameca vulgar. Ningú sap el que passa, ni el que passarà, i les seves opinions són tan vàlides com les de qualsevol altra. Així doncs donaré la meva 👇

Fins i tot entre els científics es contradiuen, avui sentim una cosa i demà en sentirem una altra. Diuen que és perquè la COVID és una malaltia nova que encara estan descobrint. I tenen raó, no els critico. L’Homo Deus del Y.N. Harari no és diví, per molt que ens ho semblés.

Una de les coses que repeteixen els mitjans es que la humanitat ja n’ha viscut de pandèmies, i que la ciència era més rudimentària i no estàvem tan preparats. Mai ho havíem estat tant en termes científics, però i en termes d’acceptació de la mort i la petitesa humana?

La pesta negra deixava espai a la fatalitat. El fet d’agafar la malaltia era evident que se’n derivava del contagi, però tenia vinculació amb la fatalitat i la mort en la decisió divina. Déu omnipotent s’enduia uns i altres no. Ara li toca decidir al Homo Deus, i no vol fer-ho.

No soc més religiós del supersticiosament necessari, però els enfrontats a la pesta tenien Déu per atribuir-hi l’esperança, o les culpes. Vàrem matar Déu i ara som nosaltres qui decidirem si obrim bars i moren els vells, i donem la culpa al Boogie-Boogie i al “porco governo”.

L’egoisme per la supervivència la portem a l’ADN, sinó no seríem aquí com espècie. Per això ens sap greu que els músics no tinguin feina, però si no en som nosaltres, o la gent del nostre entorn, i tampoc som d’anar a concerts pensem que “quina pena, però allà ells”.

De la mateixa manera, si tenim un gimnàs, un bar, o una sala de massatges, pensarem en les nostres famílies, les hipoteques, els fills, abans que en la desaparició del virus i en la mort de la gent “que total la mitjana dels morts és de 85 anys”.

No és maldat, són ganes de sobreviure. Ens arrapem a la vida igual que fa la resta d’essers vius. COVID inclosa.
Si el virus mutés i matés criatures... faríem el mateix que ara?

Els homes vàrem matar Déu i ens vàrem posar a liderar la espècie. En el procés ens hem carregat el planeta, tanmateix créiem que moríem exclusivament per no cuidar-nos degudament, i que derrotar l’alzheimer era el darrer pas abans de la immortalitat. I va arribar la COVID.

Les nostres autoritats insisteixen en el fet que “no hem de col·lapsar la sanitat”. Tenen raó, es clar. Si ho fem, trencarem la idea de que ens havíem dotat d’eines per no sobreviure segons la voluntat de l’atzar, de Déu.

La paradoxa és que el fet de no col·lapsar els hospitals ens deslliura d’haver de fer el triatge de qui mor o viu, deixem morir els grassos? Els vells? Els fumadors?Els pobres?

L’Homo Deus no vol ser-ho de Déu, era més fàcil quan la gent se l’enduia Nostro Senyor al seu costat.